L'ETERNA CONDEMNA DE SÍSIF

Sísif va ser un home triomfador. A la mitologia grega, se'l recorda com al fundador i rei de Corint i promotor de la navegació i del comerç. També se'l recorda, però, per la seva astúcia i per la seva traça per robar i dir mentides. Aquest, és el mite de la condemna de Sísif: A Sísisf li havia arribat el moment. La mort, Tànatos, venia a buscar-lo. El rei de Caront, però, no tenia cap intenció de morir, així que quan la mort li va arribar, ell la va deixar encadenada i immòbil. La gent ja no moria. Sísif, que sabia que aquella solució no duraria per sempre, es va dirigir a la seva dona i li va demanar que no enterrés  el seu cos.


Quan el déu Ares es va cansar de la situació, va alliberar la mort i es va endur Sísif. Un cop va ser a l'Inframón, va veure que la seva dona no enterrava el seu cadàver, i va anar a queixar-se a Hades. -Deixa'm que vagi a veure-la, a veure si la puc convèncer perquè enterri bé el meu cos. - li va demanar al déu. Hades, refiant-se de Sísif, el va deixar tornar.


                                        Sísif

Un cop a Corint de nou, Sísif es va negar a tornar al món dels morts - fins que Hermes el va obligar per la força. Per haver enganyat els déus, a Sísif li esperava una horrible condemna a l'inframón. El que havia de fer era impulsar una pedra gegant per una muntanya fins al cim. Un cop a dalt, la pedra tornava a baixar rodolant i Sísif havia de tornar-la a pujar. Eternament.



Què creieu? Val la pena fer enfadar els déus o no?
Aquí us hi deixo una paròdia que han fet.



Anahí Domínguez
2n batx

Comentaris

Cristina Sandoval ha dit…
Quina tortura esta pujant i baixant amb la pedra... encara que nosé que guanyava amb enredar els deus... uns segons mes de vida fins que se n'adonessin?? Hem sembla molt interessant l'entrada, mai no n'havia semntit parlar.
Anna Solà ha dit…
Jo crec que no s'haurien de fer enfadar mai els déus. Tot i que Sísif era molt astut i feia bons tractes en els que ell sempre hi sortia guanyant, sembla que no tenia molt clar que els déus eren omnipresents i omnipotents i que tenien més armes que ells per poder fer-li fer el que els mateixos deus volien. Per tant, en realitat no va ser tant llest. No hauria d'haver tornat a la Terra i d'haver-los retat només per un enterrament.

Bon nadal!
Fatima El Attar ha dit…
Jo crec que com ha dit l'Anna Solà, els Déus són molt poderosos o sigui que jo d'ells no els provocaría gens ni mica perquè sinó al final la que puc ababar perdent sóc jo i no els Déusja que com he dit abans són poderosos i sempre la majoria de cops guanyen!!
Unknown ha dit…
Carai! M'ha agradat, Anahí! Mai havia sentit aquest mite... Però s'assembla a un altre mite que hem vist a literatura universal sobre un semidéu que és castigat pels déus a tenir un ocell que li menja les entranyes eternament i ell mai no mor... Però no recordo com es diu!
Pel que sembla amb tots aquests mites, els romans volien deixar clar que els déu són molt poderosos i que no se'ls ha de molestar, com han dit l'Anna i la Fàtima. Així que... tots a comportar-se! Uf... quina por, que els déus ens fessin això!
Carla Solà ha dit…
Anahí m'ha agradat molt aquest mite.
Jo crec que mai s'haurien de fer enfadar als déus, perquè sinó després passa el que passa, et molesten sempre més i t'humillen, i penso que no val la pena, com que saps que algun dia o altre has de morir val més acceptar-ho i marxar, ja et retrobaràs algun dia o altre amb la teva gent.

Felicitats Anahí per l'entrada :)
Adrià ha dit…
És impressionant la quantitat de mites que hi ha, cada dia en descobreixo un de nou gracies a tots els classics/es que interveniu en aquest blog.
Fer enfadar als deus és un error molt gran ja que tens les de perdre, tot i això també s'ha de lluitar per allò que desitges encara que per a fer-ho hagis de fer enfadar als deus.

Bona entrada!
Anna Gómez ha dit…
Pobre, pujant i baixant una pedra i a sobre pesava molt i els deus són molt poderosos, si estigues allà ja estaria sense vida :D. Molt bona entrada i més si hi ha parodies.
La meva opinió es que no hauriem de fer enfadar als déus, ja que podriem rebre un cástig com aquest d'estar pujant i baixant una pedra, a part de tot els mites que han sortit hem vist que els dúes són molts poderosos.

Es una bona entrada, ja que mai havia sentit parlar-ne sobre Sísisf i sobre el seu mite, ara ja sé qui es i el que li va passar.
Yasmina Mesa ha dit…
quin càstig.. deu meu!
Bona entradaa!
Bernat Enrich ha dit…
Hagues set millor que no hagues provocat els deus perquè en la mitologia totom que s'atrevieix a fer-ho acaba molt perjudicat.
Roger Butiña ha dit…
M'agadat molt i en l'unic que se ma quedat mes era que els Deus ere molt poderosos.
Natalia Ramirez ha dit…
Pobre,anant pujant i baixant una pedra..quin castig!
Pau Laviña ha dit…
Ha estat força interessant, perquè si tu provoques als deus, ells et diuen que tens de fer un castig i al final acabes perdent tu.
Josep Garcia ha dit…
Déu meu! Quina tortura!
Està molt bé la entrada interessant i entretinguda, sense dubte Sísif era un home molt llest i astut.
Laia Fernández ha dit…
Els déus no es poden fer enfadar, representen la perfecció! Molt bona entrada!!!!
Clàudia Martínez ha dit…
Home, Sísif es mereixía clarament un càstig per mentider, encara que deu ser horrorós haver de pujar i baixar una pedra eternament. Crec que no val la pena fer-los enfadar...jo almenys no els posaria a prova.
Joan Giralt ha dit…
Original condemna aquesta de la pedra. Però jo hem perdo perquè veig moltes entrades que parlen de l'INFRAMÓN i no sé què és... que algú m'ho aclari siusplau!!!
Anònim ha dit…
Enfadar els déus és una cosa perillosa, millor evitar-ho. Sísif es mereixia el càstig per mentir però el fet de pujar una pedra per una muntanya eternament devia ser duríssim.
Luisa Manni ha dit…
No tenia ni idea de qui era aquest noi, pero la historia m'ha semblat molt original, mai havia escoltat res igual. Crec que el castig que li han posat es molt dur, tot i que s'ho mereix per enfadar els deus.
Unknown ha dit…
Hola!
Per la meva opinió crec que no val la pena enfadar els déus, ja que ves a saber quin càstig ens donaran, perquè la veritat no m'agradaria gaire tenir com el de Sísif, pujar la pedra gegant per una muntanya fins al cim, i després quan estigues a la cim la pedra tornava a baixar rodolant i tornar-la a pujar eternament! :)

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES