SÒFOCLES
Va ser un escriptor de tragèdies grec, nascut el 496 aC a Atenes i mort el 406 aC a aquesta mateixa ciutat.Bust de Sòfocles
Aquest visqué en el moment de màxima esplendor de l'Atenes democràtica, de manera que tot el pensament de Sòfocles estava molt influenciat per els ideals d'aquesta societat.
Aquest creia en dues esferes o mons, el dels déus (que regeix el món dels humans), i el dels humans (marcat per l'esfera divina). La naturalesa humana segons aquest es basava en el patiment i la possibilitat d'error, per això en tot conflicte entre els dos mons (esmentats anteriorment) ha de prevaldre la norma divina, de la mateixa manera, la ciutat s'ha de sotmetre a la llei divina.
A partir d'aquesta ideologia, crea una nova obra dramàtica perfeccionant la d'Èsquil. Algunes d'aquestes innovacions són la introducció d'un tercer actor, de manera que Sòfocles dota a l'obra d'un major dinamisme; també ofereix diàlegs més vius per tal de captar l'atenció de l'espectador; i a més dona més protagonisme als actors.
Les principals tragèdies d'aquest són: Àiax, Antígona i Èdip rei.
Èdip Rei, és segurament la tragèdia més brillant de Sòfocles. Aquesta, com moltes altres tragèdies gregues, parteix d'una situació dramàtica en la qual hi intervé un oracle.
Precisament Èdip Rei parteix de la situació que un oracle de Delfos diu a Iocasta, dona del rei de Tebes, Laios, que el fill que tindrà amb aquest matarà al seu marit Laios. Davant d'això els reis decideixen assassinar al nounat (Èdip) un cop ha nascut, però l'encarregat de fer-ho en el moment en què l'ha de deixar abandonat a la seva sort al bosc, decideix lliurar-lo a un pastor perquè el criï.
Aquest pastor, però, va lliurar el nadó a un príncep de Corint que no tenia descendència. De manera que Èdip, un cop ja és gran, decideix acudir a l'oracle de Delfos a preguntar pel seu origen.
Allà, l'oracle li diu que matarà el seu pare i es casarà amb la seva pròpia mare, fet que l'aterra i el fa decidir fugir de Corint per a dirigir-se a Tebes. De camí cap aquesta altra ciutat es creua amb un carruatge amb el qual manté una discussió per qui ha de passar primer, en aquesta discussió Èdip mata Laios, el seu pare, però ell no ho sap.
Ja arribant a Tebes, es tropà amb l'Esfinx, un monstre amb el cap d'una dona, el cos d'un gos, la cua d'una serp, les ales d'un ocell i les urpes d'un lleó. Aquest Esfinx feia una pregunta a tots els viatger que passaven per allà, si algú l'encertava podia passar. però si errava aquesta se'l menjava.
Aquesta preguntà a Èdip: "Quin és l'animal que primer camina amb quatre potes, després amb dues i més tard amb tres, i com més potes fa servir més dèbil és?", Èdip contestà correctament de manera que l'Esfinx va deixar la ciutat de Tebes en pau.
Davant d'això el poble de Tebes concedí l'honor a Èdip de casar-se amb la recent vídua Iocasta .
Èdip, al cap d'un temps, comença a investigar qui podria haver matat el marit de la seva dona, però aquest va arribar a la conclusió que era ell el culpable de la mort de Laios, de manera que la predicció de l'oracle es va complir. Aquest en descobrir-ho va voler avisar a la seva mare, Iocasta, però la va trobar penjada d'una biga, de manera que Èdip usant una agulla del vestit de la seva mare va decidir treure's els ulls per no veure més tots els mals que havia provocat.
Quin creieu que és l'animal que primer camina amb quatre potes, després amb dues i més tard amb tres, i com més potes fa servir més dèbil és?
Adrià Gendre
2n Batx
Èdip Rei, és segurament la tragèdia més brillant de Sòfocles. Aquesta, com moltes altres tragèdies gregues, parteix d'una situació dramàtica en la qual hi intervé un oracle.
