9 d’octubre de 2014

EL RELLOTGE D'AIGUA O CLEPSIDRES

Als edificis públics de l'urbs, així com a es cases  particulars dels romans més rics, van començar a instal·lar-s'hi rellotges d'aigua cada vegada més perfectes i sofisticats.


Clepsidra en funcionament

El rellotge d'aigua, o clepsidra, mesura el temps sobre la base del que tarda una quantitat d'aigua a passar d'un recipient a un altre, de mateixes dimensions, que està situat més avall (tal i com veiem a la fotografia anterior). També pot ser anomenat clepsidra al conegut rellotge de sorra.

la clepsidra posseeix un valor simbòlic, perquè és l'instrument que representa més visiblement, ja sigui amb la caiguda de l'aigua o de la sorra, el pas del temps.

El nom de Clepsidra prové del vocabulari llatí clepsydra, que a la vegada prové del grec klepsydra, paraula composta per hydro(aigua) i klepto(jo robo). La idea és que el recipient inferior roba l'aigua(o la sorra) del recipient superior.


Funcionament d'una clepsidra (aigua)
Rellotge de sorra



















Durant la segona meitat del segle I i tot el segle II d.C. la fama d'aquests rellotges no va fer sinó augmentar. Com avui passa amb el piano, el rellotge d'aigua en els temps de Trajà era un signe evident de la posició i de la distinció dels que en posseïen. A la novel·la de Petroni, on se'ns presenta Trimalció com un home "absolutament chic" - lautissimus homo -els personatges posen de manifest l'admiració que els causa veure'l a casa seva: no té "al menjador un rellotge que fa sonar el corn amb la intenció expressa que, quan el senten, tots sàpiguen el tros de vida que han perdut"?

Trimalció està tan profundament encapritxat del seu rellotge que pretén endur-se'l a l'altre món; així, al seu testament expressa la voluntat que els hereus li construeixin un mausoleu sumptuós, de cent peus (30m) de façana i el doble de profunditat, "amb un rellotge al centre, a fi que ningú pugui mirar l'hora sense veure's obligat a llegir el seu nom ".

No podríem entendre aquest desig tan singular de posterioritat si els contemporanis de Trimalció no haguessin estat habituats a consultar sovint l'hora; evidentment, la divisió horària ja formava part dels seus costums. No obstant això , seria un error creure que els romans vivien pendents dels gnòmon, de les seves esferes o de les alarmes de les clepsidres, de la mateixa manera de que nosaltres ho estem dels nostres rellotges, ja que els seus mecanismes no tenien ni la precisió ni la constància dels nostres.

Èlia Miravet
1r Batx

3 comentaris:

Ioana Sofrea ha dit...

Uau! m'ha encantat aquesta entrada! I et preguntaràs per què? Doncs és perquè jo mai havia sentit a parlar dels rellotges d'aigua només dels de sorra, i és clar, al llegir això m'he quedat bocabadada. Ho has explicat tot molt bé i al final de tot dius que els seus mecanismes de mesurar el temps no eren precisos, ja m'ho imagino, però quan es referien al temps que havia passat, què deien? Han passat dues clepsidres? I cada clepsidra, saps més o menys a quant temps equivaldria en hores?

M'agradaria saber això que t'he preguntat torno a repetir: Una entrada genial!

Èlia Miravet ha dit...

Hola Ioana! :)

Jo tampoc havia sentit mai a parlar dels rellotges d'aigua, fins que ho vaig trobar i vaig buscar-ne informació per fer l'entrada.

La mesura del temps pels Grecs i els Romans era l'hora, igual que la nostra. La Clepsidra és un dels altres noms d'aquest rellotge.

El temps que podia estar funcionant una clepsidra depenia de la seva mida o de quants recipients hi hagués (no només eren de dos recipients, podien ser de molts més) com més aigua, més temps. En el cas de que el subministrament d'aigua al recipient superior fos continu, el rellotge podia funcionar sense interrupcions i, d'aquesta manera, marcar les hores com la resta de rellotges. A l'interior de cada recipient hi havia unes marques que indicaven les hores, és a dir que el nivell de l'aigua indicava el pas del temps. Això també depenia de l'orifici per on queia l'aigua, com més petit, més temps. Per això no eren uns rellotges gaire precisos.

Espero haver-te ajudat si més no una mica ;) i gràcies per llegir les meves entrades!!

Ioana Sofrea ha dit...

Moltes gràcies!
I de res, les teves entrades molen!