13 de novembre de 2015

LA CAIXA DE PANDORA

Després que Prometeu robés el foc del déu Sol, com a venjança, Zeus va decidir crear Pandora. Per crear-la van utilitzar argila, i els diferents déus li van donar diferents virtuts (elegància, facilitat per seduir, bellesa, etc.) després Zeus li va donar vida.

Epimeteu tot i estar advertit, per el seu germà Prometeu, de les trampes que podia utilitzar Zeus per venjar-se, va deixar-se seduir per Pandora i s'hi va casar. 

Pandora tenia una caixa on hi havia tots els mals, i també coses bones, com l'esperança. Un dia Pandora empesa per la curiositat va obrir la caixa. De cop i volta totes les coses dolentes es van escampar pel món: el dolor, la pobresa, l'odi, les guerres, etc. Quan se'n va adonar es va espantar molt i ràpidament va tancar la caixa. En fer-ho però, va deixar tancada l'esperança, i va ser així com la humanitat es va quedar amb tots els mals, i sense esperança. 



Pandora obrint la caixa 

Aquest mite explica d'una forma ben curiosa el motiu de tots els mals que hi ha al món. Per altre banda però, també parla de l'existència de l'esperança, tot i que, curiosament, l'esperança està molt ben guardada i ningú la veu mai. 

És un mite molt bell, però molt trist, que ens presenta una humanitat totalment indefensa, enmig de desgràcies. 



Estel Iborra
4t ESO

4 comentaris:

Laura van esch ha dit...

Que bonic i trist alhora. Havia llegit aquest mite ja fa uns anys però ja no me'n recordava, m'ha agradat tornar-lo a llegir!

Mariia Myhal ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mariia Myhal ha dit...

Hola Estel, la teva entrada m'ha agradat, trobo aquest mite
molt interessant, però a l'hora trist. L'enllaç d'Epimeteu, m'ha servit per conèixer més coses sobre mitologia grega.

Laia Masnou ha dit...

Sempre m'ha agradat molt aquest mite. El trobo molt bonic i trist alhora. Hi havia coses que desconeixia d'ell. Suposo que gràcies aquest mite podem dir que l'esperança sempre és l'últim que es perd.