ELS SACERDOTS ROMANS
 |
| Vestal |
Els sacerdots romans eren molt nombrosos, en correspondència amb el nombre de déus, també elevat. S'agrupaven en col·legis i alguns eren més importants i més respectats que altres.
Els sacerdots eren els dipositaris i gestors de la tradició i del culte religiosos. No formaven cap casta consagrada en exclusiva al culte religiós, sinó que eren ciutadans normals, escollits amb uns criteris imposats per la tradició i sense tenir normalment cap saber teològic especial.
L'exercici d'una funció religiosa no impedia als ciutadans dur una vida normal: els sacerdots es casaven (excepte les vestals mentre els durava el sacerdoci) i podien combinar una magistratura religiosa amb una magistratura civil, o passar de l'una a l'altra.
Els principals sacerdocis de la religió romana eren:
FLÀMENS
Eren sacerdots consagrats al culte d'un determinat déu. Els tres flàmens majors eren els que s'ocupaven de Júpiter, Mart i Quirí. Els flàmens menors, dedicats a cultes sovint arcaics i obscurs, eren quinze, als quals es van anar afegint els corresponents als diversos emperadors divinitzats. Encarnaven el déu i assistien passivament als sacrificis.
No formaven un col·legi, sinó que eren autònoms entre sí. S'escollien entre les millors famílies de la ciutat i durant la monarquia substituïen el rei durant les seves absències.
El càrrec era vitalici, tot i que podien ser expulsats en cas d'incompliment d'obligacions o mals presagis durant la celebració de les seves cerimònies. Portaven un gorro de color blanc, fet de la pell d'una víctima consagrada, coronat amb un àpex.
 |
| Flàmens |
Eren originàriament 5 i eren els encarregats de vigilar les pràctiques religioses. Establien els deures del poble davant dels déus; feien el calendari dels dies fastos i nefastos (dies dedicats a l'activitat humana i a l'activitat divina, respectivament) , i organitzaven les cerimònies anuals. Constituïen el col·legi més important de la religió romana.
D'entre tots, sobresortia el pontífex màxim, un càrrec vitalici considerat com l'autèntic cap de la religió a Roma, ja que controlava tots els altres col·legis sacerdotals.
El càrrec era vitalici i compatible amb les magistratures civils. Per exemple, Juli Cèsar va ser pontífex màxim (i també flamen dialis). A partir d'August, els emperadors es van reservar per a ells aquest títol.
 |
| Emperador August com a pontífex màxim |
VESTALS
Les vestals (uestales) o sacerdotesses de la deessa Vesta eren sis (més tard set), elegides pel pontífex màxim d'entre les famílies patrícies de Roma quan tenien entre sis i deu anys, i restaven durant trenta anys al servei de la deessa.
Aquests trenta anys estaven dividits en tres períodes de deu anys cadascun: primer aprenien els seus deures, després els exercien i finalment els ensenyaven a les novícies.
La seva funció principal era tenir cura del foc sagrat, que com a símbol de la pàtria, havia de cremar sense interrupció dins el temple de Vesta. El foc s'encenia cada 1 de març, i si aquest s'apagava, es creia que cauria un desastre sobre Roma, i la vestal responsable era assotada.
 |
| Vestals alimentant el foc sagrat |
També custodiaven el tresor de Vesta i determinats objectes sagrats. Havien de ser verges durant aquests trenta anys que durava el seu servei i només podien abandonar la casa de les vestals i casar-se un cop acabat aquest període. Si faltaven al vot de castedat, eren enterrades vives. Gaudien d'un enorme prestigi a Roma.
| Casa de les vestals |
També hi havia un conjunt de col·legis sacerdotals menors, que tenien atribucions molt diverses. Són coneguts els àugurs i els harúspexs, tots dos experts en la interpretació dels senyals que donaven els déus.
Els àugurs intepretaven els auspicis observant el vol dels ocells i la gana dels pollastres sagrats. En canvi, els harúspexs endevinaven el futur i la voluntat dels déus examinant les entranyes de les víctimes (sobretot el fetge), just després que fossin sacrificades. També observaven altres signes produïts durant el sacrifici, com per exemple el fum.
 |
| Estàtua d'un àugur |
Per a més informació podem visitar aquest web o bé consultar els recursos següents:
4t ESO
Comentaris