APOL·LO I DAFNE
Apol·lo era el déu de la música, la medicina, la bellesa masculina, la poesia i el Sol. Ell era fill de Zeus i Leto.
Apol·lo va tenir 16 relacions amoroses: Dafne, Marpessa, Leucòtoe, Cirene, Hècuba, Cassandra, Coronis i Creüsa.
El mite d'Apol·lo i Dafne
Apol·lo va veure com Eros jugava a tirar fletxes amb un arc, i es va burlar d'ell. Eros, que s'havia enfadat molt, va llançar-li una fletxa d'or, que creava l'amor, al cor. I a Dafne, una nimfa del bosc, una fletxa de plom, que creava l'odi, al cap.
Apol·lo es va enamorar de Dafne, però aquesta l'odiava per culpa la fletxa, i el rebutjava. Apol·lo la va començar a perseguir, i Dafne, cansada, va demanar ajuda al seu pare: Peneu.
La nimfa es va començar a convertir en arbre. Apol·lo, que encara no acceptava que no la podria tenir mai, la va beneir fent que sempre tingués les fulles verdes, així sempre es podria mantenir jove.
Pintura
"Apol·lo i Dafne", de Francesco Albani (1620)
"Apol·lo i Dafne", Gian Lorenzo Bernini (1621-1624)
"Apol·lo i Dafne" Tiépolo (1696-1770)
Escultura
A Dafne ya los brazos le crecían
y en luengos ramos vueltos se mostraban;
en verdes hojas vi que se tornaban
los cabellos que el oro escurecían;
de áspera corteza se cubrían
los tiernos miembros que aun bullendo estaban;
los blancos pies en tierra hincaban
y en torcidas raíces se volvían.
Aquel que fue la causa de tal daño,
a fuerza de llorar, crecer hacía
este árbol, que con lágrimas regaba.
¡Oh miserable estado, oh mal tamaño,
que con llorarla crezca cada día
la causa y la razón por que lloraba!
Laia Masnou
1r Batx
Comentaris