10 de novembre de 2014

AMABAM AMARE


Aquesta expressió està extreta d'una frase que diu Sant Agustí en la seva obra Confessions III, escrita entre el 397 i el 398.


Nondum amabam, et amare amabam, quaerebam quid amarem, amans amare.



El significat de l'oració sencera és el següent:



Jo encara no estimava, però estimava estimar, cercava què estimar, estimant estimar.



Aquest passatge revela una de les característiques de la prosa de Sant Agustí: un joc de paraules amb la mateixa arrel. 


El que pretén transmetre es que, com a humans, no estimem el fet d'estar amb una persona, sinó que el que ens agrada és la sensació que aquesta persona ens transmet, la manera en què influeix en el nostre estat d'ànim.

Aquesta percepció de l'amor es plasma indirectament en moltes obres literàries escrites al llarg dels segles. L'amor entre Tristany i Isolda n'és un gran exemple, ja que s'alimentava dels obstacles que s'interposaven i una vegada aquests desapareixen, l'amor es mor. Això és el que diu Denís de Rougemont, un crític literari, respecte aquest romanç. Tot i això, si agafem la imatge de "estimar l'amor", també ho podriem relacionar amb altres històries com ara Romeu i Julieta, Cyrano de Bergerac i qualsevol relació amorosa entre persones reals.

Quadre de Dalí que representa Tristany i Isolda



Cecília Monleón
1r batx

13 comentaris:

Judit Font ha dit...

Cecília, aquesta entrada que has fet la trobo molt bona. Ja que et dónes compte de que moltes obres literàries amoroses no s'estimen per un sentiment o una atracció, sinó per l'excitació o l'adrenalina que els dóna tenir un amor prohibit o que no estigui ben vist. Moltes felicitats per aquesta entrada guapa!

Laia costa ha dit...

Cecília, és molt curiosa aquesta entrada!! ha set molt curiós saver d'on vé l'història de Romeu i Julieta, molt interresant!!

Ariadna Rodrigo ha dit...

aquesta entrada és molt interessant ja que et permet adonar-te'n del que realment és l'amor. M'ha agradat molt princesa

Jofre Palau ha dit...

Aquesta entrada, a part de molt interessant, crec que desmunta la majoria d'històries d'amor de la humanitat, des de l'antiguitat fins els temps actuals. Demostra que en molts casos no és el qui, sinó el com.

Erica Palomares ha dit...

Cecília, és una entrada molt interessant, ja que al haver llegit Tristany i Isolda m'ha agradat molt saber d'on prové l' "Amabam amare" i el seu significat.

gerard casanovas barniol ha dit...

Aquesta entrada és molt interessant,Cecília. Et demostra com és l'amor en el llibre i també en l'actualitat. Trobo molt interessants els enllaços que has posat. D'altra banda, m'ha agradat conèixer l'origen de l'expressió amabam amare.

Aina ha dit...

Aquesta entrada pot fer pensar molt en el fet d'estimar. La trobo molt bona i el seu significat pot ser sorprenent.

Ioana Sofrea ha dit...

Hola Cecile, l'entrada m'ha agradat molt! Ja saps que l'esperava impacientment. L'Enric ja ens havia parlat una miqueta sobre el tema però tu has aprofundit més ja que per exemple expliques els seus origens i menciones altres històries d'amor que tenen aquest concepte d'estimar a algú pel simple fet que els hi agrada el que senten al estimar. Enhorabona Cecile.

Valery Valencia ha dit...

Interessant saber l'origen de l'expressió per reconèixer la quantitat de conceptes provinents d'altres èpoques que un autor pot arribar a afegir en les seves obres.

Cecília ha dit...

Moltes gràcies per tots els vostres comentaris constructius :)

Sara ha dit...

Aquesta entrada és molt interessant, i les frases que estan remarcades diuen molt de si, i expressen molt l'amor.
M'ha agradat molt.

Lioba Sallés Graus ha dit...

Felicitats per aquesta magnífica entrada! M'ha agradat que aprofundissis el tema envers l'expressió Amabam Amare, ja que s'havia el significat d'aquesta però no en sabia els seus orígens.
En resum? L'amor no existeix i els meus sentiments s'han destruït per aquesta entrada tan bona i entenedora però trista a la vegada que vostè, Cecília de Mónleonís, ha publicat.

Laia Masnou ha dit...

Una entrada molt interessant. Trobo que la frase és totalment encertada, així que l'amor no és el que nosaltres solem pensar. El llibre de "Tristany i Isolda" ho plasma perfectament.