29 de gener de 2013

APOL·LO I DAFNE

Molts mites són coneguts per a tothom, però a continuació explicaré el mite d'Apol·lo i Dafne, ja que mai n'havia sentit a parlar i em sembla bastant interessant. 


Apol·lo, el déu del sol i la música va veure  Eros que jugava a tirar fletxes amb l'arc. Apol·lo anteriorment va matar a una serp amb fletxes i al sentir-se tant orgullós de sí mateix i veient com Eros utilitzava aquestes armes va burlar-se d'ell, així que Eros va voler venjar-se d'ell.

El que va fer va ser agafar dues fletxes, una d'or que creava l'amor i una altre de ferro que creava l'odi, així que va llençar la fletxa d'or al cor d'Apol·lo i la de ferro a Dafne, una nimfa que sempre havia tingut a pretendents i que els havia rebutjat ja que ella volia estar soltera al igual que la germana d'Apol·lo, Àrtemis.

Apol·lo va quedar completament enamorat de Dafne i la perseguia a tot arreu i aquesta, en canvi l'odiava, però el déu seguia intentant-ho de totes maneres. 
Va arribar al punt de demanar-li als déus ajuda per a aconseguir-la i Dafne, en veure que podia arribar a aconseguir-la, va demanar ajuda al seu pare. 

Apol·lo perseguint Dafne
De sobte, la nimfa va començar a convertir-se en un arbre però tot i això Apol·lo va admetre que encara que no la pogués tenir com a esposa la continuaria amant fos com fos, així que ell al tenir poders de eterna joventut va fer que Dafne sempre tingués les seves fulles verdes i que mai morís com a arbre.

Aquest mite ha estat interpretat com que la nimfa Dafne sacrifica el seu cos perquè Apol·lo deixés d'assetjar-la i que deixés de tenir desitjos sexuals amb ella, i transformant-se en arbre és com una mena de càstig de castedat.

S'han arribat a esculpir algunes escultures d'aquest mite, en el qual s'observa a Apol·lo apunt de tocar Dafne i aquesta comença a convertir-se en arbre per poder escapar-se.

Dafne i Apol·lo, Berini


Carla Espinosa
4t ESO

9 comentaris:

Nadia Olivero ha dit...

La veritat es que havia sentit a parlar sobre aquest mite, però no sabia tots els detalls. Trobo que és un mite molt interessant. És bonic perquè ell està profundament enamorat d'ella i se l'estimarà tingui la forma que tingui, però en canvi trobo que la forma d'actuar d'ella és massa exagerada. Molt bona entrada!

Laia Fernández ha dit...

Havia llegit alguna cosa sobre aquest famós mite, però, la veritat és que no el recordava. Com diu la Nadia, és realment bonic quan Apol·lo declara que sempre la continuaria amant, passés el que passés. bona entrada!

Anna Vallhonesta ha dit...

Un mite molt bonic! Ja n'havia sentit a parlar fa dos anys a cultura clàssica. És curiós el que fa l'amor vertader.. Amb un aspecte o altre estimar a la persona desitjada igualment.

Bona entrada!

Paula Campelo ha dit...

Ja havia sentit a parlar sobre aquest mite, el famós mite d'Apol·lo i Dafne. Sincerament crec que Apol·lo, com tots sabem, era un home molt prepotent i molt promiscu i, encara que Eros es va passar molt amb el càstig que li va donar, d'alguna manera li va servir per donar-se compte que no podia tenir tot el que desitjava. Igualment crec que el fet que Apol·lo es burlés d'Eros, no és suficient per tal càstig.

Per altra banda, estic segura que Dafne s'hagués enamorat d'Apol·lo, i que és una pena que al final fos ella la que es convertiria en un arbre quan ella no havia fet res.

Un dels aspectes que més m'agraden del mite és quan, després de que Dafne es converteixi en un arbre de llorer, Apol·lo es fa una cinta amb les fulles del arbre i se'l posa al cap simbolitzant el seu amor vertader cap a ella.

Un mite molt interessant Carla!!

Marta Marin Llavero ha dit...

Ja havia escoltat a parlar sobre aquest mite, però tot i així no sabia tota la historia amb els detalls. Em sopren el simple fet de que en comptes d'ajudarla el que fan és convertir-la en arbre i la forma de lluitar que té Apolo sota els efectes de la mort.
Molt bona entrada! :)

Sandra García ha dit...

Mai havia sentit a parlar d'aquest mite.
Em sorprèn que Dafne després d'haver sigut perseguida per Apol·lo sigui ella qui acabi transformant-se en un arbre.
L'especte que he trobat que més m'agrada d'aquest mite, es que, fins i tot, d'arbre, és a dir, fos com fos la noia, l'estimava igual i de la mateixa manera.

Bona entrada Carla, felicitats!

Maria Guallar ha dit...

Fa poc la professora de castellà ens va explicar aquest mite a classe. I em sembla molt interessant i la idea d'amor etern d'Apol·lo és molt bonica, però em sap una mica de greu per Dafne, pobreta, que l'únic que volia era que aquell home que odiava deixés d'assetjar-la i va acabar convertida en branques i fulles.

Angi Johana ha dit...

Bona entrada Carla!

És al·lucinant el que fan aquestes fletxes d'amor, ja que tot i que Dafne s'hagués convertit en arbre igualment ell l'estimava. En aquest cas, es pot demostrat molt bé que l'amor és cec!

Per altra banda, trobo molt injust que involucrés Eros a Dafne en la seva venjança, ja que ella s'ha hagut de sacrificar només perquè Apol·lo la perseguia. Pel que veig, ella no va fer res anteriorment...

Respecte a Apol·lo, com ja ha dit la Paula C. el que va fer Dafne, per una banda va servir per demostrar-li que no sempre es pot tenir tot.

Mariia Myhal ha dit...

Hola, vull dir que és un mite molt bonic i a la vegada molt trist. Trobo també l'Eros una mica cruel en fer dos fletxes, una d'odi i altra d'amor.
El més bonic que trobo d'aquest mite és, tot i que la Dafne es convertís en arbre, l'Apol·lo la seguís cuidant.