ORÍGENS DEL CARNAVAL: LES LUPERCÀLIES

L'origen del carnaval  s'origina en dues festes romanes, les lupercàlies i el carrus navalis, que són unes festes de disbauxa seguides d'un període de purificació, coincideixin amb l'actual carnestoltes i la quaresma.

Les lupercàlies 

La Luperca era la lloba que va  alletar Ròmul i Rem, en una cova del Mont Palatí anomenada Lupercàlia, que seria el mateix que dir la Llobatera.

Evolució de les Lupercàlies

En aquesta cova, a partir del S.V a.c es feia la cerimònia en honor del déu Luperc. Se li dedicaven cants mentre els sacerdots sacrificaven una cabra i un gos. Amb la seva sang mullaven el front de dos nois, que es barrejaven amb la gent i altres nois, amb un feix de llana molla amb llet, els netejaven la sang.

Els sacerdots desfilaven nus fuetejant amb tires de les pells dels animals, les dones que descobrien la seva esquena, creien, que serien fecundades ben aviat. L’ofici finalitzava amb un àpat en el que es menjaven la carn dels animals sacrificats.

Aquesta era la cerimònia inicial, però amb el pas del temps va anar degenerant, convertint-se en la festa de la llibertat sexual, on el vi hi corria amb abundància. Eren tan grans els desordres i excessos que s’hi cometien, que els governants romans van prohibir la festa ja abans de la nostra era, però la gent va seguir celebrant-la.

El carrus navalis

Era una festa en honor a la deessa egípcia Isis, aquestes festes els romans les celebraven amb processons, disfresses i exhibicions de vaixells.

Carrus navalis

Les carreres de cavalls tenien també un altre significat en l'època imperial, l'amfiteatre era el símbol de la Terra; les dotze portes dels estables eren les dotze constel·lacions i les set voltes de pista eren l'òrbita dels set planetes, que eren el símbol del passatge dels planetes al cel cap a la primavera.

Laia Costa
4rt