SELENE, LA DEESSA DE LA LLUNA

Escrita per Anònim -
Selene, en la mitologia grega, era la personificació de la lluna. És filla dels titants Hiperió i Teia i germana de Helios, el Sol i Eos, l'Aurora. Selene es representava com una dona jove i bella, que recorria el cel en un carruatge de plata tirat per dos cavalls.

Selene recorrent el cel en el seu carruatge
Selene va tenir una filla de Zeus, Pandia i tot i que se li coneixen molts amors, la història més coneguda és la que comparteix amb Endimió, un pastor.

La història explica que una nit, després que Endimión acabés de cuidar el bestiar i es poses a dormir en una cova, Selene que estava passejant en el seu carruatge, va veure al pastor dormint i es va enamorar d'ell. 
Selene va baixar del cel i va despertar al pastor amb un petó als llavis i entre els dos va néixer una gran passió.
Selene i Endimió
Després d'aquella nit, Selene va pujar al Olimp i li va suplicar a Zeus que li concedís un desig al seu estimat I Zeus va acceptar. Endimió va demanar el don de l'eterna joventut i poder dormir en un somni etern del que només es despertés per rebre a la seva estimada. Des d'aleshores, Selene visita al seu estimat dormit en la cova. 

També es diu que d'aquest amor van néixer cinquanta filles. 


Ioana Sofrea 
4t ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
Ioana aquesta història la trobo molt interesant i bonica, és una història d'amor molt intensa, pensu jo, i m'agrada molt aquesta entrada teva que has fet al blog.
23 d’octubre del 2014, a les 13:10
Cecília ha dit…
Quina historia d'amor tan maca. No sé com prendrem el final, però lo bonic és que van poder continuar amb el seu amor gràcies al sacrifici del pastor (si ho he entès be). Sempre m'agrada saber curiositats i històries com aquestes, i la teva entrada ho explica molt be Ioanna !
30 d’octubre del 2014, a les 13:29
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació