QUÈ ÉS AIXÒ DE LA POLÍTICA?

Encara que ens sembli feixuc a la majoria dels joves, actualment estem vivint uns moments força convulsos pel que fa a la política i els problemes del nostre món, en bona part per la crisi econòmica, i això fa que cadascú es conscienciï més de què és això de la política. Caldria comparar-la amb el passat, ja que ens ha condicionat més del que ens pensem, i veurem com ha canviat des de llavors a ara.

La vida humana sempre ha imposat unes diferències socials entre les persones, però la política, originada per la necessitat d'organitzar una població, ha evolucionat de moltes formes diferents des de la cultura dels antics grecs, que va influenciar molt la romana i conseqüentment les altres, i encara avui utilitzem estructures que ells van inventar, com la democràcia (per la qual s'elegeix per mitjà de vots de la població una persona que governarà el poble). Vegem, tot seguit, com va ser la seva política i quines semblances té amb l'actual.

L'estructura social romana es basava en la família. L'Estat era un sistema semblant al d'una gran família patrícia, que estava formada pels parents consanguinis, els clients i els esclaus. El pater familias era el cap de la unitat familiar, era independent i tenia, fins i tot, autoritat jurídica, econòmica i religiosa sobre cada familiar.

Així es dividien els ciutadans segons la seva classe social:

• Els patricis eren descendents de les primeres famílies que es van instal·lar a Roma. Tenien tots els drets i tots els deures. Alhora, tenien privilegis dels quals se'n cuidaven molt.

• Els plebeus s'havien instal·lat pels volts de Roma i es dedicaven a conrear el territori de la gran ciutat. Primer no tenien drets socials, civils, polítics ni religiosos, però en van anar guanyant amb el temps fins al punt de tenir la capacitat d'influir la societat.

• Els clients no tenien cap feina concreta i estaven obligats per la llei a sevir la família patrícia. Alguns d'ells eren estrangers. Tenien el nom d'un patrici (patronus) i, per la seva condició, es comportaven com a súbdits devots. A canvi, el patró o patrici els oferia protecció, els defensava als judicis i podia concedir-los terres.

• Els esclaus formaven la classe social més baixa. Pertanyien absolutament als seus amos, i per això podien ser considerats com a coses. Esclaus podien ser-ho per naixement (verna) quan els seus pares ja ho eren des d'abans, per ser presoners de guerra o bé per ordre judicial (algú que abans era un ciutadà lliure que perdia la seva condició). Tanmateix, hi havia amos piadosos que els permetien tenir certs guanys (peculium) que els permetien comprar la seva pròpia llibertat i d'altres que els alliberaven directament (manumissio). 

Plebeus i patricis

L'agricultura era el punt més important de l'economia romana, i aquesta variava segons les zones.

A la Vall del Po (als Alps), predominaven els petits camperols, que convivien en els gran dominis terriorials. El conreu de cereals era idoni per les condicions de la zona, però va anar minvant progressivament.
La zona ocupada pels picents, una zona de petits camperols amb les seves terres distribuïdes per l'Estat.

Etrúria, al nord del Laci, que era habitada pels etruscos, i Úmbria, pels umbres, que se situava al centre de la península Itàlica, tenien una organització que dificultava l'evolució de l'agricultura dels etruscos.

Al sud, a la zona de Magna Grècia, hi havia ciutats arruïnades, una notable despoblació i, conseqüentment, l'agricultura no hi va fer grans progressos.

Mosaic romà que representa l'agricultura.

La política va evolucionar de manera diferent. La política romana va passar per diverses etapes o èpoques: l'època monàrquica, la republicana i la imperial. 


Durant la Monarquia, a Roma va predominar el sistema aristocràtic (format per reis i les seves famílies que manaven per damunt de tothom). Els òrgans de govern eren: 


El rei o rex, personatge més poderós de l'Estat Romà elegit pel Senat i els patres al Capitoli, que tenia un càrrec vitalici.


El senat o senatus, un Consell d'Ancians compost pels caps de les grans famílies patrícies. Eren ancians perquè es deia que la vellesa proporcionava saviesa, però al final acabà depenent de la seva classe aristocràtica. Tenia, primer 100 membres, després 200 i al final 300, tots elegits pel rei. El paper del senat era aconsellar el rei (consilium), conservar els costums dels avantpassats (mos maiorum), exercir tutela sobre l'Assemblea de les Cúries, ratificant tots els seus actes (patrum auctoritas), completant el valor dels actes, i assegurar l'interregnum a la mort del rei.


L'assemblea del poble romà es constituïa per cúries (comunitats de varons), per centúries i per tribus. El rei la convocava i es reunien al peu del Capitoli per a votar 'sí' o 'no' a les proposicions que aquest feia pel poble.


La República va arribar a causa de les relacions conflictives que va provocar l'afany de l'aristocràcia per descarrilar el monarca. Va enderrocar la Monarquia. La Constitució de la República romana reposa sobre l'equilibri de 3 òrgans polítics que es controlen mútuament i es creen per evitar la tornada del poder d'un sol: els magistrats (poder monàrquic), el Senat (poder aristocràtic), i l'Assemblea del poble (poder democràtic). Es caracteritza per què ja no hi ha rei.

república 

1 1 f. [LC] [PO] Forma de govern en què el cap d’estat té caràcter electiu i no hereditari.

Els magistrats són dos praetores que succeeixen el rei. A mitjan segle V passen a dir-se consules. Tenen autoritat completa en les situacions religioses, civils i militars. Representen el poder executiu.


El Senat és l'autoritat més gran de la Roma Republicana i el centre del seu govern. És una autoritat permanent, al contrari dels magistrats que es renoven anualment.


Els comicis són la sobirania directa que fa la població en la política, tot i que amb preponderància dels rics. Vénen de les assemblees creades a la Monarquia. Hi ha tres tipus de comicis:

• Comicis curiats (comitia curiata): paper religiós
• Comicis centuriats (comitia centuriata): divideix ciutadans en 5 classes censatàries (de rics a pobres)
• Comicis per tribus (comitia tributa): Primers mítings de la plebs agrupada.

 De ben segur que moltes de les paraules que hem utilitzat per a explicar aquesta part de la història us deuen sonar, oi que sí? Doncs és clar, perquè hi ha coses de la política dels romans que encara existeixen en el món d'avui, com la monarquia, la república (amb el rei) i el Senat. Sí, existeixen, però ¿oi que ha canviat el concepte que en tenim de cada un? Ara per ara, en la majoria de països del món no hi ha rei, perquè ja fa uns anys que aquest sistema monàrquic s'ha canviat per un de diferent, democràtic o no, basat en el president com a forma política més alta.

L'assemblea actual és un organisme molt més democràtic que l'assemblea d'abans, que, com hem vist, sempre depenia dels de dalt. L'anarquisme, del grec anarchía, que ja n'existia la idea en el temps dels antics grecs i romans,  té per objectiu construir un sistema polític basat en l'assemblea, la reunió de tots els conciutadans per a votar una decisió concreta.

Símbol de l'anarquisme.

El que està clar és que el funcionament de la política actual no té ni punt de comparació amb el romà, perquè ha passat per un munt de processos al llarg de la història que l'han fet estabilitzar-se i arribar a una democràcia més real.

Martí Guallar

1r Batx