MARQUES COMERCIALS INFLUENCIADES PEL LLATÍ

Escrita per -
Moltes marques comercials, per trobar un nom, s'inspiren en mots o personatges mitològics del Món Clàssic. Fan comparacions o busquen les semblances d'aquests amb el que volen vendre, així fan el producte més atractiu.

Nike
Estàtua de la deessa
de la Victòria
La marca comercial Nike es va inspirar en la deessa grega de la Victòria, representada com una noia jove amb ales, que corre a grans velocitats. Comparen la velocitat de la deessa amb la velocitat que pots aconseguir amb la roba o amb les bambes d'aquesta marca. També, el logotip d'aquesta marca està inspirat en aquesta deessa ja que vol representar una de les ales de la noia.
    Logotip de Nike










Venus Gillette
Aquesta marca ha optat per posar el nom de la deessa Venus al seu producte, ja que és la deessa de l'amor i la bellesa. Així volen fer entendre que, amb aquesta Gillette, la noia aconseguirà estar preciosa i enamorar la gent.

Quadre de la deessa Venus pintat
per Sandro Botticelli
Titanlux
El mot Titanlux està format per dues paraules: lux que en llatí vol dir "llum" i Tità, que és el nom que reben dotze déus gegants de la mitologia grega. Aquests déus s'anomenaven així per la seva força sobrenatural. Així, Titanlux voldria dir alguna cosa semblant a "una llum gegant". Amb aquesta afirmació l'empresa vol demostrar la força dels seus productes.
Jàpet, un dels dotze titans

Cronos, un dels dotze titans




Kappa
Aquesta marca basa el seu nom en la desena lletra de l'alfabet grec. En algunes ocasions han utilitzat la imatge de dos joves, esquena contra esquena, simulant l'estructura d'aquesta lletra.
Logotip de la marca Kappa


Desena lletra de l'alfabet
grec


Xana Martínez
4t ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
Uau! Molt interessant. NO em pensava que nike s'inspirés en les ales de la deesa victòria ja que el seu eslògan no té res a veure. L'eslògan és una famosa frase que va dir un assassí. "Just do it"

16 d’octubre del 2014, a les 13:27
Unknown ha dit…
Uau Xana, mai m' ho havia plantajat. També he sentit a dir que el nom d' Audi ve de la traducció al llatí del cognom del fundador.
16 d’octubre del 2014, a les 21:26
Unknown ha dit…
Mai m'hagués imaginat que nike s'inspires amb una deessa grega!!
21 d’octubre del 2014, a les 14:00
Unknown ha dit…
Molt ben explicat! És curiós que la Gillette vingui d'afrodita i que represent-hi tot el què és la bellesa, ja que una dona depilada no és símbol de bellesa a tots els paísos del món.
21 d’octubre del 2014, a les 14:02
Júlia Rama Vilaró ha dit…
Mai m'havia parat a pensar en què les marques més famoses tinguessin aquestes influències de la mitologia. Genial.
29 d’octubre del 2014, a les 21:03
Cecília ha dit…
Suposo que el simbol de Kappa pot ser el més evident, perquè els altres han hagut de posar molta imaginació fin a arribar al logo definitiu. Tot i això, m'ha sobtat que tantes marques poguessin provenir del Mon Classic. Al cap i a la fi, sempre tornem als origens :)
30 d’octubre del 2014, a les 13:16
Laura Canadell ha dit…
La veritat és que mai m'havia plantejat l'origen d'aquestes marques. Penso que la mitologia ens influencia sense que ens n'adonem i aquest n'és un bon exemple.
11 de novembre del 2014, a les 14:09
Anònim ha dit…
Mai m'havia parat a pensar si alguna marca, que estem acostumats a veure el nostre dia a dia, tingués una relació amb el llatí. I no m'hagués imaginat mai que la marca Nike s'inspirés amb una deessa grega. Es ben bé que la mitologia, encara ara, segueix sent present, tot i que de manera diferent, en la nostra societat.
13 de novembre del 2014, a les 13:28
Unknown ha dit…
M'ha encantat aquesta entrada! Saver de on venen moltes marques de roba, molt bona!
25 de novembre del 2014, a les 14:34
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació