8 d’abril del 2015

ELS SACERDOTS ROMANS


Vestal
Els sacerdots romans eren molt nombrosos, en correspondència amb el nombre de déus, també elevat. S'agrupaven en col·legis i alguns eren més importants i més respectats que altres.

Els sacerdots eren els dipositaris i gestors de la tradició i del culte religiosos. No formaven cap casta consagrada en exclusiva al culte religiós, sinó que eren ciutadans normals, escollits amb uns criteris imposats per la tradició i sense tenir normalment cap saber teològic especial.

L'exercici d'una funció religiosa no impedia als ciutadans dur una vida normal: els sacerdots es casaven (excepte les vestals mentre els durava el sacerdoci) i podien combinar una magistratura religiosa amb una magistratura civil, o passar de l'una a l'altra.

Els principals sacerdocis de la religió romana eren:

FLÀMENS

Eren sacerdots consagrats al culte d'un determinat déu. Els tres flàmens majors eren els que s'ocupaven de Júpiter, Mart i Quirí. Els flàmens menors, dedicats a cultes sovint arcaics i obscurs, eren quinze, als quals es van anar afegint els corresponents als diversos emperadors divinitzats. Encarnaven el déu i assistien passivament als sacrificis.
No formaven un col·legi, sinó que eren autònoms entre sí. S'escollien entre les millors famílies de la ciutat i durant la monarquia substituïen el rei durant les seves absències.

El càrrec era vitalici, tot i que podien ser expulsats en cas d'incompliment d'obligacions o mals presagis durant la celebració de les seves cerimònies. Portaven un gorro de color blanc, fet de la pell d'una víctima consagrada, coronat amb un àpex


Flàmens

PONTÍFEXS


Eren originàriament 5 i eren els encarregats de vigilar les pràctiques religioses. Establien els deures del poble davant dels déus; feien el calendari dels dies fastos i nefastos (dies dedicats a l'activitat humana i a l'activitat divina, respectivament) , i organitzaven les cerimònies anuals. Constituïen el col·legi més important de la religió romana.

D'entre tots, sobresortia el pontífex màxim, un càrrec vitalici considerat com l'autèntic cap de la religió a Roma, ja que controlava tots els altres col·legis sacerdotals. 

El càrrec era vitalici i compatible amb les magistratures civils. Per exemple, Juli Cèsar va ser pontífex màxim (i també flamen dialis). A partir d'August, els emperadors es van reservar per a ells aquest títol. 

Emperador August com a pontífex màxim

VESTALS
 

Les vestals (uestales) o sacerdotesses de la deessa Vesta eren sis (més tard set), elegides pel pontífex màxim d'entre les famílies patrícies de Roma quan tenien entre sis i deu anys, i restaven durant trenta anys al servei de la deessa. 

Aquests trenta anys estaven dividits en tres períodes de deu anys cadascun: primer aprenien els seus deures, després els exercien i finalment els ensenyaven a les novícies. 

La seva funció principal era tenir cura del foc sagrat, que com a símbol de la pàtria, havia de cremar sense interrupció dins el temple de Vesta. El foc s'encenia cada 1 de març, i si aquest s'apagava, es creia que cauria un desastre sobre Roma, i la vestal responsable era assotada. 


Vestals alimentant el foc sagrat
També custodiaven el tresor de Vesta i determinats objectes sagrats. Havien de ser verges durant aquests trenta anys que durava el seu servei i només podien abandonar la casa de les vestals i casar-se un cop acabat aquest període. Si faltaven al vot de castedat, eren enterrades vives. Gaudien d'un enorme prestigi a Roma. 
Casa de les vestals
COL·LEGIS SACERDOTALS

També hi havia un conjunt de col·legis sacerdotals menors, que tenien atribucions molt diverses. Són coneguts els àugurs i els harúspexs, tots dos experts en la interpretació dels senyals que donaven els déus.

Els àugurs intepretaven els auspicis observant el vol dels ocells i la gana dels pollastres sagrats. En canvi, els harúspexs endevinaven el futur  i la voluntat dels déus examinant les entranyes de les víctimes (sobretot el fetge), just després que fossin sacrificades. També observaven altres signes produïts durant el sacrifici, com per exemple el fum. 

Estàtua d'un àugur


Per a més informació podem visitar aquest web o bé consultar els recursos següents:



Laura Canadell
4t ESO

1 comentari:

Cecília ha dit...

He aprofundit molt amb aquest video!! Recordo quan vam estudiar la història de Roma que Rea Silvia va ser nomenada Sacerdotessa de Vesta perquè el seu pare volia que no tingues fills que li poguessin prendre el tro. De totes maneres, Mart la va embarassar.

ASTRONOMIA A LA ROMANA

Les influències de la mitologia clàssica es poden trobar en molts àmbits de la nostra societat, fins i tot en la ciència. En una de les bran...

Popular Posts