HABITATGES ROMANS

En l'època clàssica, hi havia quatre tipus bàsics d'habitatge segons el nivell econòmic del propietari i segons si la casa estava situada al camp o a la ciutat.

La domus, la casa senyorial:
Encara que una minoria de les famílies romanes podien viure en una casa així, era la casa típicament romana. De tota manera la seva grandària i el luxe depenia molt del nivell econòmic que tenia la família propetària. La domus tenia normalment un pis, com a màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l'exterior per parets uniformes, amb poques finestres. Tota la claror entrava pel centre, per l'atri o el peristil. Aquesta casa estava dividida en les següents parts:

- L'entrada principal, que tenia un uestibulum anterior a la porta que donava a un passadís anomenat fauces.

- L'atrium era la primera cambra que es trobava, era el centre de la casa i de la vida familiar. Estava cobert per un sostre amb una gran abertura, anomenada compluuium, que donava claror i ventilació i deixava caure l'aigua de la pluja al impluuium, una bassa rectangular que la recollia i la feia passar a una cisterna soterrània. Un pou al costat permetia treure l'aigua.

- El tablinum estava darrera de l'atri separats entre si per una cortina o una fusta. Era el despatx del cap de la familia, on rebia les visites i guardava l'arxiu familiar.

- Els cubicula,dormitoris, estaven situats als costats de l'atri.

- Les habitacions que donaven a l'exterior eren llogades pel propietari de la casa per ser utilitzades com tabernae, botigues.

- Moltes cases tenien un hortus, jardí, a la paret posterior.

A partir del segle II, gràcies a les riqueses aportades per l'expansió mediterrània ,les domus es converteixen en grans mansions: la part de davant queda aparantment com estava abans, seguint la forma d'una antiga casa itàlica, però la part posterior s'allarga amb noves parts segons el model de la casa grega. El centre de la casa, que abans era l'atri, es trasllada al tablinum i al peristil, i apareixen nous espais especialitzats com el triclinium i la cuina.

- El triclinium, el menjador, va ser introduït amb el costum grec de menjar ajugat. En algunes cases hi havia més d'un, un que donès fora per l'estiu i un més protegit del fred per l'hivern.
- La cuina, culina, i la comuna, latrina, no tenien un emplaçament fix. La comuna podia trobar-se a la mateixa cuina o al seu costat. Les cases més luxoses fins i tot tenien termes propis.
- El peristylum era un jardí envoltat d'un porxo sostingut amb columnes.

Les insulae, els blocs de pisos:
Aquestes illes de pisos, es trobaven principalment a les grans ciutats com Roma. Eren pisos de lloguers agrupats en illes, insulae.

Podien arribar a tenir fins a quatre pisos, per la qual cosa eran més altes que les domus. Tot i això, estaven construides amb materials de baixa qualitat, fet que feia que aquests blocs de pisos tinguèssin un gran perill de derrumbació.
Es construien al voltant d'un patit interior que permitia la ventilació i l'entrada de llum a les habitacions que donaven al carrer.

A la façana que donava al carrer, hi havia molttes finestres i balcons, la qual cosa permitia l'entrada del soroll, cosa que en les cases senyorials no es produia.

Cada pis disposava de poques cambres, i a més no tenien un ús fix, les families les utilitzava depenent de les seves necessitats. Els lloguers eran molts cars, i moltes vegades un mateix pis es dividia en dos, cosa que feia que les families encara visqèssin més juntes.
La majoria dels blocs no disposaven d'aigua corrent, per la qual cosa cada familia havia d'anar a buscar l'aigua a la font pública. Tampoc disposaven de comuna, així que havien d'utilitzar la comuna pública.

La villa rustica:
Eren l'edifici central d'una explotació agrícola, el que avui en dia coneixem com el mas. Primitivament nomès era una cabana amb una sola cambra i un pati amb una cisterna per recollir l'aigua de la pluja. Posteriorment, es van anar agregant al voltant del pati noves dependències amb usos específics: el menjador, els habitatges dels esclaus, els estables, el galliner, els graners, cellers i altres dependències per guardar les eines necessàries pel treball del camp.
El propietari de la villa, tenia una part arreclada luxosament com a residència de camp.

La villa urbana:
Els propietaris d'aquestes edificacions, teniem més propietats, i per tant mes diners, que els propietaris de les villa rustica, i es feien construir grans mansions en zones de molta bellesa paisatgística. Aquestes vil·les tenien totes les comoditats imaginables, fins i tot disposaven de calefacció. L'estrucutura d'aquestes edificacions era molt variada, cada propietari la feia al seu gust, però principalment si accedia directament pel peristil. Les habitacions s'agrupaven en edificis diferents connectats per passadissos coberts. L'edificació principal estava envoltada d'horts, jardins i fins i tot petits boscos.













Víctor Moreno
2n Batx