26 de juny de 2015

ARC DE BERÀ

Els arcs de triomfs que construïen els romans eren per commemorar alguna victòria, en canvi aquest, és per elogiar l'emperador August. És un arc honorífic dedicat a l'emperador August, va ser construït a causa de que Luci Licini Sura, un ciutadà romà i que es pot trobar inscrit el seu nom a l'arc, ho va posar al seu testament. Està situat al municipi de Roda de Berà i es troba a uns 20km del nord-est de Tarragona a l'antiga Via Augusta, actualment a la carretera N-340. Es va construir a finals del segle I aC, pels anys 15 aC i 5 aC.

El que permet afirma que va estar construït durant aquest període de temps és la tècnica de construcció, l'estructura del monument, l'escriptura que hi ha als capitells i la distribució dels elements. Però aquest arc no sempre ha estat igual, sinó que ha estat modificat varis cops, un dels primers cops que en tenim constància escrita és el 1525. 
I entre el 1984 i 1992 va estar al punt de mira de diferents treballs de recerca i es va poder extreure molta informació. El motiu de la seva construcció, es creu que fou per unes reformes a la Via Augusta, però principalment fou construïda per la iniciativa de Luci Licini Sura en honor a l'emperador August.

L'Arc de Berà fa 12'30 metres d'alçada, 2,40 metres d'amplada i 12 metres de llargària. Està construït amb pedra local i aixecat per dos pilars units per l'arc de mig punt.

Normalment els arcs de triomfs eren construïts per motiu d'alguna victòria, però aquest concretament fou construïda per senyalar els límits d'aquell moment a la ciutat de Tàrraco i com a regal per l'emperador August.

L'arc de Berà és un símbol i un element molt important ja que ha estat molt important pel n
ostre coneixement de l'època romana.
És declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 2000.





Judit Font
1r batx

EL CIRC I EL TEATRE DE TÀRRACO

El circ romà de Tarragona 

El circ va ser l'espectacle més popular del món romà. El circ romà de Tàrraco té lloc entre la Via Augusta i el Fòrum provincial. Va ser construït a finals del segle I dC, durant el regnat de Domicià, en aquest recinte es celebraven principalment les curses de cavalls, organitzades pels sacerdots. Aquest té unes dimensions aproximades a 325 metres de llargada i 100 metres d'amplada i estava format per 30.000 persones. El circ de Tarragona es va conservar en us fins el segle V, moment en que es va convertir en un espai residencial. Però finalment va tornar a tenir la funció d'un circ. Actualment és conegut com el millor conservat del món.
Planta del circ romà de Tarraco
El teatre romà de Tarragona
El teatre romà de Tarragona és format el temps de August. És situat a la zona del port de l'antiga Tàrraco i va ser utilitzat del segle I aC fins a la fi dels segles II dC. Aquest teatre és l'únic edifici d'aquestes característiques que es conserva a tot Catalunya. La major part del teatre de Tarragona va ser destruït per la construcció de dues empreses d'olis, primer el 1919 i després el 1951. Encara sort que, l'institut d'estudis Catalans va intervenir-hi per salvar almenys un gran nombre d'elements decoratius i arquitectònics, avui conservats al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. 


Planta del teatre romà de Tàrraco
TEATRE ROMÀ



Sara Noguera i Garriga
1r Batx

25 de juny de 2015

ÀRTEMIS

Fou una de les principals deesses, equivalent a la deessa romana Diana. Era filla del déu Zeus i de Leto, germana bessona del déu Apol·lo. Fou la deessa de la caça i el regne animal, també fou la del part, la castedat, de la naturalesa i de les collites. Se la representa amb una túnica llarga i cabellera solta i molt llarga. Es diu que restà verge i eternament jove, com jove verge tenia molts homes i déus que estaven per ella, però només Orió el seu company de caça tenia el seu cor, però ella, enganyada pel seu germà, el va matar.
Es diu que fou una deessa amb molt caràcter i molt venjativa, ja que foren moltes les víctimes que patiren els seus atacs de còlera, com per exemple, els fills de Níobe. També es diu que fou una de les primeres dones que formava part en els combats amb gegants.

