ZEUS

Escrita per -
Zeus, en la mitologia romana anomenat Júpiter, és fill de Cronos i Rea. Va lluitar contra el seu pare amb l'ajuda dels seus germans gràcies a això va arribar a ocupar el seu tron a l'Olimp. 
Els seus atributs són : el llamp, l'àliga, i el ceptre.

Zeus és va casar amb Hera , però va tenir diferents embolics i fills amb altres dones ja fossin divines o mortals però també va mantenir relacions amb algun noi anomenat Ganimedes. Una de les seves dones era Mnemòsine deessa de la mèmoria. Amb ella va tenir nou filles. 
Sèmele

També va estar amb Sèmele era la filla del rei de Tebes. Zeus mantenia relacions amb ella d'amagat i estaven a punt de tenir un fill. 
Hera ho va descobrir i va intentar convèncer a Sèmele perquè deixes de tenir relacions amb Zeus. En no fer-li cas la va enganyar i li va dir que el seu amant no era Zeus. Després d'uns dies Sèmele i Zeus es van retrobar. Ella li va demanar que li demostrés que no es feia passar per Zeus. Va intentar convèncer-la perquè escollís una altra cosa per demostrar-li el seu poder però Sèmele no va voler. En demostrar-lo el seus rajos van cremar Sèmele i la van matar.
Bacus, Michelangelo 1496
Museo del Bargello, Florència

Zeus va arrencar el seu fill del ventre de Sèmele i se'l va cosir a la cuixa. Quan va créixer se'l va descosir de la cuixa i va néixer Dionís el déu del vi i de la festa.
Els seus atributs són el raïm, una copa a la mà o el tirs a la mà i una pantera negre.
Va descobrir la vinya i es va haver de guanyar un lloc a l'Olimp.

Sara López
4t ESO

Comentaris

Maria González ha dit…
Molt bona entrada! No havia sentit mai a parlar d'aquesta història tan curiosa entre Sèmele i Zeus. El que més m'ha sorprès és el fet de que Zeus es cosís el seu fill a la cuixa i que quan va ser gran el va deslligar, quina bogeria!
23 de novembre del 2015, a les 18:40
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació