27 de novembre de 2017

AFRODITA

Afrodita és la deessa de l'amor i la bellesa.

Afrodita
Segons una versió de mitologia quan Cronos va tallar els genitals a Urà, les gotes de sang van caure el mar i des de llavors les onades en va néixer la deessa. Per aquest motiu se l'ha representa dreta dins d'una petxina. Hi ha una altra versió que diuen que és filla de Zeus, és el déu suprem de l'Olimp, i Dione, una antiga deessa grega.

Quan va sortir del mar, Afrodita va ser portada pels vents Zèfir primer a Citera i després a Xipre, on les Hores la van vestir i la van portar fins la morada dels immortals. 

Afrodita es va es va casar amb Hefest, déu del foc, el qual era un déu lleig i anava coix. Afrodita el va enganyar i va tenir relacions amb dos déus: Hermes, missatger dels déus olímpics, i Ares, déu de la guerra.

Homer, escriptor grec, explica que un dia els dos enamorats, Afrodita i Ares, estaven junts, Hefest, gelós, els va parar una trampa, perquè el sol li va dir en Hefest que l'Afrodita l'havia enganyat. Mentre, Afrodita i Ares estaven junts es van quedar atrapats a una xarxa màgica que tenia en Hefest. Llavors Hefest va cridar tots els déus que veiessin el que havien fet aquest dos. Tots es van burlar d'ells, però per sort, Posidó, déu del mar, va demanar pietat. Afrodita i Ares van ser alliberats. Afrodita va fugir cap a Xipre, avergonyida.

Afrodita també va castigar gent, va castigar les dones de Lemnos perquè no la honraven i ella va fer que elles fessin un olor insuportable això va provocar que els marits la abandonessin, també va castigar les filles de Cínares obligant-les a prostituir-se amb estrangers.


Podeu trobar més informació:



Martina Vilar
1r Batx

5 comentaris:

Maria Erra ha dit...

Afrodita és de les deesses més conegudes, però també més capritxoses! Quan una cosa se li posava entre cella i cella, no podies canviar-la d'opinió. Hi ha molta gent que la considera la causant de la guerra de Troia, ja que és ella la que s'entesta a guanyar la poma d'or de Paris, i després ha de mantenir la promesa de donar-li a Paris la muller més bella del món. Tot un personatge!

Angie Pérez ha dit...

Hefest, el marit d'Afrodita va quedar coix gràcies a la fúria de Zeus que, en assabantar-se que volia auxiliar a Hera el va precipitar daltabaix de l'Olimp. Després de rodolar un dia sencer va acabar parant a l'illa de Lemnos, on del cop tant fort de la caiguda el va deixar coix. Cal esmentar doncs que, la feina d'Hefest és la de ferrer. Aquest treballava juntament amb els cíclops dins el volcà d'Etna, curiosament, fabricant els llamps de Zeus a més de les armes dels altres déus i herois.

Judit Espina ha dit...

Aquesta imatge tan famosa d'Afrodita sempre l'havia vist però mai sabia l'història del cert. Ara gràcies a la teva entrada he pogut entendre i apendre les dues històries de la mitologia sobre Afrodita.

Paula Sala ha dit...

És curiós que tothom pinti l'amor com un sentiment molt bonic mentre que en molts mites diuen que Afrodita és tant cruel amb les parelles enamorades. Afrodita va enganyar el seu marit amb Ares, el deu de la guerra, i en molts mites expliquen com els seus capricis porten la desgràcia a moltes persones. Bona entrada!!

Ferran Gil ha dit...

Tot i que la teva entrada és molt extensa i completa, he trobat una introducció sobre Afrodita a enciclopèdia.cat molt interessant:

D’origen oriental, pot ésser relacionada amb l’Astarte fenícia i l’Ištar assíria. Una tradició, recollida a la Ilíada, la presentava com la filla de Zeus i de Dione; una altra, recollida per Hesíode, la feia néixer de l’escuma marina. Fou esposa d’Hefaistos. Li foren atribuïts nombrosos amors amb d’altres divinitats o amb herois o simples mortals. De la seva unió amb Ares nasqueren Eros i Anteros, i de la seva relació amb Hermes sorgí l’Hermafrodita. Eneas fou fill d’Afrodita i del troià Anquises. El mite dels seus amors amb Adonis és d’origen oriental. Afrodita fou una de les divinitats gregues més venerades, tingué santuaris famosos a Xipre, Corint, Cnidos, el promontori d’Èrix, Sicília, etc. La divinitat primitiva itàlica de Venus fou assimilada a Afrodita, que, dins la mitologia germànica, correspon a Frigg.