LES CALÇADES ROMANES

Les calçades romanes es consideren una de les mostres més importants de l’enginyeria romana. Al voltant de l’Imperi Romà i amb el centre a Roma, aquestes van formar una xarxa bastant complexa caracteritzada per ser de més de 150.000 quilòmetres. És curiós perquè, per aquest motiu, existeix l’expressió de: tots els camins porten a Roma, i així és.

La funció d’aquestes vies de comunicació era transportar les mercaderies i desplaçar les tropes de l’exèrcit romà. S’utilitzaven, també, per als viatges de negocis i per als merament turístics en el cas d'haver-hi èpoques tranquil·les i de pau. Es van fer diversos tractats on s’indicaven els diversos recorreguts, les distàncies i els llocs on es podia reposar al llarg d’aquestes vies romanes.

A la Península Ibèria hi ha, aproximadament, unes 300 vies romanes en quan la suma de calçades principals i, de secundaries. Aquestes, sumaven en total més de 8.500 quilòmetres. Aquesta xarxa, es trobava en el territori de la Península i feia que les províncies romanes es poguessin comunicar. A la península les vies que hi havia eren les següents:

- Via Augusta: Es coneix com la via Hercúlia i era aquella que unia la via Domitia de les Gàl·lies al Pirineu, i feia que la ciutat de Gades, que representa ser la ciutat de Cadis, la conduïa per tota la costa mediterrània. Aquesta via travessava les províncies de Tarraconensis, Carthaginiensis i la Baetica.

- Via de la Plata: Aquesta via unia Mèrida (Emerita Augusta) amb Astorga (Asturica Augusta) i, per tant, connectava les províncies de la Lusitània i la Gallaecia.

- Via del Nord: Aquesta via anava des de la via Augusta a Tarragona (Tarraco) per a dirigir-se cap a Lleó (Legio), passant també per Saragossa (Caesaraugusta), Burgos (Clunia) i Asturica Augusta. Era una via que es caracteritzava per passar per la província de Tarraconensis, la Carthaginiensis i la Gallaecia.

Mapa sobre les principals vies d’Hispània

Durant el viatge

Qualsevol viatger, en el trajecte per una de les moltes vies romanes, podia arribar a trobar-se amb diversos elements peculiars i característics del viatge. Aquests són:

- Milliarium: Es refereix a la pedra mil·liar, i es trobaven situats al llarg de qualsevol itinerari per informar de la distància que hi havia entre els diversos punts que s’unien gràcies a la via. Aquesta distància entre aquests, s’expressava en milles romanes, cosa que una d’elles representava tenir 1.481 metres.

També, apareixia el nom de l’emperador el qual havia volgut que es construís la calçada, o, de la mateixa manera, el nom del governador que es preocupava de mantenir-la. El punt d’inici de les vies de l’Imperi era el Milliarium Aureum, que es trobava al Fòrum de Roma.

- Mutatio (canvi): Consistien en un seguit d’instal·lacions per a que la gent pogués descansar i canviar els cavalls. Hi havia, més o menys, una mutatio cada 15 quilòmetres. Actualment, també aquest nom pot referir-se a aquelles estacions antigues romanes, com el Quinto de Ebro, a Saragossa, ja que el seu origen prové en una mutatio situat al voltant de la via romana de Caesaraugusta.

- Mansio (posada): Era una construcció que al llarg de la via, en una part, es trobava i seria per a reposar, tant els animals com les persones. Es podia passar allà la nit i fins i tot, menjar a partir d’alguns dels àpats que servien. Hi havia estables i una zona de servei on reparaven els vehicles. Aquestes mansions, es trobaven a 50 quilòmetres les unes amb les altres i, fins i tot, algunes van fer que s’originessin poblacions com Arakil, a Navarra.

- Arcs de triomf: Eren monuments que commemoraven una victòria o un personatge per a recordar al viatger la importància de l’Imperi Romà. Més tard, aquests monuments es van començar a utilitzar per a posar limit a les fronteres entre aquestes províncies romanes. Hi ha, a la Península, arcs com: Berà (Roda de Berà, Tarragonès), Cabanes (Castelló), Mèrida (Badajoz), Medinaceli (Sòria) i Cáparra (Càceres).

Arc de Cabanes Arc de Berà Arc de Mèrida

Arc de Cáparra Arc de Medinaceli

- Tombes: Al llarg de les vies i a fora de la zona urbana, s’hi trobaven els monuments funeraris. S’hi troben per exemple a Tarragona, anomenada torre dels Escipions, a Badajoz, el Dístil de Zalamea de la Serena: una tomba construïda a la via Metellinum.

Dístil de Zalamea de la Serena Torre dels Escipions



- Villae (cases de camp): Eren edificis que s’utilitzaven per a descansar tot i que lluny de la ciutat (villa urbana). Eren, a més, considerats importants centres on es practicava l’explotació agropecuària (villa rústica). Actualment, les villae que podem visitar són:

· Vil·la Romana de la Olmeda, a Palència. S’utilitza com explotació agrícola i es caracteritza per una col·lecció de mosaics que hi ha.

· Vil·la de Munts, a Altafulla (Tarragonès). És una vil·la residencial a prop de Tarraco, i es troba formada per estances molt decoratives de marbre, pintures i diversos mosaics. També, hi ha una zona privada de termes amb piscines d’aigua freda i calenta.

· Vil·la Almenara-Puras (Valladolid). És una residència que destaca per la seva luxúria, formada per termes i per un ampli sistema de calefacció.

· Vil·la Fortunatus, a Fraga (Osca). És una vil·la rural del segle IV d.C. Es diu d’aquesta manera gràcies a l’hisendat del que va formar part. En el seu interior, molt més tard, es va fundar una basílica paleocristiana.

Mireu com es fa un paviment romà d'opus signinum.

Elena Martínez

2n Batx