15 de desembre de 2011

UN CASAMENT ROMÀ


Es considerava que la dona estava a punt per casars-e quan tenia 14 anys d'edat. La família arribava a uns acords i seguidament es celebraven les esponsals, on la parella intercanvia regals, en concret un anell que s'ha de posar la dona. Després es realitzava un banquet de compromís.

Es considerava que la millor època per casar-se era la segona meitat de juny, per evitar els mals auguris. La nit abans del casament, la núvia donava les seves joguines i símbols de la seva infantesa als déus. Després li posaven el vestit de casament, que es tractava d'una túnica blanca llisa i un vel de color taronja. Seguidament se n'anava a dormir.


 

El dia del casament, la casa de la núvia era decorada amb flors i garlandes. Sobre el pentinat de la núvia es col·locava una garlanda de flors i un vel de color taronja.
Una vegada que han arribat el nuvi i tots els convidats, es consulten els auspicis i es firma el contracte matrimonial amb 10 testimonis. Després, una dona que només ha estat casada una vegada uneix les mans de la parella. En aquest moment, la parella en silenci, comença la part central de la cerimònia. Els convidats resen a la deessa Juno i després es sacrifica un animal pel déu Júpiter.

Després de la cerimònia es fa un gran banquet a casa del pare de la núvia. Abans d'abandonar la casa paterna, la núvia abraça la seva mare i el nuvi simula que l'arrenca dels seus braços per commemorar un antic episodi de la història de Roma.

Seguidament, la núvia és escoltada per flautistes i portadors de torxes mentre s'encamina fins a la casa del nuvi. Com a equipatge la núvia porta tres monedes: una pels déus, una pel seu marit i una altra per les divinitats dels camins.


A partir d'aquí la núvia passarà a ser la mater familias formant una nova família amb el seu marit.


Podeu veure aquest vídeo que tracta sobre la base de la família catalana, en què s'hi pot veure un casament romà:

Edu3.cat     
                                               





Aina Gràcia
2n Batx

10 comentaris:

Yasmina Ketami ha dit...

Oh! Quin casament més bonic si no fós que podien casarse als 14 anys! l'episodi de deixar les joguines als deus per demostrar que ha deixat la seva infantea es molt original! segur que la nuvia estava molt guapa!
molt bona entradaa;)

Artur Bossy ha dit...

Tenir-se que casar-se als 14 anys em sembla una barbaritat! La cerimònia segur que devia estar molt ben organitzada, però no sé si aquest casament seria per amor o per intersesos familiars, ja que amb 14 anys són noies molt joves encara per saber si volen estar amb aquell home la resta de la seva vida.

Bona entrada! Ave!

Fatima El Attar ha dit...

M'ha encantat, tot és molt maco i molt bonic. La núvia li deuria de quedar molt bé el vestit.!! Tot seria fantàstic, si no es casessin als 14 anys. Això és el que esgarra la notícia. Però en general m'ha agradat moltíssim.

Omaima Knidil ha dit...

el casament es està molt be pero que les noies es casen en els 14 anys no esta del tot be. Però m'agrada, i segur que les nuvies els hi quedava el vestit molt be.

Adrià ha dit...

Sempre totes les celebracions romanes tenen una base religiosa i això és acceptable, però que les noies s'hagessin de casar als 14 annys (més o menys)no ho és tant...

Bona entrada!

Carla Solà ha dit...

Realment dels casaments d'aquella època no en sabia res. Penso que hauria de ser molt bonic viure un casament com aquest, ja sigui com a núvia o simplement com a familiar, però també crec que casar una nena de 14 anys era molt assenyat.

Molt bona entrada Aina

Carla Moreno Corral ha dit...

Jo creec que les noies no es tindrian que casar als 14 anys pero sort que ara ja no es fan aquestes cosas perque sino jo ja estaria mes que casada i que tingesin els fills tan joves tampoc esta be

Josep Garcia ha dit...

Molt bona entrada, molt interessant. Segú que casar-se amb aquella cerimònia seria preciós però trobo una mica fort que una noia es pogués casar amb 14 anys!

Clara Escarrabill ha dit...

Una noia amb catorze anys encara no està preparada per contreure matrimoni. No sabia que les núvies donaven les joguines i els objectes de l'infantesa als déus. Un casament en aquella època devia ser preciós. Bona entrada:).

Clàudia Martínez ha dit...

Interessant! La cerimònia era molt maca, però crec que tenien temps suficient per casar-se, encara que la vida no fos tan llarga en aquells temps, s'enten que es casessin joves però...amb catorze anys, donant les seves joguines es demostra, que la noia encara és una nena.