APOL·LO I DAFNE, XOU

Escrita per -
Pot ser que sapigueu o hageu sentit algun cop aquest mite, però segur que mai l'heu vist representat d'aquesta manera. Però primer de tot però explicarem el mite:

APOL·LO I DAFNE: EL MITE

Apol·lo, déu dels arquers i de la música, va decidir en-riure's d'Eros (Cupido), dient alguna cosa com:

- Què fas, jove efeminat,amb aquestes armes? Només les meves espatlles són dignes de portar-les. Acabo de matar la serp Pitó, el gran cos cobria moltes terres. Conforma't amb què les teves fletxes fereixin gent enamoradissa i no vulguis competir amb mi.

Apol·lo i Pitó, Cornelis de Vos

Irritat en sentir això Eros va decidir venjar-se. Va fer servir les seves fletxes d'or i en va disparar una a Apol·lo fent que s'enamorés de la nimfa Dafne, filla de la Terra i del riu Peneu. Eros, però, també va tirar-ne una, però aquesta de plom, a la Dafne, creant així l'afecta contrari de la d'Apol·lo.

 Apol·lo va seguir Dafne amb tot de súpliques amoroses que no servien de res, ja que ella estava també encisada, però ella d'odi, i per tant ella intentava escapar-se. Aquestes persecucions van durar fins que van arribar a la vora del riu Peneu. Allà la nimfa va demanar ajuda al seu pare, i aquest, per fer que Apol·lo la deixés de perseguir, la va convertir en llorer. 

Dafne transformant-se en llorer

Apol·lo en veureu va indignar-se, però va decidir que el llorer es transformaria en símbol de victoriosos, i així va ser. A partir d'aquell moment, ell sempre va portar llorer a sobre i també en portaven els emperadors, els guanyadors de jocs, els alegres capitans que tornin amb triomfs i pugin al Capitol amb els trofeus del ses enemics, etc.
Apol·lo visitant  Dafne

 Aquest mite ha set representat amb una magnifica obre de Gian Lorenzo Bernini, que representa el moment just en el qual Apol·lo atrapa Dafne, però aquesta ja es transforma en llorer. 

Apol·lo i Dafne, Gian Lorenzo Bernini (1622-25)

INTERPRETACIÓ AMB XOU:

El món del patinatge està evolucionant constantment i a l'hora creant noves formes de practicar-lo. Fa pocs anys es va crear una nova modalitat anomenada "xou". El xou consisteix en la representació d'un tema (ja sigui un sentiment, una frase feta, un fet històric, ...) mitjançant el patinatge, el maquillatge, la música i els vestits. Els patinadors i patinadores han de moure’s, actuar i patinar a la vegada, ja que en el xou el que compte és el grup.

A continuació podeu veure el mite d'Apol·lo i Dafne interpretat per patinadors italians del club Malo ASD a la Copa de les Nacions del 2013:

             

 Meritxell Masnou
Aida Oriol
1r Batx

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

LES CIUTATS ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus  i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li.  La monumentalitat estava expressada sob
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació