FRIXO I HELE

Us heu preguntat mai quin és l'origen del velló d'or que van buscar els argonautes? Aquest mite potser un donarà unes pistes per descobrir-ho.



Frixo i Hele eren els fills de Atamant i Néfele. La família va viure feliç fins que Atamant va enamorar-se d'Ino, la filla de Cadme de Tebes. Amb decisió, va decidir abandonar a Nèfele, la seva esposa, per anar-se'n a viure amb Ino, amb qui va tenir dos fills.





 Atamant pres de la fúria, Arcangelo Migliarini

Malgrat tot, Ino va ser molt cruel amb Frixo i Hele, que havien anat a viure amb el seu pare.
I el cert és que Ino odiava els fills de Nèfele, així que va decidir idear un pla per desfer-se'n: Va convèncer les dones del poble perquè coguessin el gra que havia de ser sembrat, així que quan el van sembrar els pagesos, no va créixer.

Preocupats per no tenir aliment, Atamant va ordenar a uns homes anar a veure l'oracle perquè els expliqués què havien de fer. De camí de tornada, Ino va anar a veure a aquests homes i els va subornar perquè li expliquessin a Atamant que el que volien els déus era la mort de Frixo, el fill de Nèfele.


Amb tot el dolor del món, Atamant va haver de seguir els presumptes desitjos dels déus, així que ho va preparar tot pel sacrifici de Frixo i de la seva germana Hele.


Quan va arribar el dia, Hele i Frixo van ser conduïts a l'altar on els sacrificarien. Nèfele, malgrat tot, volia protegir els seus fills així que uns segons abans que matessin  Frixo, va enviar un xai daurat que li havia regalat el déu Hermes.


Els dos germans hi van pujar i el xai va sortir volant.
Tot semblava anar bé, però Hele va cometre l'error de mirar avall mentre volaven. Per culpa de l'altura, es va marejar i va caure al mar. Aquell mar va passar-se a dir "Mar d' Hele" o "Helespont".


Frixo va seguir el seu camí i el xai daurat el va dur fins a Còlquide, on el rei Etes li va donar a la seva filla Calcíop en matrimoni.


Frixo va matar al xai daurat com a sacrifici a Zeus i va regalar la seva pell a Etes, que la va deixar penjada en un arbre d'Ares i vigilada per un drac. I aquí tenim el velló d'or.



Simplement és un mite més de tots els que coneixem, però m'agradaria saber també la vostra opinió.

No us ha semblat molt cruel, Ino?
Anahí Domínguez
2n batx

Comentaris

Aina ha dit…
Trobo que Ino és com les típiques madrastres de les pel·lícules de Disney. Enacara que trobo que per part de Frixo també és cruel matar a l'ovella que t'ha salvat la vida. Està molt bé l'entrada mai m'havia preguntat per l'origen del velló d'or.
Mireia Cutura ha dit…
Mira que vaig fer l'entrada dels argonautes i no sabia l'origen del velló d'or! Aquestes entrades que expliquen fets que ocorren en altres són molt interessants. Tot i que trobo que quan Ino va subornar perquè li diguéssin a Atamant que matéssin el seu fill és una acció molt cruel. Bona feina Anahí!
Clàudia Martínez ha dit…
Què cruel! això de mentir a l'home que estima per a que mati els seus propis fills...és de ser molt mala parella i sobretot, molt mala persona! Bona entrada, desconeixia del tot l'origen del velló d'or!:)
Laia Fernández ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Laia Fernández ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Laia Fernández ha dit…
El que menys m'agrada d'aquest mite és que Frixo mati el xai que inicialment l'havia salvat. Tot i així, penso que és una història molt interessant però diria que no gaire coneguda. bona entrada!
Luisa Manni ha dit…
No havia sentit parlar mai d'aqeusta entrada, però ha estat interessant. Tot hi que és molt cruel, m'ha agradat conèixer aqeusta historia. M'agrada l'entrada!
Si que em sembla que Ino es molt cruel per tot el que ha fet, una altre cosa que em sembla curel d'aquest mite es que ha de mentir a l'home que estima per a que mati els seus fills, però encara que sigui molt curel m'ha agradat conèx¡ixer aquest mite i que tigui relació amb els argonautes, és a dir quan es refereix al velló d'or.
Yasmina Ketami ha dit…
Es molt cruel com Ino no accepta els fills de Nèfele i com els tracta. El mite en si es molt interessant.
Tot objecte mitòlogic que té una historia darrere.
Molt bona entrada.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES