6 de novembre de 2017

QUI ERA DIANA?

Segons la mitologia romana, Diana era la deessa de la cacera i era la protectora de la naturalesa i és l'equivalent deessa a Àrtemis en la mitologia grega. 
Posseïa una forta relació amb la naturalesa: amb els animals i sobretot amb les terres desconegudes. A més a més, més tard, també va assumir el rol de deessa de la lluna i la castedat.
Diana
Segons la mitologia, Diana és filla de Júpiter i Latona. És diu que la mare de Diana va patir tant dolor durant el part, que Diana va prendre la decisió de conservar la seva virginitat eternament, tal i com també ho va fer Minerva, la seva germana. Degut a aquest fet, les dues germanes eren conegudes com a "les verges blanques".

Els seus principals atributs, per els quals era elevada, eren l'agilitat, la bellesa i sobre tot els seus dots envers la caça. Encara que en la major part de les representacions es mostra solitària, el culte romà de Diana inclou a dos acompanyants: Egèria (Nimfa aquàtica) i Virbio (el senyor dels boscos).

Diana va obtenir el seu arc i les fletxes que li pertoquen gràcies al seu pare Júpiter. També va poder aconseguir un "exèrcit" de nimfes per a que l'acompanyessin en les seves caces. Aquestes nimfes també havien de prometre a Diana que preservarien la seva virginitat per sempre tal i com ho faria Diana. Tot i així, Diana no era del tot una deessa benèvola: era coneguda pel seu caràcter venjatiu i cruel, i no dubtava ni un segon en destruir a aquell qui despertava la seva ira.

Un bon exemple de la seva crueltat és la seva venjança contra Calisto, una Nimfa del seu exèrcit que va quedar embarassada, així doncs, fallant a la seva promesa i conseqüentment va ser transformada en una óssa per després ser desterrada per el seu incompliment.
Diana i Calisto al descobrir la traïció
Una de les vícitimes de la seva ira, a part de la Nimfa, va ser Acetó, un pobre pastor que per sort o desgràcia va veure a Diana nua, prenent-se un bany. Com a càstig, el va transformar en un cérvol i més tard va enviar els seus gossos a devorar-lo.
Acteó al veure a Diana prenent-se un bany.
El dia de culte a Diana, principalment era el dia 11 d'agost: el dia en que Servi Tuli li va consagrat un altar (s.VI a.C.) i durant la major part de la seva història, l'adoració a Diana s'ha considerat un culte extern.

Helena Osset
1r Batx

4 comentaris:

Marta Orte ha dit...

És curiós que la mitologia tant grega com romana sigui tan extensa. Però tinc una pregunta, creus que els diferents mites que anem coneixent són iguals en la mitologia romana i en la grega? Perquè podria ser que, com per exemple els noms dels déus i desses canvien, també canviïn els mites.

Molt interessant entrada, Helena.

Maria Erra ha dit...

Diana era molt adorada en la mitologia tant grega com romana, ja que protegia les caceres i les dones verges, per tant tant homes com dones l'adoraven. Tot i així, crec que vaig llegir que el germà de Diana era Apol·lo. pot ser, però, que a la mitologia romana sigui diferent. Bona entrada!

Paula Sala ha dit...

És curiós com de diferent pot arribar a ser una mateixa deessa en dos creences diferents i alhora tenir referències tant semblants. Tot i així jo sempre he sentit a parlar més de la versió grega. Molt bona entrada!

Angie Pérez ha dit...

He llegit també que a Diana se li atribuïa la capacitat de parlar amb els animals i ho he trobat una mica estrany, no sabria quin altre adjectiu posar, ja que, ella mateixa era la deesa de la cacera. També que a ella li pregaven les dones embarassades per demanar-li que el seu part fos el màxim de fàcil possible i que, sobretot, era venerada per ciutadans de classe inferior i els esclaus, sent Servi Tul·li esclau de naixement.