EL MITE D'ARACNE

Aracne era la filla d'Idmón, un tintorer, i va néixer a Lídia. La jove era molt reconeguda per les seves impressionants habilitats relacionades amb el teixit i el brodat. 

Segons algunes fonts, fins i tot les nimfes acudien a Aracne per observar com teixia magnífiques obres d'art. A mesura que el temps anava passant la seva fama i popularitat augmentava, va arribar a ser considerada deixebla d'Atena, deessa de la saviesa i les filadores. 

Aracne posseïa qualitats molt bones com per exemple la seva bellesa o el  fet de ser molt hàbil, però tenia un defecte molt destacable; era massa orgullosa. La jove volia que el seu art fos considerat el que era pel seu propi mèrit, no volia atorgar els mèrits a altres factors divins. Plena d'orgull i d'inconsciència desafià a Atena per demostrar que les seves habilitats eren comparables a les d'una deessa, aquesta acceptà ràpidament. Primer es va presentar en el cos d'una àvia i es dirigí a la jove per advertir-la que es comportés de manera digne amb la deessa, però Aracne la contestà amb insults i menyspreus.

Atena plena de ràbia es descobrí davant la jove i ordenà que la competició comencés. I així va ser, consistia en teixir un tapís; la deessa va representar els dotze deus de l'Olimp amb tota la seva grandesa i resplendor. També, per advertir a la rival, va representar quatre episodis exemplificant terribles derrotes que havien patit els humans al desafiar a deus.Per altra banda, Aracne representà els amors secrets i deshonrats dels deus, entre d'ells Zeus i Europa, Zeus i Dànae, etc. 

L'obra era simplement perfecte, però Atena es sentí insultada i guiant-se pels seus impulsos, agafà la seva llança i destrossà el tapís de la jove i del mateix impuls també li donà un cop a ella. 

Aracne, plena d'impotència i avergonyida pel que havia passat, va marxar trista i es volgué suïcidar penjant-se amb una corda d'un arbre. La deessa però, no ho va permetre i la va aturar a temps, però com que encara seguia molt molesta, decidí convertir-la en aranya, així podria seguir teixint tota la seva vida i les seves obres no serien mai admirades per ningú.

 
Diego Velázquez, Les filadores

                                                 
Judith Rodríguez Bares
1r Batx