LES MASCOTES ROMANES
Actualment no sabem gaires coses sobre les mascotes que tenien els romans i per això he buscat informació i he decidit explicar-ho una mica.
Des del segle I a.C. les famílies més riques s'han anat acostumant a tenir gossos com animals de companyia i de protecció de les seves vivendes, també els feien servir per anar a caçar.
mosaic d'un gos romà
Els romans també utilitzaven la força dels gossos en les seves guerres perquè complien funcions d'atac, de defensa i d'enllaç i eren anomenats els "gossos soldats". Es va tractar de molosos descendents dels "dogos assiris".
En el cas que l'animal adoptés el rol d'enllaç, al gos se li s'acostava un destí final tràgic, ja que se li feia ingerir un tub de coure que a l'interior contenia un missatge. Quan el gos arribava al seu destí se li destripava per recuperar la informació.
També al segle I a.C. els romans es van anar acostumant a tenir gats domèstics dins les seves cases.
Aquests no feien la funció de vigilància sinó que eren utilitzats només com a animals de companyia.
Les legions també anaven acompanyades de gats en les seves llargues travessies entre escomesa i escomesa amb la finalitat d'evitar les plagues de rates i ratolins en els campaments i a més eren símbol de victòria.
mosaic d'un gat
MASCOTES D'EMPERADORS
Als emperadors també els agradaven les mascotes. Una girafa era un dels animals preferits de Juli Cèsar. Altres posseïen conills com a animals de companyia.
Claudi, qui va governar l'Imperi de l'any 41 al 54, va quedar profundament impressionat amb la bravura dels gossos tipus pugnace Britanniae. Aquests animals eren utilitzats per les legions per desarmar les primeres línies de batalla dels exèrcits enemics després de la conquesta de Britània.
Altres emperadors es van permetre certs luxes com Domicià, que va dominar Roma entre el 81 i l'any 96, i va tenir un lleó com a mascota, com Caracalla ja al segle III, que, suposadament, també va domesticar una d'aquestes feres.
Martí Vilalta
4t ESO
Comentaris
Sobre les mascotes dels emperadors, havia de ser molt valent Domicià per tenir un lleó com a mascota.
Respecte a la teva pregunta Montse el que posa a baix de l'imatge és: Cave canem que significa compte amb el gos.
Un fet que m'ha sorprès molt és que les girafes fossin l'animal preferit de Juli Cèsar, ja que la veritat és que no tenia ni de lluny aquesta imatge d'ell. Tampoc sabia que els gats eren utilitzats en moltes de les travessies que feien per tal d'eliminar les rates que portaven moltes malalties, tot i que també utilitzaven als gats, no els hi feien tan mal ni molt menys comparat amb el que li feien als pobres gossos.
Molt bona entrada Martí!
L'altre fet que m'ha cridat l'atenció es que un emperador va arribar a tenir un lleó com a mascota, crec que l'emperador ha d'estar boig, ja que un lleó no servia com animal de companyia i l'únic que feia era tenir-lo tancat en una gàbia sense que pogués fer res i tot per semblar pot ser més poderosos.
Bona entrada Martí.
També he de dir que em sembla molt cruel que els gossos haguessin de menjar-se un tub de coure i tot seguit patir una mort molt violenta per a que es difongui un missatge; crec que podien haver-se inventat una altra manera on cap esser humà hagi de patir.
Per altra part també m'ha sorprès que Juli Cèsar hagi optat per utilitzar a una girafa de mascota ja que no és molt comú i a més a més no imposa un símbol de poder, com ho pot fer el lleó.
Crec que aquesta entrada és molt interessant ja que no m'havia parat a pensar mai en com serien les mascotes dels romans.
Tmbè trobu una mica fort que una Jirafa sigui un animal dels emperadors...
Felicitats!