GASTRONOMIA ROMANA
Sabem molt sobre els romans, els seus orígens la seva vestimenta més usual.. Però què sabem sobre la seva alimentació?
Doncs bé, principalment, com és normal, el primer àpat que feien era l'esmorzar, per ells més conegut com ientaculum, més tard feien una mena de petit dinar amb el qual estaven ben servits, ja que no menjaven fins al vespre el sopar, el qual era considerat l'àpat principal.
Amb les influències dels grecs la gent que era de classe alta van acabar consumint aquest àpat principal després del migdia i el feien amb més aliments, i més ampli, en canvi, els de classe baixa, seguien amb la rutina reduïda de l'anterior ientaculum, es a dir, un petit esmorzar i un sopar al vespre ja que els hi anava millor en quant els hàbits laborals.
 |
| Romà cuinant |
 |
| assortit d'aliments típics dels romans |
També tenien plats típics, que seran explicats més endavant, juntament amb els postres que ells solien prendre, com ara fruita, la més consumida era el raïm.
El ientaculum, com he explicat abans, és el primer menjar que era consumit per els romans del dia, i era diferent segons si eres de classe baixa o classe alta, els de classe baixa bàsicament estava compost per una barres planes fetes amb cereals i blat, anomenada farro o triticum dicoccum, en canvi, com és normal, els de classe més alta s'alimentaven d'això a més de alguns ous, formatge i fins i tot mel.
Al cap d'un temps va començar a utilitzar-se el pa de blat en aquests àpats i era consumit sovint amb olives, formatge o fins i tot raïm.
Seguidament, tenim el Prandium, que era molt semblant al ientaculum, però era bastant més ric. Moltes vegades consistia en les sobres del sopar anterior.
 |
| Fruita que menjaven |
I finalment tenim el sopar, el qual començava en moltes ocasions al voltant de les 3 de la tarda, i durava fins gairebé la nit, i acabava una ronda de begudes alcohòliques.
Hi havia diversos tipus de sopar, el més simple era compost per farro, aigua, sal, l'altre, bastant més sofisticat, era fet per oli d'oliva, amb verdures, quan disposaven d'elles, aquests tipus de sopars eren especialment per els de classe alta, i els de classe baixa consumien farinetes o farro.
 |
| Beguda alcohòlica |
Carla Espinosa
4t ESO
Comentaris
Molt bona entrada Carla!
Gràcies a l'article i el programa de ràdio que comparteixes completes l'entrada perfectament. Et felicito!
Un dels aspectes que m'ha sorprès més ha estat que comencessin a sopar a les 3 i que duri fins a la nit, ja que a aquesta hora és quan nosaltres comencem a dinar, per tant, l'horari és una mica diferent, igual que com ja s'ha comentat, per nosaltres l'esmorzar seria l'àpat més important i per ells el sopar, la qual cosa també em sorprèn ja que sopar tant per la nit, com ja ham dit, és massa pesat i no gaire sa.
Per altre banda, pel que he comprovat la base alimentària és la mateixa, tot i que depèn molt a quina classe pertanys. I encara que no és igual que l'actual, malgrat tot, a la fi nosaltres sí que sobreviuríem.
El que ja m'esperava i no m'ha sorprès ha estat que la cuina romana i la grega estan molt emparentades, i que ambdues pertanyen a la cuina mediterrània. Tot i que, els grecs mengessin molt més peix i la seva alimentació fossi molt més bona.
Altre aspecte que m'ha fet gràcia ha estat que quan algú es volia riure d'un romà els diguessin menjador d'espinetes... Mai n'havia sentit parlar.
En conclusió, una de les coses importants que s'hauria de saber, és que la cuina romana es diferenciava a les altres de l'època gràcies a la capacitat de comerç, la introducció d'altres productes de diferents països, com ara l'Índia. I a més, que la base mediterrània de l'època era similar a la nostre; el blat que menjaven en la seva època era el mateix que el d'ara. ( No obstant, m'ha sorprès l'ús de l'espelta. Que com diuen els locutors de ràdio l'espelta no es que doni massa farina, però és bastant curiós el fet que en llatí l'espelta es digui "far" i al cap i a la fi la pols del far és la farina en llatí, i a més, que passi directament al català! A més, tampoc sabia que en diversos llocs encara es fa pa d'espelta i com que és més complicat resulta molt més car.)
En fi, molt bona entrada Carla! Estic massa perduda en el món de la gastronomia i potser dic alguna cosa errònia.
En la meva opinió jo no podria portar aquest ritme de vida en l'aspecte de la gastronomia, ja que els bons gastrònoms recomanen que es facin uns 5 àpats al dia i de poca consistència, no com feien anteriorment els romans.
M'ha agradat molt que hagis complementat la entrada en si amb l'article i el programa de ràdio que podem escoltar, realment m'ha semblat molt interessant!
Molt bona entrada Carla!
Molt bona entrada!