27 d’abril de 2015

JANUS

Els déus primitius de Roma no tenien representacions artístiques i no eren més que manifestacions de la voluntat divina però amb el contacte amb altres pobles, sobretot amb el grec, van adoptar les seves divinitats i es van començar a representar.

Un dels déus primitius era Janus, el déu de les portes, començaments i finals. Degut a aquest motiu  se li va consagrar el primer mes de l’any i sovint portava una clau junt amb el nombre 365 el qual recordava l’any que ell iniciava.

Sovint se l'invocava al començar una guerra i durant aquesta el seu temple es mantenia obert; mentre que les portes d’aquest es tancaven quan Roma estava en pau.

Se’l representava amb dures cares que simbolitzaven la capacitat de veure el passat i el futur per actuar sàviament en el present. Aquest do li fou donat per Saturn en agraïment per acollir-lo a casa seva.

Escultura del Vaticà.

El déu tenia diversos apel·latius, els més destacats eren: Jano Patulsius que es feia servir per invocar la cara del déu que es trobava davant de la porta per qui desitjava atravessar-la. Per complementar es posava a l'altra banda de la porta una altra cara que invocava a Janus Clusivius, exposa la doble funcionalitat del déu.


El seu introduït per Ròmul, el seu nom apareixia en el càntics rituals dels salis, sacerdots creats per Numa Pompili. La seva popularitat es va mantenir a Roma, tant que en algunes ciutat com Volaterrae, Siracuse, Palerm, entre altres, van encunyar monedes amb el característic doble cap.

Valery Valencia
1r Bat

6 comentaris:

gerard casanovas barniol ha dit...

Carai!! La veritat és que no en sabia res, de Janus. L'he trobat força interessant.

Cecília ha dit...

Això de les dues cares m'ha deixat estupefacta! Quina de les dues li permetia veure el present que diguessim? És a dir, una era per veure el futur, l'altre per mirar el passat i la que se suposa que s'ha d'encarregar de mirar el present per actuar sàviament quina és? O simplement no hi és?

Júlia Rama Vilaró ha dit...

M'has sorprès que sigués el déu de les portes! També és molt curiós que tingués com dues cares. Genial Valery.

Valery Valencia ha dit...

Cecília, la cara que mira al present no hi és, es podria interpretar que no hi era perquè els romans l'estaven vivint doncs en cada instant i al ja ser protegits pel del futur no els calia del tot el del present, efímer.

Sara ha dit...

No en sabia res de Janus; m'ha impactat lo de les dues cares, ho he trobat molt curiós, també.He trobat interessant el fet de portar una clar amb el nombre 365 a l'inicia un any.
M'ha agradat molt Valery.

Erica Palomares ha dit...

Hola, Valery, a un dels llibres de la saga de "Els herois de l'Olimp" hi podem trobar aquesta divinitat tan curiosa! Tot i que m'he llegit aquest llibre no en sabia l'origen ni que tenia dues cares. Que curiós!