LA MARATÓ

Escrita per -
El dia 31 d'octubre es va celebrar a Atenes una marató el mateix dia en que feia 2.500 anys d'aquesta fita feta per Filípides l'any 490 a.C, quan va córrer 42.195 km per anunciar a Atenes la victòria contra els perses a la batalla de Marató. Filípides en arribar va morir.

Ara aquest exercici es fa per rememorar aquest moviment patriòtic. El guanyador d'aquest any (que per sort no va morir) va ser el kenià Raymon Bett, que va completar la cursa en dues hores i poc.










Nil Datsira
2n Batx

Comentaris

Anahi ha dit…
Jaja
M'en alegro que el guanyador d'aquest any no s'hagi mort, per què la veritat es que seria una desgràcia si acabès igual que filipides.
Per ser sincers del tot, diré em sento una mica malament per les coses que estàn passant al món i jo que ni m'en entero...
Moltes gràcies per la entrada¡¡
5 de novembre del 2010, a les 9:14
abigail ha dit…
Nil :)
quina diferencia l'un mort, i ara l'altre persona que arriva a la meta comtempla la carrera..
crec que està bé això de reviure moments de l'època romana.
5 de novembre del 2010, a les 9:16
Mireia Cutura ha dit…
Quina gràcia no sabia que es feia per commemorar aquest fet!
I que fort que aquell home corregués els 42 quilòmetres per arribar i avisar que havien guanyat la batalla de Marató.
Trobo que està molt bé que es commemorin fets com aquests =)
7 de novembre del 2010, a les 20:47
Mireia Cutura ha dit…
Ai 42.195km ! que encara en són més !
7 de novembre del 2010, a les 20:48
Unknown ha dit…
Trobo super curiosa aquesta entrada, la veritat molts cops em preguntava d'on neixia les maratons esportives i ara entnc perquè les maratons són de 40km o més i no menys de 40 ja que despres ja es coneixen com a mitja cursa o mitja marató! Bona entrada!
14 de desembre del 2014, a les 18:57
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació