16 de gener de 2013

LA FUNDACIÓ DE ROMA

Al final de la Guerra de Troia, Venus va dir a Enees, el seu fill i d'Anquises,  que se n'anés amb la major quantitat de gent que pogués a les costes d'Itàlia per continuar amb el seu llinatge. 

Això és el que va fer i va marxar, amb el seu pare, el seu fill i altres persones que havia pogut convèncer, cap a un altre territori, el qual conqueriria. Allà va tenir varies lluites amb el rei Llatí, fins que es va casar amb la seva filla, Lavínia, i així les baralles van acabar. D'aquest matrimoni en va sorgir un fill anomenat Ascani

Ascani va fundar la ciutat d'Alba, amb la qual es va donar la dinastia Albana. Uns dels reis d'aquesta ciutat, Procas, va tenir dos fills: Numitor i Amuli. Ja que el primer era l'hereu del tron, Amuli l'expulsa del territori juntament amb tots els fills mascles de la família, i nomena a l'única filla, Rea Silva, vestal, és a dir sacerdotessa de Vesta; d'aquesta manera Amuli s'assegurava que no hi hauria cap persona que pogués arravatar-li el tron. 

Tot i així Rea Silva es va quedar embarassada del deu Mart i va tenir dos bessons: Ròmul i Rem. Quan Amuli es va assabentar dels nous vinguts, va ordenar a la noia que els llancés al riu Tíber. 

En el moment en què els nadons ja estaven a l'aigua, una lloba els va salvar i els va portar amb ella fins que un pastor anomenat Fàustul els va trobar i els va criar amb la seva dona com si fossin fills seus. 

Escultura de Ròmul i Rem
Una anys més tard, Ròmul i Rem van descobrir la seva procedència reial i per això van decidir tornar a la ciutat on havien estat trobats per matar a Amuli.

Una vegada mort, Numitor torna a ser rei i regala un tros de terra als dos bessons. A partir d'aquest moment podem trobar dues versions diferents del que fan Ròmul i Rem: 

Al territori regalat pel rei li van fer una arada que delimitava on aniria la muralla. En aquell temps hi havia una creença que deia que no es podien creuar les muralles per altres llocs que no siguin les portes. Però tot i així Rem es va saltar aquesta mena de superstició i Ròmul el va matar, convertit-se d'aquesta manera el rei d'aquelles terres. 

Una altra versió explica que immediatament va sorgir la disputa de quin dels dos bessons donaria nom a la ciutat i seria el rei. Per prendre aquesta decisió cadascú havia de pujar un turó, i qui veiés una voltors volar seria el rei. Però tot seguit va sorgir un problema ja que no s'havia decidit si el que guanyava era el que veiés més voltors, o el que els veiés primer. En aquesta situació Ròmul va veure 12 ocells, mentre que Rem va afirmar haver-los vist abans. 

Ja que ell volia ser el rei, Ròmul va matar el seu germà, Rem. quedant-se així amb el tron de la ciutat, i donant-li el nom de Roma



Martina Maldonado 
4t ESO

14 comentaris:

Llúcia Gómez ha dit...

Molt ben explicat Martina!
Aquesta llegenda és molt interessant, la varem treballar farà ja uns mesos a casse, tot i que sempre està bé recordar-la. És un mite amb molta acció, per dir-ho d'alguna manera, hi passen moltes cosses. El problema d'aquest mite és que està una mica oblidat, ja que normalment el que s'explica és la guerra de Troia o la creació de Roma, i no el que hi ha entre mig, que són moltíssimes coses com podem veure! Lo més interessant, és que tot té relació i un lligam parentesc.

María Jiménez ha dit...

Bona entrada Martina! Com bé diu la Llúcia, la vam treballar fa uns mesos, però crec que és un tema que encaixa perfectament en aquest blog, ja que és una història molt peculiar, i cal dir que l'has relatat molt bé.
Malgrat tot, és una història que poques vegades s'explica!
BONA ENTRADA!

Laia Fernández ha dit...

Actualment cada personatge de l'antiga Roma té una hisòria diferent, totes relacionades les unes amb les altres. Però, podríem dir que aquesta història de la fundació de Roma és la base de tot. Això ha creat les faules posteriors que expliquem al nostre blog diàriament. bona entrada!

Carla Espinosa ha dit...

M'ha agradat molt la teva entrada Martina!!
Aquesta història la vam explicar a classe, i realment em va sorprendre bastant, i crec que l'has explicat molt bé.
El que em sorprèn més es que el seu propi germà fos capaç de matar a Rem per rebre el tro.

Bona explicació Martina!

Paula Campelo ha dit...

Una entrada molt treballada Martina!

Recordo quan vam treballar aquesta llarga història a classe, vam estudiar des de la guerra de Troia fins que Ròmul va fundar la nova ciutat Roma. La veritat és que em va impressionar molt algunes de les coses que passen al llarg de la història, com per exemple l'enfrontament entre Ròmul i Rem, ja que encara no em pot entrar al cap com Ròmul va ser capaç de matar al seu propi germà, no ho veig ètic. I amés amés només per poder agafar el poder.

Molta gent coneix la història de Ròmul i Rem, però no coneixen tot el que s'amaga darrera dels dos germans. Com jo, que abans no sabia que es podia relacionar la Guerra de Troia amb Ròmul i Rem, ja que pensava que no tenien absolutament res a veure quan gràcies a la Guerra de Troia van néixer aquests dos germans dels quals un d'ells va crear la gran ciutat anomenada Roma.

Martí Vilalta Grau ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Martí Vilalta Grau ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Martí Vilalta Grau ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Martí Vilalta Grau ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Martí Vilalta Grau ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Martí Vilalta Grau ha dit...

Molt bona entrada Martina!

La veritat és que aquesta història ja la vam estudiar a classe i com que vam buscar la informació nosaltres mateixos m'enrecordava bastant de tota la història completa tot i que aquí hi ha informació més detallada que ajuda ha entendre millor algunes parts de la història que no m'havien quedat gaire clares.

També em segueix sorprenent molt que Romul matès al seu germà Rem nomè per creuar una línia prohibida enlloc de passar per la porta principal.

Bona entrada!

Alba Prieto Portavella ha dit...

Aquesta història mitològica és bastant coneguda per gairebé tothom.
Per mi és una de les històries mitològiques que més m'ha agradat perquè al final del relat té un bon resultat, crear una ciutat, crear nous treballs, maneres de viure,....
Bona entrada Martina!

Angi Johana ha dit...

Bona entrada Martina!
Et felicito perquè ho has redactat perfecte, crec que millor és gairebé impossible. Realment considero que la fundació de Roma és bastant original i com ja vam esmentar a classe, si no recordo malament, aquesta fundació està basada en personatges mitològics ja que aquests déus donen honor, prestigi i com protecció a la ciutat.

A mi en un principi també em sorprèn moltíssim que Ròmul matés el seu propi germà només per accedir el tro, tot i que s'ha de dir que després d'haver-ne llegit tants mites he pogut comprovar que per tenir poder fan qualsevol cosa i que són molt competitius i venjatius.

Molt bona entrada!

Jofre Palau ha dit...

Molt bona entrada!M'ha anat molt bé per saber més coses sobre la fundació de Roma i completar el resum.