JANUS

Els déus primitius de Roma no tenien representacions artístiques i no eren més que manifestacions de la voluntat divina però amb el contacte amb altres pobles, sobretot amb el grec, van adoptar les seves divinitats i es van començar a representar.

Un dels déus primitius era Janus, el déu de les portes, començaments i finals. Degut a aquest motiu  se li va consagrar el primer mes de l’any i sovint portava una clau junt amb el nombre 365 el qual recordava l’any que ell iniciava.

Sovint se l'invocava al començar una guerra i durant aquesta el seu temple es mantenia obert; mentre que les portes d’aquest es tancaven quan Roma estava en pau.

Se’l representava amb dures cares que simbolitzaven la capacitat de veure el passat i el futur per actuar sàviament en el present. Aquest do li fou donat per Saturn en agraïment per acollir-lo a casa seva.

Escultura del Vaticà.

El déu tenia diversos apel·latius, els més destacats eren: Jano Patulsius que es feia servir per invocar la cara del déu que es trobava davant de la porta per qui desitjava atravessar-la. Per complementar es posava a l'altra banda de la porta una altra cara que invocava a Janus Clusivius, exposa la doble funcionalitat del déu.

El seu introduït per Ròmul, el seu nom apareixia en el càntics rituals dels salis, sacerdots creats per Numa Pompili. La seva popularitat es va mantenir a Roma, tant que en algunes ciutat com Volaterrae, Siracuse, Palerm, entre altres, van encunyar monedes amb el característic doble cap.

Valery Valencia
1r Bat