Aquesta deessa era famosa per tenir al seu càrrec a vuitanta nimfes, les quals eren encarregades de ajudar-la a vigilar les muntanyes, boscos... Hi ha una llegenda que explica la història entre Àrtemis i Acteó. El que succeí fou que un dia quan la deessa i les seves nimfes estaven relaxant-se en un llac després d'un llarg dia. Aquell dia Acteó estava caçant en una zona propera al llac on havia les nimfes i la deessa, aquest en comptes de fer mitja volta va quedar-se mirant la deessa despullada. Àrtemis finalment el castigà convertint-lo en cérvol, ja que aquest acte fou imperdonable per la deessa.

En totes les regions de Grècia era honorada però els seus llocs de culte més importants van ser Delos (el seu lloc de naixement) i Braurón on les noies d'Atenes en edat de matrimoni anaven al santuari a servir la deessa. El seu cèlebre santuari era el de Efes. Antigament fou personificada com la lluna que va errant les muntanyes. Per altre banda, en el panteó la deessa ocupà el lloc de "La senyora de les feres" però també ocupa el lloc de la protectora de les amazones, guerreres i caçadores com ella. 


Aquí us deixo un vídeo sobre la vida d'Àrtemis.






"Diane de Versalles", estàtua d'Àrtemis situada al Louvre










                                            


Temple d'Àrtemis Efes, Turquia










Melina Maschio
4t ESO

24 de juny de 2015

HÈCTOR

Hèctor era fill de Priam i d'Hècuba, també germà de Paris. Estava casat amb Andròmaca  i tenien un fill en comú, Astianax. En teoría el rei era Priam, però Hèctor era qui dirigia els soldats i els assumptes més importants de la ciutat.
Hèctor fou un dels millors herois de la guerra de Troia, i hagués fet el que fos per la seva ciutat, segons explica Homer a la Ilíada, és valent, noble i molt admirat per tot el poble troià. Era un gran lluitador i sabia dirigir molt bé l'exèrcit i va estar al capdavant del soldats troians. No és portava gens bé amb el seu germà Paris, ja que ell havia causat la guerra de Troia segrestant a Helena.
Durant la guerra, es va enfrontar amb varis herois grecs, un d'ells és Àiax, el qual van tenir diverses batalles. Quan Aquil·les va deixar de lluitar, a causa de la baralla que va tenir amb Agamèmnon, Patrocle es va posar la seva armadura la qual tothom es pensava que era Aquil·les. Hèctor pensant que era l'heroi grec, van lluitar i el va acabar matant. Quan Aquil·les va descobrir que Hèctor havia matat al seu jove aprenent, es va enfurismar i va anar a matar-lo, el va desafiar a una batalla ells dos. 
En aquest moment Hèctor es va despedir de la seva esposa i del seu fill, aquesta podria ser una de les escenes més emotives del llibre. Aquesta batalla va ser curta, però just als seus últims instants de vida, Héctor va tenir una visió i va predir que seria Paris qui mataria a Aquil·les. Tot seguit, Aquil·les, amb el cadàver d'Hèctor, va lligar-l'ho al seu carro i el va anar arrossegant per davant les portes de Troia. Més tard va accedir a donar el cos d'Hèctor als seus familiars, per què li pugessin fer un enterrament digne.

Aquesta és l'escena de la pel·lícula Troia, dirigida per Wolfgang Petersen, és la batalla que tenen Hèctor i Aquil·les. A part també de ser una de les escenes més emotives de llibre, també és una de les escenes més emotives de la pel·lícula. Es pot veure com, des de d'alt de les muralles, tota la família d'Hèctor estàn observant la batalla, Priam i Hècuba, la seva esposa Andròmaca i el seu fill Astianax, el seu germà Paris amb Helena i altres guerrers troians.  



Judit Font 
1r batx

23 de juny de 2015

MONSTRES I ÉSSERS MITOLÒGICS

A la mitologia grega s'han explicat varis mites sobre éssers i monstres que no sabem gaire res d'ells. Éssers sovint, amb una part d'animal i la part d'un altre. Aquí en tenim uns quants:

El CENTAURE, ésser mig humà mig cavall. S'alimentaven de carn crua, d'altres animals i representava el símbol de la natura més salvatge. Aquest ésser va sorgir a partir de la unió d'un núvol que va enviar-li Zeus, amb la forma de la deessa Era, i un núvol.


