LA POESIA ELEGÍACA I OVIDI

En la literatura grega l’elegia és originàriament una composició en dístics elegíacs d’un tema qualsevol. Els poetes alexandrins del segle III a.C canten a les seves elegies amors mitològics i Catul, el primer poeta romà del qual tenim elegies, ja introdueix el subjectivisme en els mites que narra.

Així l’elegia s’especialitza en la poesia llatina del temps d’August com a poesia que expressa l’amor que sent el poeta, el qual és sentimental i sensual. El moment d’esplendor de l’elegia arriba amb Tibul, Properci i Ovidi. Però Ovidi és qui realment innova i estén l’elegia a nous temes. A les seves últimes elegies, escrites durant el seu exili, apareix el seu sentiment dolorós, que és l’única vegada on s’expressa.

-Tibul. Escriu Corpus Tibullianum, quatre llibres d’elegies en els quals expressa l’amor i la natura amb un únic desig: viure sol al camp amb la persona estimada, lluny de la guerra.

-Properci. Escriu Elegiae, quatre llibresd’elegies de temes diversos: sentiments amorosos, laments fúnebres, elogis i llegendes itàliques

Ovidi

La seva vida es coneix bé perquè ell mateix la narra en un dels seus poemes. Va néixer a Sulmona, al centre d’Itàlia, el 43 a.C, en una família benestant de classe eqüestre. Va estudiar retòrica a Roma, i va completar la seva educació i els seus estudis en un llarg viatge per Grècia.

Va tornar a Roma i es va dedicar a la carrera judicial, però ràpidament la va abandonar per dedicar-se a la poesia. Gràcies a la seva situació social, va poder permetre’s dedicar-se plenament a la poesia sense l’ajut de ningú, a diferència de Virgili o Horaci. Malgrat tot va formar part del cercle de Messala Corví.

La seva vida passa per algun moment molt complicat, com quan l’any 8 d.C August el condemna a l’exili. Per tant ha d’abandonar Roma i se’n va a viure desterrat a Tomis, una ciutat de la costa occidental del Mar Negre.

Amb aquesta situació Ovidi explica en els seus poemes la raó per al desterrament: carmen et error (un poema i una equivocació).

August va escollir un càstig molt cruel per al poeta, per tal d’apartar-lo de tot allò que és el més important per ell: la vida de societat i cultural, els llibres i la llengua llatina. Per això li costa molt d’adaptar-se a viure a Tomis, però durant el seu exili no va deixar d’escriure en cap moment i la seva poesia va donar un gir que es reflecteix en les elegies doloroses.

Ovidi va ser l’últim gran representant de l’elegia, i va utilitzar diversos temes:

-Amors (Amores)

Va escriure-la quan era molt jove, i el tema de les 51 elegies que la componen és l’amor, el noble i el sensual. Aquesta obra retrata una Roma en el cim del seu poder i esplendor, plena d’intrigues amoroses i una societat abocada al plaer. Hi ha influències de Catul, Tibul i Properci.

-Heroides (Heroides)

Va ser redactada en dues sèries. La primera és un conjunt de quinze poemes en forma de cartes que estan escrites per heroïnes de la mitologia grega als seus marits o amants. Els temes són extrets de l’èpica i la tragèdia gregues. En totes les cartes el poeta demostra que té un coneixement de la psicologia de les dones.

La segona sèrie són tres parelles de cartes, amb motiu mitològic, que consisteix en la carta d’un home i la resposta d’una dona.

Obra d'Heroides

Malgrat tot Ovidi té poesia elegíaca amb un altre tema, l’exili. L’obra que va realitzar a Tomis durant el seu exili consisteix en dos reculls d’elegies: les Tristes (Tristia) i les Pòntiques (Epistulae ex Ponto).

Aquestes, adopten la forma de cartes enviades a diverses persones, entre els que hi ha la seva esposa, alguns amics i també enemics, com August i polítics. En aquestes elegies els temes són molt recurrents: la queixa per la seva situació, la súplica del perdó fins a rebaixar-se a ell, l’enyorança de la vida feliç que portava a Roma i de les persones que va deixar-hi.

Aquesta poesia resulta més sincera i profunda, que no pas de la d’amor. Ell pretén no ser oblidat a Roma i remoure l’opinió pública per tal que August el deixi tornar a la ciutat que tant estima: Roma.

Podeu clicar aquí i llegir un conte a l'estil d'Ovidi que va publicar al nostre bloc la Sara Cañizares, de l'institut Isaac Albéniz de Badalona.

Mireia Vidal

UAB