27 de desembre de 2009

EL CANT DE LA SIBIL·LA

Què és la Sibil·la?

La paraula Sibylla (Σίβυλλα) deriva de Διὸς i βουλή i vol dir "consell de Zeus",i constitueix un personatge de la mitologia grega i romana.

Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats - A través de complexos ritus - per a conèixer l'esdevenidor. Aquest personatge mitològic és el que es basen els cants nadalencs que porten el seu nom.

Què és
el cant de la Sibil·la?

El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les esglésies de Mallorca i l'Alguer la nit de Nadal.


Cant de la Sibil·la a la Bonanova, amb Maria del Mar Bonet.


Es té notícia de la seva interpretació durant
l'edat mitjana a moltes seus catalanes (entre les quals Barcelona, Girona, Vic, Montpeller i Tarragona) on es conserven fragments del text. A més, n'existeixen versions en llatí i provençal. A Ontinyent, País Valencià, es representa la nit de cada 22 de desembre a l'església de l'Assumpció de Santa Maria. Cada any, des del 1998, la Maria del Mar Bonet el canta a l'església de la Bonanova.


Aquesta composició fou declarada bé immaterial d'interès cultural per acord del Ple del Consell de Mallorca de 13 de desembre de 2004.

Aquí podeu trobar més informació i fins i tot escoltar el cant.

Quin objectiu té aquest cant gregorià?

Serveix per a commemorar el naixement de Jesús. El cant
de la Sibil·la és un dels moments més emotius d'aquesta celebració. El cant profetitza la fi del món i constitueix una gran cerimònia protagonitzada, generalment, per un jove de veu blanca, vestit amb una túnica, un mantell de sedes brodades, un barret i en les mans una gran espasa.


El cant de la Sibil·la

(Popular mallorquina)

El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
homo i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada un lo just darà.
Ans que el judici no serà,
un gran senyal se mostrarà:
La terra gitarà suor
i tremirà de gran paor.
Terratrèmol tan gran serà
que les torres derrocarà;
les pedres per mig se rompran
i les muntanyes se fondran.
Los puigs i plans seran igual.
Allà seran los bons i mals,
reis, ducs, comtes i barons,
que de sos fets retran raons.
Gran foc del cel davallarà,
mar, fonts i rius, tot cremarà.
Los peixos donaran gran crit,
perdent son natural delit.
El sol perdrà la claredat,
mostrant-se fosc i alterat;
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Après vindrà, terriblement,
lo Fill de Déu Omnipotent:
de morts i vius judicarà;
qui bé haurà fet, allí es veurà.
Als bons dirà: -Fills meus, veniu,
benaventurats, posseïu
el regne que us està aparellat
des que el món va ésser creat.
Als mals dirà molt agrament:
-Anau, maleïts, an el torment;
anau, anau al foc etern
amb vostro príncep de lo infern.
Humil verge qui haveu parit
Jesús infant en esta nit,
vullau a vòtron Fill pregar
que de l'infern vulga'ns lliurar.
El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.



Aquí us penjo un vídeo on podeu veure en què consisteix aquest cant tan peculiar.






Jonatan Martínez
1r batx

26 comentaris:

andreaaa ha dit...

Jony és molt interessant, a més sorpren veure com elements de la cultura clàssica també influeixen a l'esglésa catòlica d'avui dia.Està bé que l'església també ajudi a conservar la cultura clàssica:)

Moltes gràcies per l'informació:)

abigail ha dit...

Jony.
Aquesta noticia m'agrada:)
La veritat és que està molt bé que encara és conservin fragments de textos:)

Nil ha dit...

Caram Jony, quina bona recerca! No havia sentit parlar mai d'aquests cants. Llàstima que només es celebrin a Mallorca i l'Alguer.
Adéu!!
I...Bones Festes!!!!

Anònim ha dit...

El primer vídeo que poses és na Maria del Mar, però no a la Seu sinó a la Bonanova de Barcelona; canta en aquesta parròquia perquè la recaptació se'n va al Casal dels Infants del Raval i després d'haver-ho fet en diverses esglésies allà és on recull més peles. El segon vídeo sí que és el de la Seu, concretament a la missa de Matines del 2008. El text original de la Sibil·la era en grec, la traducció llatina és de Sant Agustí. A part d'aquestes puntualitzacions, molt bé per difondre-ho; jo canto cada any sa sibil·la, enguany al Moianès.

Judith ha dit...