El CÈRBER, és un gos amb tres caps que era l'encarregat de guardar les portes del regne d'Hades. La seva cua era la d'una serp.


L'ESFINX, era un monstre que tenia el seu origen a Egipte. Tenia la cara d'una dona, les ales d'una àguila i el cos d'un lleó. Ella, feia desxifrar als vistgers un enigma, i si no el resolien bé, l'esfinx se'ls menjava. Fins que li van resoldre i es va suïcidar. 

La GORGONA, una de les més famoses era anomenada Medusa. Un ésser amb urpes, una llengua llarga i unes dents punxegudes amb una cabellera de serps, possiblement, el tret més característic. Medusa era un ésser femení, i la seva mirada convertia en pedra. Perseu, va aconseguir matar a Medusa. 








El GRIU, era un ésser amb cos de lleó, ales, i un cap d'àliga. Es tractava del rei de la terra i també del cel. Era un animal perillós, tot i que Apol·lo, va aconseguir domesticar-ne algun. 



La HARPIES eren uns éssers horribles, un au amb cap de dona, o també podia tractar-se d'una dona alada. Aquests monstres vivien a les illes del mar Egeu i raptaven les ànimes dels morts i també infants vius. Les seves urpes eren el més perillós. 


El MINOTAURE, un humà amb el cap d'un toro, fill de Pasífae i d'un toro. Va ser tancat al Laberint de Creta des que va néixer gairebé. 



PEGÀS, era un cavall amb ales, que va néixer de la sang de la mateixa: Medusa. Pegàs, es va convertir en un dels cavalls de Zeus.




La QUIMERA, tenia tres caps ben diferents, un de cabra, un de lleó i un de serp al final de la seva cua. Aquest monstre es menjava el bestiar i també la població. També treia foc per la boca. 




Les SIRENES, famoses per aparèixer a l'Odissea, eren divinitats amb meitat del seu cos humà, i meitat del seu cos peix. Les sirenes, tenien una bellesa anormal i cantaven amb una veu tant encisadora que encantava als mariners que passaven, fins que el seu vaixell xocava contra les roques de la costa. 


Aina Serra
1r Batx

22 de juny de 2015

NIMFES

Les nimfes eren les divinitats menors de l'antiga Grècia associades a un espai natural concret com llacs, boscos i rius.  Eren filles de Zeus i sovint eren cridades per les reunions dels déus de l'Olimp malgrat que normalment només s'associaven amb Artemisa, la deessa de la caça i com a ajudants d'altres déus principals com Apol·lo o menors com Hermes.

Eren venerades com genis femenins molt bells que no envellien ni morien per malalties i podien tenir els fills del déus fent que aquests també fossin immortals malgrat que elles sí podien morir.  

Hi havia dues classes de nimfes: aquelles amb les quals en venerava la natura i aquelles associades a una localitat o raça. Les primeres es dividien en tres tipus segons el espai natural on residien:
  • De l'aigua, anomenades Oceinades eren filles del déu Oceà i les Nereides, considerades filles de Nereu, les nimfes de l'interior. Es creia que les aigües a les que pertanyien inspiraven a aquell que en bevia i per tant es pensava que les nimfes tenien poders profetes que inspiraven als homes amb el do de la poesia.
Las Oceànides de Gustave Doré(1860).

  • De les muntanyes i coves, anomenades Orèades, formaven part del seguici d'Àrtemis i sovint eren anomenades també amb noms derivats de les muntanyes on habitaven  com Citerònides o Peliades
  • Dels boscs, es creia que sovint espantaven els viatgers solitaris.

  • Dels arbres, les quals es creia que morien quan l'arbre on vivien moria, són d'origen arcadi, és a dir del sud de Grècia, que mai apareixen amb grans déus.
Dríades amb un llenyataire.
El segon tipus de nimfes estaven relacionades amb races i ciutats tenint així un nom derivat del lloc com les Nisiades, nimfes associades a la muntanya Nisa, on segons la mitologia grega van cuidar el déu Dionís durant la seva infantesa.


Nimfes de Nisa de J. LeBlanch Stewart (1900)

A les nimfes també se'ls oferien sacrificis com cabres o ovelles així com se'ls lliurava llet i olis i eren adorades en molts santuaris arreu de l'Antiga Grècia, especialment en fonts i grutes.


Valery Valencia
1r Bat

20 de juny de 2015

L'ANTIGA CAESAR AUGUSTA

Estatua del emperador Augusto. Zaragoza
Estàtua de l'emperador August
Coneguda ara amb el nom de Saragossa és una de les moltes ciutats romanes que hi havia a Hispania. L'emperador August va fundar aquesta ciutat com a colònia després de guanyar una guerra, ja que va reorganitzar totes les províncies de la península. Va ser col·locada al costat d'una ciutat ibèrica anomenada Salduie a l'any 14 a.C. Aquesta nova colònia primerament, va rebre el nom de ''Colònia Caesar Augusta''.

Acualment la Saragossa que coneixem, segueix conservant moltes de les caraterístiques de la Roma Antiga. Es mantenen el foro, el port fluvial, el teatre, les termes i les muralles

- La muralla que es conserva a Saragossa, són els límits de la ciutat. Les parets que rodejaven la ciutat medíen 3 quilòmetres, tot i que actualment solament se'n conserven 80 metres. Tenia aproximadament 120 torres petites, i també contaven amb quatre portes ubicades als eixos. 


Teatre romà de Caesar Augusta
- El teatre de Caesar Augusta és un dels teatres més grans conservats de la Hispania romana. Té una capacitat per uns sis mil espectadors. Va tenir funció fins al segle III, quan els seus materials, es van fer servir per construir la muralla. 

- Les termes pels romans, eren molt importants ja que ciudaven molt la seva higiene i la salut. Curiosament, a Caesar Augusta s'han conservat unes letrines romanes del segle I a.C. i una piscina portificada. 

-El port fluvial, es troba a la riba del riu Ebre. Durant l'època romana aquesta zona estava en activitat comercial tot el dia, i anaven i venien les mercaderies com; el vi, el blat, les pells, les joies, i les ceràmiques. 

Planta de la ciutat de Caesar Augusta 
-El fòrum era el lloc on s'hi tractaven els temes importants de la ciutat com; l'economia, la política i la religió de l'època. I allà, s'ajuntaven la basílica, el temple i la cúria

La ciutat envoltada per les restes de la muralla


Aina Serra 
1r Batx 

19 de juny de 2015

ELS FUNERALS

Així que algú moria, els seus familiars començaven els rituals fúnebres cridant el seu nom. Un cop rentat, banyat en oli i vestit amb les millors robes, el cos s'exposava durant diversos dies al pati de la casa als ulls de parents, amics i coneguts que hi acudien. Era un gest de pietat i també una mesura higiènica. Com també era de pietat fer-li l'últim petó o tancar-li els ulls. 
El dia del funeral acompanyaven el mort a través dels carrers fins a la sepultura, amb músics, ploraneres professionals i un maniquí ajagut en un llit que simulava el difunt. Si el difunt era noble, en la processó hi participaven també actors o esclaus amb els rostres coberts per les imagines o màscares dels seus avantpassats, i es pronunciava un elogi fúnebre del mort en el fòrum. Després de donar-li sepultura, es feia un banquet fúnebre. Al cap nou dies es tancava el dol amb un sacrifici. 
Sepultures al Museu de Badalona (S.G.).
Làpida comúna trobada al columbari. 
"Als déus de l'inframón
Per Julia Chrestes
Junius Phoebion
per a la seva esposa
així merèixer-
ell ho va fer. "
TIPUS DE TOMBES:

Escollir un tipus o un altre depenia de la importància i riquesa del finat. Podem trobar:

  • Tomba en caixa: Una construcció basada en teguale posats verticalment i d'altres posats horitzontalment per fer una coberta.


    • Tomba de doble vessant: tegulae com a base i com a coberta, recolzades les d'un costat a les d'un altre. En les juntes hi havia imbrex (teules) que segellaven els espais. Vistes de front tenen forma de triangle.

    • Aixovar:compost per elements que descrivien la vida del mort: les seves eines o les seves armes. També ho acompanyaven al més enllà ofrenes, ungüentaris, gots amb aliments o estatuetes de divinitats protectores.

    Berta Malet
    4t ESO