DISTRIBUCIÓ DE LES VIVENDES ROMANS
Normalment, les vivendes tenien una distribució axial, un pati central i un porxo per protegir de la calor i les pluges. La distribució de les habitacions estava bastant pensada segons la funció que compliria cada una d'aquestes. D'aquesta manera agrupaven habitacions de la vida privada més endins de la casa i habitacions que tenien relacions amb el negoci o amb visites doncs més cap a l'entrada del carrer.
 |
| Casa romana |
La majoria de les cases tenien un vestibulum on la gent esperava a ser rebuda a dins, i un atrium, que era com un vestíbul, però allà hi esperava gent més important i amb més categoria. En aquella època havia un ostiarius designat únicament a vigilar les entrades de la casa mirant qui entra i qui no. Això no ho podia permetre tothom, així que havien cases que en tenien i cases que no.
 |
| Vestíbul (vesitibulum) |
L'atrium era una habitació molt espaiosa i lluminosa gràcies a una gran obertura anomenada compluvium. A sota d'aquest sempre havia un impluvium, el qual era un estany que recollia l'aigua de pluja, aquest estava unit amb un puteal que conduïa l'aigua a una cisterna i aquesta servia per a usos domèstics. Els atris van acabar desapareixent amb el temps prop del segle II d.C.
 |
| Atri d'una casa romana |
El tablinum era el lloc on el patró de la casa s'estava per controlar tot l'atri i rebre les salutacions. Segons les investigacions, aquesta solia ser la casa on es tancaven els tractes més confidencials. Aquest també tenia la funció d'arxiu de documents que afecten a la vida pública. No va estar tan arrelat com l'atri i va desaparèixer amb el temps.
 |
| Recreació d'un tablinum |
Tenir un jardí en una casa romana, encara que fos petit, situava al propietari de la casa a ulls de la gent en una posició econòmicament còmode. S'ha vist amb bastant freqüència en espai al darrere d'algunes casa. L'hortus era un lloc que corria bastant a les cases riques i poderoses. La funció d'aquest era que principalment els habitants tinguin un lloc on prendre l'aire fresc i rebre algunes visites a l'aire lliure.
 |
| El jardí d'una casa romana. |
El menjador en general era una sala preparada per menjar, però no menjaven al voltant d'una taula, sinó que ajaguts en un dels diversos llits que hi havien dins la sala. Tot i que el triclinium era el lloc designat per menjar, també hi havia motles altres sales que es podien convertir en menjador provisionals.
Com que el menjador solia ser una sala molt concorreguda era molt important la seva higiene i bona olor per donar bona impressió als convidats, per tant, generalment s'escombrava molt més les sobres, i s'hi aplicava un perfum perquè fes bona olor.
 |
| Tricilium romà |
El dormitori és un lloc personal i privat de la casa, on només entraven persones amb un vincle més estret i íntim. En aquest cas no era una de les habitacions més utilitzades, ja que només la feien servir per fer la migdiada i per anar a dormir després del sopar. Normalment acostumava haver-hi un seguit de dormitoris a a segona planta de la casa, que servien per si venien convidats per a dormir.
La població humil com no podia permetres un llit, dormien sobra palla o herba, la qual aïllava una mica del terra, i donava una vaga sensació de comoditat.
 |
| Dormitori d'una família rica |
Els romans sabien que la cuina era un element indispensable de la casa, però no els hi agradaven gaire les condicions que hi havia, i per això la cuina en les grans cases s'acostumava a situar apartada de la resta, en un racó on no molestés, també per aquest motiu necessitaven ventilació i, per tant, si es podia se la situava a prop d'un pati secundari.
Les cuines, també eren un element perillós degut a que moltes tenien un forn on utilitzaven foc, i com que moltes parts de les cases eren de fusta, això podia ocasionar molts incendis.
 |
| Cuina romana |
Només les cases econòmicament còmodes podien gaudir de la privacitat que ofereix tenir un bany propi a casa. La resta de població havia d'anar als balnea públics. Aquests acostumaven a estar orientats cap a l'oest, ja que així captaven la llum i l'escalfor de la tarda, que era el moment en què s'acostumaven a banyar.
 |
| Recreació de latrines. |
Varnpreet Kaur
1r Batx
Comentaris
En el vídeo hi apareixen parts de l'habitatge de les quals no has parlat, això significa que no era gaire comú que hi fossin, o que tan sols formaven part de cases de rics?
Cal recordar, però, que aquests habitatges només estaven en propietat d'aquells que eren considerats ciutadans, és a dir, homes amb poder econòmic i social.
Els habitatges romans eren molt luxosos, sobretot el disseny del dormitori que sembla molt còmode.
El fet que incloguéssis el video crec que ha fet que tot quedés molt més clar, i que tots poguem imaginar-nos més bé com realment era una domus romana.