Hola

És una bona recerca i cal dir que com diu el Nil jo tampoc habia sentit a parlar d'aquests cants que es fan a l'esglesia anomenats Sibil·la, és normal ja que només se celebren a Mallorca i l'Alguer.
A per cert són uns videos molt interessants.

oriol ha dit...

No coneixia aquest cant....Bé la veritat esque cants d'esglesia en coneixo pocs, per no dir cap.
Però bé, sempre s'aprén alguna cosa nova.Es clara per això la influència llatina a l'esglesia, ja que es la llengua oficial del vaticà i moltes de les misses d'avui dia es realitzen en llatí.

Júlia ha dit...

No coneixia ni l'existencia d'aquest cant, ni la tradició nadalenca amb que va relacionat, també, com diu l'oriol, es clar que el llati te molta influència sobre l'esglèsia i que es la llengua oficial del Vatica, on totes les misses es realitzen amb llengua llatina.

bon any nou a tots!

claudia ha dit...

Hola!
És una passada com les cultres clàssiques influeixen a l'esglesia catòlica està molt bé!
merci!

Mireia ha dit...

Aquest cant no el coneixia i mai n'havia sentit parlar. Però pel que he llegit veig que el llatí, com diuen molts dels meus companys/es, és la llengua oficial del vaticà i en aquest cant també s'ha utilitzat. I que es cantés el dia 22 de desembre a les esglésies tampoc en tenia ni idea.

Killian Aubà ha dit...

e escoltat pocs cants en gregoria, o d'esglesia, pero aquest no es un dels presents.
el llati enflueix en tot!

Maria ha dit...

La veritat es que no tenia ni idea de res de tot això, no n'havia sentit a parlar mai. Gràcies per la informació tan ben treballada Jony que es nota que hi has dedicat temps.

Mireiaa ha dit...

Mai havia sentit a parlar d'aquests cants i penso que és interessant que aquests elements de la cultura clàssica hagin influit al llarg dels segles a la nostra cultura.

Elena ha dit...

Gràcies Jony per explicant-se el que és la Sibil·la, i quin és el seu objectiu d'aquest cant gregorià.

Jessicaa ha dit...

Jo igual que la majoria de tots no havia sentit mai aquests cants,i podem veure com la cultura clàssica encara ens influeix


.

Јυδιт* ha dit...

Bona feina Jony! és interessant saber com el món clàssics influeix a l'església també. Et felicito per la bona recerca! =)

Aina ha dit...

És molt interessant Joni. Encara que a mi no m'agrada el cant gregorià deu ser interessant veure-ho.

Albert ha dit...

MOlt interesant, però igual que a l' Aina ami tampoc m'acava de convensa aquest tema de cant gregorià.

Elena ha dit...

S'havia que moltes coses venien de la cultura clàssica però no pas els cants de l'esglèsia.
El cant de la Sibil·lia es un cant gragoria, l'any passat a musica el vam estar estudiant, era un cant masa repetitiu.

Elii ha dit...

Es sorprenen com coses de la cultura classica tambe influeixen a l'esglesia!
bona feina!

max ha dit...

molt intressant mai havia imaginat que a l'esglesia es poguessin fer cants en llatí

Laia ha dit...

La veritat que no sabia que era el Cant de la Sil·labia ni la relació que té amb la mitologia i amb la música.

És interessant saber que tradicions que ja existien durant l'edat mitjana encara es duuen a terme.


Bona feina!

Desi ha dit...

Hola!

molt interesant aquesta noticia ja que podem saver que encara es conserven fragmets de textos, i que aixo tambe estigui a l'esglesia.

Laura i Desi

Carla Solà ha dit...

La veritat és que aquesta entrada m'ha sorprès molt tot i que a mi això del cant gregrià. Però el que podem veure és que el llatí influeix en moltes coses de la nostra vida, per tant també influeix en la esglèsia.

Gràcies Jonny molt interessant!!

Laia ha dit...

El comentari anterior és de l'Adri i meu.

Ousama ha dit...

hola!!

bnoo bastant interressant pel fet de que el llatí influeix molt a noms de la nostre vida quotidiana!

pel fet de l'esglesia ja saabia que encara acutalment es fecin cants en llatí.

Manon ha dit...

No coneixia pas aquest cant, i no n'havia sentit mai a parlar.
Es una noticia molt interesant i es nota que s'hi ha treballat.
Gràcies Jonny!