LA SEXUALITAT A ROMA

Segur que després d'haver parlat tant sobre els romans, és a dir, ara que sabem quines eren les seves conductes envers tot i, en aquest cas, envers les dones estaria bé parlar una mica sobre la seva sexualitat, que després de tot ens podem imaginar bastant bé com era. He trobat una pàgina, anomenada arteguias, on he trobat molta informació

La societat romana, com és evident, era molt promiscua i liberal. Tot i això, encara que costi una mica de creure, estava regida per unes normes ètiques i de conducta. En aquella època no sabien gaires coses sobre l'amor, no el valoraven tant com ho fem nosaltres en els nostres dies, així que si un home i una dona estaven casats i aquesta tenia relacions sexuals amb una altra persona ho veien totalment normal, tenint en compte que els ciutadans lliures tenien una gran llibertat sexual

Un matrimoni

Per aquest motiu, un ciutadà podia tenir perfectament relacions sexuals amb la seva dona a la llar, també amb un home als banys, amb una prostituta en un bordell o amb un esclau. Fent tot això, aquest ciutadà en qüestió, només tenia la possibilitat de ser criticat si no era capaç de mantenir cada cosa al seu lloc, per això, si era capaç de fer-ho no hi havia cap ni un problema. 

Com he dit abans, es podia apreciar una gran promiscuïtat fora del matrimoni, i per aquesta raó ser muller tenia molt més a veure amb el status social que amb el seu propi plaer. Les lleis d'aquella època també deien que un home casat podia mantenir tantes relacions sexuals com ell volgués. Un fet que m'ha impressionat és que Ciceró, durant l'època en què va haver-hi República a l'Imperi romà aquest va declarar que el fet que un home se n'emportés un altre al camp amb la intenció de gaudir dels plaers eròtics no tenia absolutament res d'il·legal. Després de dir això ningú s'hi va oposar.

Com hem pogut intuir després de llegir tot això, els romans creien que l'amor era una cosa ridícula, tenint en compte que creien que l'únic que feia era disminuir la capacitat de pensament racional. També pensaven que si una parella de casats es feien un petó en públic era molt indecent, però es permetia a les dones que rebessin visites, però elles ho havien de fer seguint uns codis socials i morals determinats.

L'homosexualitat en aquella època no era ni de bon tros condemnada, ja que existeixen referències que afirmen que fins i tot els emperadors tenien relacions homosexuals. En aquestes relacions, hi havia moltes normes. Una d'elles deia que en una parella homosexual sempre hi ha d'haver un amo i un altre que obeeix. El que obeeix en la parella havia de ser un jove de classe social inferior o bé un esclau. Podem afirmar que l'esclavitud va ser un dels motius de la llibertat sexual que atribuïm al món romà.

Al segle VI es va prohibir l'homosexualitat a l'Imperi romà per la influència del Cristianisme, tenint en compte que aquesta es va convertir en la religió de  moda. El Cristianisme afirmava que només era vàlid el sexe si era amb el motiu de la procreació, i per això qualsevol altre tipus de sexe tenia influències malignes. 

Què en penseu sobre el comportament que tenien els romans envers la sexualitat? Creieu que ha canviat molt la societat?

Paula Campelo
4t ESO 

Comentaris

Irene Sánchez ha dit…
Ostres! si que eren diferents els pensaments dels romans als nostres, no? Crec que ara ens prenem l'amor com una cosa més seria, amb més normes i tot més controlat. Per exemple, això de que una parella tenia dret a mantindre relacions sexuals amb una altra persona, ara és impensable, i està molt mal vist. Pel que fa la homosexualitat, abans era tot molt més liberal, aqui segueix estant mal vist les parelles homosexuals, fins i tot a algunes no se les respecta... En general, desprès d'aquesta entrada he deduït que abans no se li donava tanta importància a l'amor.
Molt interessant l'entrada, Paula!
Unknown ha dit…
Com bé ha dit l'Irene, hi ha bastanta diferencia entre les relacions actuals amb les d'abans. Sobre el tema de la homosexualitat només dir que avui en dia és una cosa que està una mica rebutjat ja que a la majoria de les persones no els hi agrada ni veureu.En resum, en l'actualitat crec jo que no hi ha tanta llibertat com hi havia abans.
Bona entrada Paula.
Carla Espinosa ha dit…
Molt bona entrada Paula, sempre és curiós parlar sobre temes d'aquets per poder comparar la seva vida amb la nostra actualment.
Com diuen l'Irene i l'Alba actualment l'homosexualitat no esta gaire acceptada i sovint els homosexuals no són respectats i en canvi antigament la gent era molt liberal, tant que fins i tot s'acceptava que la teva parella tingues altres relacions amb altres persones cosa que ara realment no es permet.
Anònim ha dit…
M'ha sorprès molt l'apartat de l'homosexualitat perquè encara que digui que en una parella homosexual ha d'haver-hi un amo, estava acceptada. Després m'ha vingut al cap que fa uns anys estava molt mal vista i m'ha fet pensar que ens hem estat contradient ja que ara en canvi sí que s'accepta.
Maria Guallar ha dit…
M'ha sorprès molt que l'amor es considerès ridícul tenint en compte la gran quantitat de mites d'amor que venen de l'antiga Roma. També m'ha sorprès molt la homosexualitat entre emperadors i esclaus, suposo que tots tenim molt assimilat que antigament la homosexualitat estava prohibida, tant a l'edat moderna, com a la mitjana, com a l'antiga. De fet m'ha sorprès bastant tot, la seva sexualitat és molt diferent a la d'avui en dia, el fet de tenir relaxions sexuals amb tot déu i que estigui socialment acceptat no é suna cosa a la que estiguem gaire acostumats.
Molt bona entrada :)
Unknown ha dit…
Com ja ha dit la Maria, em sorprèn que a l'amor no li donessin tanta importància quan molts mites de la mitologia romana es parla d'aquest tema.

Pel que veig,sí que hi ha molta diferència a com és actualment la sexualitat. No obstant això, encara avui dia, en altres cultures els homes poden mantenir relacions sexuals amb altres dones encara que estigui casat, i també casar-se amb més d'una. No obstant això, ens sorprèn a nosaltres moltíssim ja que no estem acostumats a veure-ho.

Per altra banda, m'ha sorprès moltíssim que acceptessin l'homosexualitat; avui dia com ja han comentat altres companys, encara no s'accepta del tot. No obstant això, a l'antiga Roma per què no podia haver una parella homosexual formada per dos amos, o dos esclaus?

Per acabar, pel que he veig el cristianisme va influenciar moltíssim a l'imperi romà, tot i que segur que igualment a amagades ho feien.
Unknown ha dit…
Molt bona entrada Paula!
M'ha sorprès molt la poca importància que els romans li donaven a l'amor tot i que en moltes de les seves històries mitològiques era una cosa molt important.
Una de les coses que més m'ha sorprès de la teva entrada és que acceptessin l'homosexualitat, ja que avui en dia no està gaire ben vista.
També m'ha sorprès molt el fet de que una parella poguès mantenir relacions amb altres persones tot i que avui en dia hi ha cultures que ho permeten mai hagues pensat això d'alguna cultura europea.
Una entrada molt interessant.
Laia Fernández ha dit…
És sorprenent el fet de que l'amor no sigui una de les coses principals dins de la societat romana, però, la majoria de mites van relacionats amb aquest tema, més aviat podríem dir que és el gran tema. És realment interessant que unes persones amb mentalitat més enderrarida que la nostra acceptessin sense problema l'homosexualitat. bona entrada!
Unknown ha dit…
És curiós saber que una parella pogués mantenir relacions sexuals amb altres persones secundaries i no donessin importància al fet.
Per altra banda em sorprèn saber que les relacions homosexuals estiguéssim ben vistes i actualment estiguin mal vistes.

Bona entrada!!
Yasmina Ketami ha dit…
Jo ja n'havia sentit a parlar de tota aquesta idea liberal de mantenir relacions sexuals. La veritat es que no sé que pensar-hi ja que no entenc el perque del matrimoni si després podíen mantenir relacions sexuals amb qui ells volguessin. Es veu que deien que un mestre mantenís relacions sexuals amb el seu deixeble era una manera d'educarlo i ensenyarli.
Em fa gràcia allò de que les dones també podien mantenir visites d'amants suposo. La homosexualitat estaba molt ben vista peró donarse un petó al carrer era immoral. Es sorprenen com cambien els temps i com avancem.

http://www.almargen.com.ar/sitio/seccion/cultura/sexogrecia/index.html

Aquí deixo una web on explica la homosexualitat entre mestre i deixeble com a ensenyança.
Molt bona entrada i molt interessant, es un tema que dona molt a parlar.
Alba Masnou ha dit…
Bona entrada! No m'ha semblat tan estranya aquesta llibertat sexual, sobretot tenint en compte que el concepte d'amor que tenim avui en dia el van crear els trobadors al segle XII. I de vegades em pregunto si des de la seva manera de fer hem avançat o retrocedit... Finalment, estic molt contenta d'assabentar-me que l'homosexualitat era més que acceptada. En això sí, que hem retrocedit.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES