16 de desembre de 2011

EL MITE D'ARIADNA

Ariadna, filla de Minos i Pasífae de Creta, es va enamorar de Teseu, quan aquest va anar a matar el minotaure al laberint del pare d'Ariadna.
Ariadna
Ella va decidir ajudar-lo, però amb la condició que després es casessin i fugissin lluny del seu pare .


El mite d'Ariadna
Llavors ella li va regalar un cabdell de llana, d'aquesta manera Teseu va poder anar desfent el cabdell i a l'hora de torna sabria ben bé el camí de tornada. Quan Minos va assabentar-se que Teseu havia matat al minotaure es va enfurismar i ells dos van marxar de seguida. Però en el camí van fer una parada a l'illa de Naxos, on Teseu va abandonar Ariadna mentre dormia a la platja.
Ariadna abandonada a la platja de l'illa de Naxos
No se sap ben bé perquè Teseu va abandonar-la allà, ja podia ser per ordre dels déus o perquè estimava a una altre, etc. Però Ariadna finalment es va casar amb el déu Dionís (que s'havia enamorat d'ella) i se la va emportar a l'Olimp. I sobre la seva mort també hi ha diverses versions dels fets, si Dionís havia ordenat la seva mort a Àrtemis o que va morir quan va donar a llum a la platja de l'illa de Naxos.



 


Per aquest mite ara s'utilitza l'expressió: "el fil d'Ariadna" per referir-se als instruments que fem servir per trobar el camí que ens condueix a solucionar un problema.Aquí us deixo un web on podeu trobar un escrit de Bachelard sobre el laberint. I aquí una entrada del nostre bloc de clàssiques sobre el minotaure.

 



Mireia Cutura
2n Batx

12 comentaris:

Yasmina Ketami ha dit...

Ostres! Donç mai havia sentit aquest mite. Quan ariadna ha deixat el seu cabell pel camí per enrecordar-se de la tornada del camí m'ha recordat al conte de Hasnel i Gretel! ahaha
Molt Bona entrada !:D

Martí ha dit...

Trobo molt interessant la història que amaga el laberint tradionalment. Aquesta història del minotaure, el fil d'Ariadna, etc., és molt coneguda, i misteriosa!
N'has fet una bona explicació, Mireia!

Aina ha dit...

Pobre dona sembla que ningú l'estimava, o la deixaven abandonada o ordenaven la seva mort. Trobo molt interessant l'entrada, no en tenia ni idea de les desventures d'Ariadna.

Albert Mustarós ha dit...

Havia sentit aquest mite, però mai havia pensat que el laberint existeixi de veritat. jajajajajja

Carla Moreno Corral ha dit...

jo aquesta pagina ma agradat. Perquè molts cops m'han explicat aquest mite i com he pogut llegir he vist que el laberint va existir de variat i potser el mite també

Carla Solà ha dit...

D'aquest mite ja n'havia sentit a parlar, inclús quan era petita tenia un conte que explicava aquest mateix mite, tot i que no era tan especificat i tenia més fets irreals.

Gràcies Mireia per aquesta entrada, m'ha agradat molt i aquesta entrada m'ha fet recordar una cosa de la meva infantesa.

Nadia alsinet ha dit...

Molt interessant!

No sabia que aquesta expressió vingués d'aquí, l'havia escoltat alguns cops però mai havia pensat d'on venia.

I molt malament per part de Teseu, no es fa això d'abandonar a les dones a la platja! M'imagino com ho passaria Ariadna després d'assabentar-se...pobre noia.

Bona entrada!

Anna Solà ha dit...

Quan era ben petita, potser feia 3r o 4t, a l'escola vàrem llegir un llibre que es deia Ariadna que narrava exactament aquesta història en una història que el tiet de la protagonista li explicava un dia que anaven al Laberint d'Horta.
Aquest llibre, a més, és d'una escriptora garriguenca: la Núria Albó. Podrie'm afegir la lectura d'aquest llibre i potser una xerrada amb aquesta autora pels propòsits de Curs Nou (o a aquestes hores, d'Any nou o de Nou trimestre!)

Bona entrada!

Yasmina Mesa ha dit...

havia sentit molt sobre això però aquest laberint, l'haig de veure per creure..

Josep Garcia ha dit...

Molt bona la entrada. Ja fa temps que hhavia sentit aquest mite, el que no havia sentit mai, és el final en que ell la deixa i se'n va.

Clara Escarrabill ha dit...

Abans de començar em sonava el nom del mite i llegint la història m'he enrecordat de com era ben bé. Haurem d'anar a visitar aquest laberint. Bona entrada:)

Clàudia Martínez ha dit...

Jo no l'havia sentit mai, però m'ha agradat molt! No sabia que l'expressió esdevingués per aquest mite. Ara cada vegada que la digui, m'enrecordaré d'aquesta entrada:)