LA CAIXA DE PANDORA

Escrita per -
Després que Prometeu robés el foc del déu Sol, com a venjança, Zeus va decidir crear Pandora. Per crear-la van utilitzar argila, i els diferents déus li van donar diferents virtuts (elegància, facilitat per seduir, bellesa, etc.) després Zeus li va donar vida.

Epimeteu tot i estar advertit, per el seu germà Prometeu, de les trampes que podia utilitzar Zeus per venjar-se, va deixar-se seduir per Pandora i s'hi va casar. 

 Pandora tenia una caixa on hi havia tots els mals, i també coses bones, com l'esperança. Un dia Pandora empesa per la curiositat va obrir la caixa. De cop i volta totes les coses dolentes es van escampar pel món: el dolor, la pobresa, l'odi, les guerres, etc. Quan se'n va adonar es va espantar molt i ràpidament va tancar la caixa. En fer-ho però, va deixar tancada l'esperança, i va ser així com la humanitat es va quedar amb tots els mals, i sense esperança. 



Pandora obrint la caixa 

Aquest mite explica d'una forma ben curiosa el motiu de tots els mals que hi ha al món. Per altre banda però, també parla de l'existència de l'esperança, tot i que, curiosament, l'esperança està molt ben guardada i ningú la veu mai. 

És un mite molt bell, però molt trist, que ens presenta una humanitat totalment indefensa, enmig de desgràcies. 

Estel Iborra
4t ESO

Comentaris

Unknown ha dit…
Que bonic i trist alhora. Havia llegit aquest mite ja fa uns anys però ja no me'n recordava, m'ha agradat tornar-lo a llegir!
23 de novembre del 2015, a les 9:38
Unknown ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
11 de desembre del 2015, a les 14:04
Unknown ha dit…
Hola Estel, la teva entrada m'ha agradat, trobo aquest mite
molt interessant, però a l'hora trist. L'enllaç d'Epimeteu, m'ha servit per conèixer més coses sobre mitologia grega.
11 de desembre del 2015, a les 14:06
Unknown ha dit…
Sempre m'ha agradat molt aquest mite. El trobo molt bonic i trist alhora. Hi havia coses que desconeixia d'ell. Suposo que gràcies aquest mite podem dir que l'esperança sempre és l'últim que es perd.
10 de gener del 2016, a les 13:32
Bruna Villegas ha dit…
És curiós l'origen de la dita "obrir la caixa de Pandora". És un mite molt tràgic però molt interessant ja que és el moment el qual dóna lloc a tots els fets dolents que existeixen ara. Gràcies a aquest mite podem relacionar que l'esperança l'hem de mantenir sempre ja que és l'últim que es perd!
20 d’octubre del 2018, a les 16:12
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació