ELS JOCS DELS NENS ROMANS
Els nens romans eren uns nens que jugaven a qualsevol lloc, al carrer, a casa, en un jardí... interior, exterior, on fos! Igual que nosaltres quan érem ben petitets, tenien jocs per tot! Tot i que està clar, les seves joguines, no eren tan avançades ni tecnològiques com les nostres. Ells jugaven amb daus, jocs de taula, de pilota, nines... Ara us en posaré alguns d'exemples per què veieu com era la infantesa de la majoria dels nens romans.
Els nens, com nosaltres de petitets, tenien joguines i jocs adaptades a l'edat que els hi pertocava, des de que eren nadons tenien alguna joguineta, entre elles estaven el crepundia, o el sistrum
Sistrum: Tenia forma de ferradura i a dalt normalment hi duia la figura d'un ocell o un gat. De punta a punta de les parets d'aquesta "ferradura" hi havia unes varetes amb uns platerets, si els agitaves sonaven. Es podria dir que era l'antic sonall.
Sistrum romà, de metall. (falten els platerets)
Crepundia: S'anomenava a qualsevol tipus de joguina petita, com ara un sonall, un ninot, una figureta, similars a les que pots imaginar que un nen d'avui dia tingui. Aquestes moltes vegades eren lligades amb un cordill, de manera que els nadons les agafaven, jugaven amb elles i sonaven. També els pares se les lligaven al coll dels seus fills en forma de amulet o adorn.
Nadó amb una Crepundia penjada al coll
Quan ja eren una mica més grans, els nens jugaven a jocs més elaborats, i/o amb joguines diferents. Jugaven a coses com:
Musca aenea: Era un joc en què hi havien de jugar més de 3 nens perquè fos divertit. A un d'ells se l'hi tapaven els ulls, i havia d'atrapar als altres nens m'entre cridava "Jo caçaré la mosca de bronze" i els altres responien " Tu la sentiràs, però no l'atraparàs". Era un estil "Marco, Polo" d'avui dia.
Alea: Aquest és un joc en què nosaltres encara hi juguem. Es tracta de tirar un parell de daus, i qui treu el número més alt guanya. Quan guanyaves en aquest joc, també es deia la famosa frase d'en Juli Cèsar Alea iacta est.
Dau romà
Caput et navis: El típic "Cara o creu". Tiraves una moneda a l'aire, i guanyava qui havia acerat la cara en la que cauria la moneda.
Terni Lapilli: Aquest joc, com tots els altres, també té una similitud amb els nostres. Es tracta del nostre "tres en ratlla", un joc en què tens tres fitxes i has d'intentar col·locar-les en línia en el tauler sense que el contrincant t'ho impedeixi. La diferència que té amb el nostre, és que el tauler en comptes de ser quadrat era rodó.
Còpia de Terni Lapilli
Pupa: Una Pupa era una joguina que tota nena romana tenia, una nina! No totes les pupes eren iguals, a més a més van evolucionar amb el temps. Quan una ja noia romana es casava, donava la seva pupa a Venus com a senyal de deixar la infància enrrere.
No totes les nines eren iguals, n'hi havia de pedra, ivori, fusta, tot depèn de l'època i el grau social de la nena. N'hi havia d'articulades, i n'hi havia que no. Les nines romanes no eren com les nostres que semblen nadons, les seves semblaven realment donetes.
Recreació de nines romanes
Què en penseu en saber que nosaltres de nens hem jugat als mateixos jocs que els petits nens romans?
Llúcia Gómez
4t ESO
Comentaris
em sembla increible que haguem estat jugant amb les mateixes coses que ells, només amb els noms canviats. em sembla molt bé que hagis fet una entrada basada en la infantesa!
Molt bona entrada!
Respecte a aquest tema, considero que la societat ha canviat molt. Actualment els nens no juguen tant a aquestes coses, per culpa de la invasió de la tecnologia! Quins records eren aquells.. m'agradaria tornar-hi al passat per reviure'ls de nou!
Considero que els nens actualment estan més tancats en les seves cases que afora jugant.. I més els nens de les ciutats!! La tecnologia per una part és bona, però per un costat no tant. No obstant, els jocs tradicionals sempre estan.
En general, tots els jocs s'assemblen molt als nostres actuals. M'ha sorprès que el Terni Lapilli, fos com el nostre "tres en ratlla" però que el tauler fos rodó.
I quines nines tenien! Em fa molta gràcia això de donar la seva "pupa" a Venus mostrant que deixen enrere la seva infància.
En conclusió, molt bona entrada Llúcia:)! És interessant saber que els nens romans jugaven al mateix que nosaltres. I que al cap i a la fi, els nens sempre han estat iguals, no hem canviat gaire!
M'ha sorprès molt observar en les fotografies que hi has incorporat les semblances que hi ha entre moltes de les joguines que feien servir ells i les que fem servir nosaltres. Per exemple, el joc de cara o creu, tot i que nosaltres no ho fem servir per jugar, sinó més bé per decidir qui començarà tirant en un altre joc. També m'ha agradat molt veure el tres en ratlla, no sabia que en la època dels romans ja existia aquest joc i que el tauler, en comptes de ser de forma quadrada com el nostre era de forma circular, tot i que funcionava exactament igual a com es juga avui en dia.
És increïble observar el gran canvi que hi ha hagut en la nostra societat, ja que encara que alguns nens de tan en tan segueixen jugant a alguns dels jocs que nombres a l'entrada, la tecnologia ha avançat tan que els nens d'avui dia estan molt més acostumats a jugar a altres tipus de jocs i utilitzant màquines, com la Play Station, etc.
Una entrada molt interessant Llúcia!!
Bona entrada Llúcia! :)
Però penso que realment és una pena que ara el jovent d'avui en dia, com diu la Paula, utilitzi les noves tecnologies ja que les costums anteriors s'acabaran perdent.
Molt bona entrada Llúcia.
El que mes ma agradat ha estat la Pupa m'ha semblat interessant saber que era una joguina per a les nenes i que en casar-se la donaven a Venus com a senyal de deixar enrere la infància.
És interessant aquesta entrada ja que quasi tots el jocs dels nens i nenes romans nosaltres també el tenim avui en dia.
Molt interessant!