EL DIVORCI A ROMA
A Roma el divorci es va acceptar des del principi. Al principi la dona es trobava sotmesa a l'autoritat del marit (manus), cosa que feia que no el pogués repudiar, només el marit tenia aquest dret i havia de ser per una causa greu.
Existia un matrimoni sine manu, el qual atorgava a la dona i a l'home els mateixos drets, però a Roma no es va dur molt a terme. Al final de la República i al començament de l'Imperi, la dona ho va tenir més fàcil per poder divorciar-se.
En el dret romà, el divroci podia ser per: per la mort d'uns dels esposos,per la pèrdua de capacitat d'un d'ells o per la pèrdua de l'affectio maritalis.
La pèrdua de capacitat podia ser per diferents causes:
- Per Incestus Superveniens, era quan el sogre adoptava al seu gendre com a fill, el que feia que el crees una nova vinculació entre els dos esposos.
- A causa del Capitis Deminutio Maxima, era una un dels esposos, per càstig o per invasió dels enemics, pasava a ser esclau.
- Capitis Deminutio Media, era quan perdia la ciutadania per alguna raó.
- La pèrdua de l'affectio maritalis, en el qual acordaven els dos el termini de la relació.
Hi ha dos aspectes que són semblants però que són diferents, són el divorci i el repudio. El divorci es donava quan els dos marits es posaven d'acord. El repudio, en canvi, era quan un dels dos esposos volien deixar-ho. El divorci no tenia cap mena de càstig, però el repudio sí.
Aina Gràcia
2n Batx
Comentaris
Ave!
Bona feina :)
Sembla increíble lo avançats que estaven els romans, que fins i tot ja tenien un divorci pacífic, i lo endarrerits que anem ara, que ni tan sols podem obtenir-lo sense complicacions...
Bona entrada!!
Interessant entrada!
Ave!
I l'ho més interessant és que n'hi havien de diferents tipus.
M'ha semblat molt bé que cap al final la dona també pogués divorciar-se.