LA CONDEMNA DE SÍSIF

Escrita per -
Era un personatge de la mitologia grega. Fill d'Èol i Enaret. Va ser el fundador de la ciutat de Corint del Peloponès. 

Sísif va fer enfadar als déus i com a càstig, va ser condemnat a l'infern i a empènyer una roca gegant fins al cim d'una muntanya. D'aquesta manera el càstig era molt més dur, ja que la roca tornava a caure fins a la vall i Sísif havia de tornar-la a pujar un cop, i un altre cop.
Sísif empenyent la roca muntanya amunt.
PER QUÈ VA SER CONDEMNAT?
Quan Sísif estava a punt de morir, va voler posar a prova l'amor de de la seva dona, ordenant-li que no enterrés el seu cos sinó que el deixés abandonat. Sísif va morir i ella va abandonar el cos tal i com havien pactat, desobeint així l'ordre a l'amor humà. 
Plutó li va donar permís per tornar a la terra i castigar a la seva muller. Però Sísif presumia de l'èxit de la seva estratagema i deixant clar a tothom que no tenia intencions de tornar a l'infern.

Aquest vídeo és una representació d' allò més còmica dels diversos intents de Sísif en pujar la roca fins al cim de la muntanya.


Berta Malet
4t ESO

Comentaris

Un estiu diferent ha dit…
Podríem dir, que aquesta experiència, ens fa entendre que no es pot enganyar perquè les conseqüències són molt pitjors...
17 d’octubre del 2014, a les 20:47
Unknown ha dit…
Son molt curiosos tots els mites!
21 d’octubre del 2014, a les 13:56
Unknown ha dit…
Els mites són molt interessants!! Aprenem questions de forme indirectes!
21 d’octubre del 2014, a les 17:23
Anònim ha dit…
M'ha encantat aquesta entrada! Tot el que estigui relacionat amb els diferents càstigs que els deus imposen em fascina molt!!
23 d’octubre del 2014, a les 13:38
Cecília ha dit…
Trobo que el video fa una representació molt senzilla i clara sobre el mite, que en si ja és molt interessant i té una moralina que també es pot aplicar avui en dia.
30 d’octubre del 2014, a les 13:13
Unknown ha dit…
Mite interessant. És díficil pensar com els humans tenien una imaginació tant sàdica, sols per sembrar por a la gent.
4 de novembre del 2014, a les 21:05
Unknown ha dit…
Hola Berta, trobo que aquesta entrada sobre el mite de Sísif demostra les conseqüències que pot causar si no penses les coses abans de fer-les, com ell que va desafiar els Déus sabent que no havia de fer allò. Molt interessant.
13 de novembre del 2014, a les 13:18
Anònim ha dit…
Anar empenyent una roca tota l'eternitat i que després torni a caure fins a la vall, és un càstig molt ben posat. Jo crec que es va fer bé de castigar-lo i que s'ho va ben buscar, ja que l'únic que pretenia la seva esposa era fer el que ell li ordenés i que el fes feliç.
13 de novembre del 2014, a les 13:24
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació