PARCA

Les Parques són la personificació del destí. Tot humà tenia la seva, però després el concepte es va tornar més abstracte i es va convertir en una divinitat femenina. Les funcions de les parques eren regular la vida de cada mortal, des del seu naixement fins a la seva mort, amb l'ajuda d'un fil.
La primera filava, la segona cabdellava i la tercera tallava quan arribava el final de la vida. Tan els antics grecs com els romans volien conèixer el seu futur i el van personificar en divinitats. Ningú podia fugir d'elles. Es representen com a tres germanes: Cloto, Laquesis i Àtropo.

Les parques eren filles de Zeus (déu dels déus) i de Temis (deessa de la llei) i germanes de Les Hores. A Grècia se les coneix com a MOIRES. Se les sol representar amb la cara pàl·lida. El seu equivalent és diferent segons el lloc. A Grècia es diuen, Cloto, Làquises i Atropos. A les Nornes Nòrdiques, Urd, Verthandi i Skuld i a Roma s'anomenen, Nona, Dècima i Morta.





Cloto, Làquesis i Àtropos, les tres germanes. 



Nona (Girar el fil de la vida)
CLOTO: Era la germana menor. Ella portava tots els fils de tots els colors i totes les qualitats, de seda i or per a aquells homes que la seva existència ha de ser feliç, i de llana per a tots aquells que estan destinats a ser pobres i desgraciats.




Dècima (Mesura la vida amb una filosa)
LÀQUESIS: Germana mitjana, tria la durada de la vida. Representada amb una ploma, vara, fil o globus terraqui. És la que dóna voltes al fus en el qual es van enrotllant tots els fils que li passa la seva germana en dirigir el curs de la vida.

Morta (Posa fi a la vida i tria de quina manera)
ÀTROPOS: És la germana més gran, és la més atenta perquè inspecciona el treball de les seves germanes. Representada amb unes tisores d'or amb les que talla el fil de la vida.

Tres obres molt conegudes on es veu representada la parca són:

Átropos, o les Parques, pintures negres de Francisco de Goya (1819-1823)
El triunfo de la muerte o tres destinos de Andreagrossmann 
Le tre parche, par Bernardo Strozzi


Aquí, podeu visualitzar un prezi molt treballat on explica tota la història de les parques detalladament.


Natàlia Bansell Hornowska
4t ESO

Comentaris

Unknown ha dit…
Molt interessant! He fet entrades on he parlat de les Parques però la veritat és que mai havia buscat informació i no sabia res d'elles. M'ha agradat molt!
Unknown ha dit…
Hola Natàlia.
M'ha agradat molt la teva entrada. La veritat m'ha sorprès els noms que han arribat a tenir aquestes Parques del destí.
És molt curiós veure de quina manera arribaven a explicar el destí amb fil. També depèn de quin fil, or o llana, definien com seria la vida de persones.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES