LES SUPERSTICIONS ROMANES

Com que acabem d'iniciar el 2013 he pensat en parlar sobre supersticions,  ja que donant voltes al cap he caigut en què precisament hem començat l'any 2013 en dimarts!

Sabíeu que els romans eren molt, però que molt supersticiosos? 

A l'antiga Roma, la paraula superstició es deia superstatio, que significava una "ubicació superior als déus", els quals eren més poderosos que els humans. Creien molt en les supersticions ja que consideraven que els déus tenien moltes formes d'avisar els humans.

Però, com eren aquestes supersticions?

• Creien que el raig de Júpiter fonia els diners en una borsa i que la deixava intacta.
• Creien que els genis dolents penetraven els cossos humans i els inflaven tres cops. I perquè això no passés, els sacerdots recomanaven menjar ceba o all cada matí.
• Les dones procuraven tallar-se les ungles els dies de mercat, en silenci i sempre començant amb el dit índex, sinó creien que els donava mala sort.
• Donava mala sort viatjar pel mar amb les ungles i els cabells tallats.
• Creien que donava mala sort casar-se un divendres o en el mes de maig.
• Tot i que no temien la mort, creien que donava mala sort pronunciar la paraula  "mort", per això mai ho feien.
• S'intercanvien regals per Cap d'Any perquè creien que això donava bona sort.
• Creien que donava molta mala sort que un gos negre volgués entrar a les seves cases.
• Creien que si se'ls creuava pel camí una llebre tindrien mala sort.
• Creien que els déus descarregaven la seva còlera contra la roba penjada i per això enviaven als seus amos calamitats.
• Evitaven pel matí trobar-se a un coix de peu dret.
• Si et topaves amb un llindar en sortir de casa, millor era no sortir i tornar-hi ràpidament.
• Si en un banquet es parlava d'un incendi, creien que donava massa mala sort, per tant havien de tirar aigua a la taula.
• Per lliurar-se dels mals pensaments es passaven per darrere l'orella un dit mullat en saliva.
• Quan hi havia llamps, per conjurar la mala sort xiulaven.
• Creien que donava mala sort que caigués una serp de la teulada al pati, o que es trenqués una biga, o fins i tot que es vessés l'oli, el vi o l'aigua.
• El nen romà dies després del seu naixement, rebia un amulet conegut com la bulla, que era tipus de penjoll amb una càpsula feta de metalls nobles o comuns (depenent de quina classe pertanyia el bebè) i aquest amulet tenia la funció de protegir les malediccions, desgràcies i malalties del nen. El nen havia de portar aquest amulet fins als 15-18 anys. No obstant això, molts adults també portaven un tipus d'amulet similar a aquest.

bulla

I vosaltres, sou molt supersticiosos? Què en penseu de les supersticions romanes? Potser això ho feia la religió per poder controlar millor la societat, o no?

Angi Johana Chang

4t ESO