Precisament Èdip Rei parteix de la situació que un oracle de Delfos diu a Iocasta, dona del rei de Tebes, Laios, que el fill que tindrà amb aquest matarà al seu marit Laios. Davant d'això els reis decideixen assassinar al nounat (Èdip) un cop ha nascut, però l'encarregat de fer-ho en el moment en què l'ha de deixar abandonat a la seva sort al bosc, decideix lliurar-lo a un pastor perquè el criï.
Aquest pastor, però, va lliurar el nadó a un príncep de Corint que no tenia descendència. De manera que Èdip, un cop ja és gran, decideix acudir a l'oracle de Delfos a preguntar pel seu origen.
Allà, l'oracle li diu que matarà el seu pare i es casarà amb la seva pròpia mare, fet que l'aterra i el fa decidir fugir de Corint per a dirigir-se a Tebes. De camí cap aquesta altra ciutat es creua amb un carruatge amb el qual manté una discussió per qui ha de passar primer, en aquesta discussió Èdip mata Laios, el seu pare, però ell no ho sap.
Ja arribant a Tebes, es tropà amb l'Esfinx, un monstre amb el cap d'una dona, el cos d'un gos, la cua d'una serp, les ales d'un ocell i les urpes d'un lleó. Aquest Esfinx feia una pregunta a tots els viatger que passaven per allà, si algú l'encertava podia passar. però si errava aquesta se'l menjava.
 |
| Representació d'una Esfinx |
Davant d'això el poble de Tebes concedí l'honor a Èdip de casar-se amb la recent vídua Iocasta .
Èdip, al cap d'un temps, comença a investigar qui podria haver matat el marit de la seva dona, però aquest va arribar a la conclusió que era ell el culpable de la mort de Laios, de manera que la predicció de l'oracle es va complir. Aquest en descobrir-ho va voler avisar a la seva mare, Iocasta, però la va trobar penjada d'una biga, de manera que Èdip usant una agulla del vestit de la seva mare va decidir treure's els ulls per no veure més tots els mals que havia provocat.
Quin creieu que és l'animal que primer camina amb quatre potes, després amb dues i més tard amb tres, i com més potes fa servir més dèbil és?
Adrià Gendre
2n Batx
Comentaris
Gràcies, Adrià, per parlar d'un gran tràgic com és Sòfocles!!
Quina història més interessant... m'he quedat molt parada! El que més m'ha fet rondinar ha estat la pregunta que li va fer Esfinx a Èdip, però finalment he caigut en que es refereix als humans! Nosaltres comencen a moure'ns amb quatre potes quan som bebès, després la majoria de vida anem amb dues i finalment, acabem amb 3 (que suposo que es referirà que com que som ja vellets hem de caminar amb ajuda del bastó!).
Per altra banda, respecte a la proposta de la Montse, he buscat per la xarxa altres autors de tragèdies, i pel que he trobat els principals autors van ser Sòfocles, Eurípides i Èsquil.
Jo prefereixo parlar sobre Eurípides. Segons diuen es considera que va escriure 92 drames, tot i que només són 19 els que es coneixen.
Aquest poeta és conegut principalment per haver reformat l'estructura formal de la tragèdia àtica tradicional, mostrant personatges com dones fortes i esclaus intel·ligents, i per satiritzar molts herois de la mitologia grega. A més, pel que diuen, les seves obres, a comparació dels altres eren molt més modernes. I com d'altres tràgics, tracten de llegendes i esdeveniments de la mitologia d'un temps molt més anterior al segle V aC d'Atenes.
A continuació us esmento unes de les principals, (en parèntesis estan els títols originals grecs):
Alcestes (Ἄλκηστις, 438 aC)
Medea (Μήδεια, 431 aC)
Les troianes (Τρῳάδες), 415 aC)
Les Bacants (Βάκχαι, 405 aC)
No obstant, a part d'obres també es coneixen 5 cartes que va escriure; tres al rei Arquelau de Macedònia, una a Sòfocles i altre a Cefisofò.
Per acabar m'agradaria esmentar una de la obra més important, que es conserven en papir tot i que n'és difícil de llegir: Hipsípile (Ὑψιπύλη / Hupsipulê, d'entre el 412 aC i el 405 aC).
bona entrada!