15 de novembre de 2017

HÈCATE

Hècate era una deessa molt complexa i misteriosa, descendent d'Astèria i Perses, descendent directa dels titans i independent al Panteó Olímpic.Molt sovint se la considera una deessa poc coneguda. A l'inframón se la coneixia com a la reina invencible, per tant tenia una gran autoritat. Ferea era el seu sobrenom. També sovint coneguda com la deessa de la mort.
 
Quin és el seu origen?
Zeus reconeixia els seus poders antics i ella complia molts dels favors que li demanaven molts homes; prosperitat material, victòria en jocs i batalles...
Amb el temps Hècate va anar canviant i va passar a ser més obscura, vinculada en el mont de les penombres. A diferència d'Àrtemis, que representava la llum lunar i la resplendor de la nit, Hècate representa les pors, tenebres i temors de la nit.
 
Creences sobre Hècate
Representació d'Hècate amb els tres cossos i la lluna.
Es creia que durant les nits sense, lluna ella vagava per la terra amb un grup de gossos fantasmals. Es creu que ella enviava els terrors nocturns als homes, aparicions fantasmals, que menjava carn humana, tenia una cama de bronze, i que es presentava sobretot davant dels nens per espantar-los.

De què era deessa?
Era la deessa de la màgia i dels secrets. L'adoraven sobretot els mags i bruixes, els quals li oferien sacrificis de gossos negres al final de cada llunació i ella se'ls  presentava amb una torxa o amb    forma de diferents animals.
A més, els mariners moltes vegades li demanaven que els assegurés bones travessies.
 
Descendència
Hècate va tenir el monstre Escila amb Forcis i més tard a Medea i Circe amb Eetes.
 
Representació en l'art
Normalment se la representa amb tres cossos o tres caps amb serps rodejant-li el coll. Aquesta triple referència és perquè era la divinitat de a lluna, la marina i l'infernal.
Hècte representada amb la lluna, les serps, els gossos i les dues torxes.

Paula Sala
1r Batx

3 comentaris:

Marta Orte ha dit...

Molt interessant! Però, sobre el canvi que va fer, se'n sap l'origen o la causa? I creus que es podria dir que de dia era 'bona' i de nit 'malvada'?

És curiós que se la compari amb Àrtemis, ja que és cert que de la nit pot ser tant tenebrosa com bonica.

Ferran Gil ha dit...

La representació de la figura d'Hècate recorda en part amb la de Medusa, sobretot per les serps.
Cercant informació, he trobat que el seu origen no està del tot clar, encara que es diu que és la filla d'un Tità, Perses, i de una nimfa, Astèria. Provenia de Tàcia i no va ser objecte del culte públic, que tendien a confondre-la amb Selene, Àrtemis i, fins i tot, amb Persèfone.

Maria Erra ha dit...

Hècate, en el món de la mitologia, és un personatge poc conegut. Tal com podem veure, existeixen molts més déus dels que ens pensem, i a vegades uns se solapen amb altres. Per exemple la mateixa Hècate, que la consideren deessa de la mort, quan aquest també és el títol de Tànatos. Sens dubte la mitologia grega és una teranyina intricada!