9 de gener de 2013

L'ALIMENTACIÓ DELS ROMANS

En aquesta entrada parlaré sobre l'alimentació dels romans, ja que hi ha moltes coses sobre la seva alimentació que ens poden semblar molt peculiars i estaria bé de saber. 

Els romans feien tres menjars diaris (tenint en compte que els seus dies duraven 12 hores) :

- El ientaculum (desdejuni) : Basat en pa untat en all, sal, etc. També es podien menjar ous, formatge, llet, mel, fruites seques, raïm, etc. 

                                               ientaculum

- L' esmorzar : Menjaven les sobres del sopar anterior fredes o escalfades.

                                           esmorzar

- El sopar : Era el menjar principal del dia. Sopaven a les 16:00 h o les 17:00 h de la tarda, les famílies nobles sopaven durant hores.

El sopar es partia en tres parts:

      - Gustatio (entrants) : ous, amanides, enciam, cols, naps, carxofes, espàrrecs, olives, bolets,...

      - Prima cena, altera cena i tertia cena (plats) : Es menjava molt peix com el barb, morena, rèmol, etc. També es menjava porc, ànec, pollastre, moltó, cabra, llebre, etc. Tot això s'amania amb sal vinagre, canyella o julivert. 

      - Postres : Consistia en pastissos, fruites, confitures, crema batuda, gelats, etc.

                                                 sopar

En temps anteriors, els romans acostumaven a menjar farina cuita o puré de llegums, però posteriorment, durant l'Imperi, el luxe es va imposar a la taula. Els metges els hi aconsellaven vomitius, és a dir, per a què mengessin, vomitessin i tornessin a menjar de nou. 

Per a la gent amb molts diners hi havia la comissatio, que era com un segon festí en el qual es veu amb molta abundància. El vi que bevien es mesclava amb aigua calenta, freda o gelada. Si hi havien invitats, aquests es divertien tots junts escoltant flautistes, als cantors, bufons, ballarines,... 

Es coneixia el vi per tota la mediterrània, però les dones tenien prohibit veure'n. La cervesa era coneguda com la beguda dels pobres i la mel va arribar a reemplaçar el sucre. Els romans utilitzaven moltes salses i espècies per a cuinar. 

Paula Campelo
4t ESO

9 comentaris:

Cristian Martinez ha dit...

Molt interessant aquesta informació, per el que pogut entendre els apats dels romans tenen molta similitud amb els nostres. Quina tonteria menjar per després vomitar i tornar a menjar, amb la gana que passaria l'altra gent, però l'egoisme ha estat sempre en la humanitat.
Bona entrada Paula!

Maria Guallar ha dit...

La veritat és que quan he llegit que per a esmorzar es menjaven les sobres del sopà anterior inmediatament he pensat en quan actualment si sobren pizzes d'un sopar sempre es menjen per a esmorzar.
I farina cuita i puré de llegums no és una cosa que vingui molt de gust, francament, però eren temps diferents.
Molt bona entrada, Paula.

Llúcia Gómez ha dit...

Si que menjaven! Un cop llegeixes l'entrada entens el perquè de que estiguessin tantes hores sense menjar, perquè venia el sopar que durava hores i hores! En el fons els aliments eren bastant semblants als nostres, tot i que els horaris eren molt diferents.
El que no entenc és el desdejuni, a quina hora el feien? Perquè és just abans del esmorzar...
Molt bona entrada Paula!

Alba Prieto Portavella ha dit...

Bona entrada Paula :)
El que m'ha sorprès més ha sigut l'horari dels àpats sobretot l'hora de sopar. També el fet de que el sopar és divideix en tres parts.

Martí Vilalta Grau ha dit...

Molt bona entrada Paula!
No sabia gaire coses sobre els àpats que feien els romans. Una de les coses que m'ha sorprés més han estat els horaris en el qeu feien els àpats. També és nota que avui en dia els aliments tampoc han canviat gaire dels que menjaven els romans.

Carla Espinosa ha dit...

Una entrada molt completa!
En una entrada anterior vaig parlar-ne i segueixo pensant el mateix, eren molt exagerats i que eren bastant diferents amb els horaris en comparació a nosaltres.

Bona entrada!

Angi Johana ha dit...

Molt bona entrada Paula! Realment és molt interessant tot el que expliques.

En un principi m'he quedat parada que duressin tan temps els àpats i més el sopar. Però òbviament, és normal que duressin tant si quan estaven plens vomitaven per menjar més. I és que, eren massa golafres i egoistes. Però què és això? Si no els hi entrava més ho podien donar a la gent que ho necessitava, que segur que era moltíssima. Tot i que ja havia sentit a parlar que feien això de vomitar per menjar-ne més sempre que ho recordo em costa de creure, m'és difícil pensar que aquestes coses s'hagin fet. És realment vergonyós.

Per altra banda, també m'ha semblat molt injust que les dones no poguessin veure vi... Quantes injustícies n'hi havien i encara queden. Sempre tractant a les noies inferiorment.

Laia Fernández ha dit...

Per ells el sopar era l'àpat més important, tot i que no és bo pel cos menjar molt a la nit. S'assembla molt els aliments que utilitzaven amb els que fem servir ara. bona entrada!

Júlia Solé ha dit...

mol util i facil dentendre per a un treball de primaria