23 de novembre de 2017

GRANS MARES DE LA MITOLOGIA (III): DEMÈTER

Probablement tots coneixem Demèter com a la deessa de l'agricultura, però potser no coneixem el seu paper com a mare. I és que Demèter volia ser soltera, però alguns déus van decidir que no ho podien permetre.

DEMÈTER AMB POSIDÓ
Estàtua romana de Demèter
Posidó creia que Demèter era molt bella. Així doncs, la va festejar, però Demèter estava convençuda que no volia casar-se amb ell, ni tenir cap relació romàntica. Tot i així, Posidó la perseguia i un dia prop de la platja, Demèter, cansada per la persecució, es va convertir en euga i es va amagar dins una manada de cavalls. El que no sabia, era que l'animal sagrat de Posidó era el cavall, així que ell els va convèncer perquè la rodegessin, i allà la va violar.
D'aquí en va sortir una filla, Despina, de la qual no se'n va poder dir el nom en veu alta, que era una nimfa, molt venerada a Tessàlia. També en va sortir un cavall, Arió, que resultaria el cavall més ràpid del món, i que acompanyaria herois com Hèrcules.

DEMÈTER I ZEUS
Zeus era de la mateixa opinió de Posidó, i també va decidir que volia tenir una relació amb Demèter. Un dia que anava pels camps, perseguint Demèter, ella es va convertir en serp, però ell la va seguir, també convertit en serp, i també la va violar.
D'aquí en va sortir la deessa de la primavera, Persèfone. La història de Persèfone és coneguda. Hades es va enamorar d'ella i la va raptar. Tot i així, potser no se sap que la idea del rapte era de Zeus, i no d'Hades. A part, hi ha dues versions de la història: la primera, en que Persèfone es queda a l'inframón a la força per culpa de que es menja la tercera part d'una magrana. Així doncs, es queda una tercera part de l'any a l'inframón i dues terceres parts a la superfície. Quan no està a la superfície, Demèter no deixa créixer les plantes, i d'aquí vé l'origen de les estacions. 
L'altra versió explica la mateixa història, però en aquesta Persèfone realment s'acaba enamorant d'Hades. Personalment, aquesta última m'agrada més, ja que tothom té a Hades com a un personatge terrorífic, però només és un déu que, per mala sort, li va tocar viure i regnar al reialme dels morts. Potser, si tu estiguéssis destinat a viure entre morts tota l'eternitat, també estaries una mica de mal humor.
Hades i Persèfone escoltant la música d'Orfeu
Maria Erra
1er Batx

1 comentari:

Paula Sala ha dit...

La mitologia grega té tendències masclistes, i ho podem veure en aquesta entrada, ja que Demèter acaba mal parada per culpa de déus que només la veuen com un objecte sexual. Per altra banda, a la història de Persèfone podem veure com, tot i ser una filla d'una violació, l'amor de mare de Demèter ho supera tot. Bona entrada!