7 d’abril de 2009

CLITEMNESTRA: HEROÏNA O MALVADA


A la història de Clitemnestra la precedeix el prestigi del mal. Si tenim en compte el relat que explica que va matar el seu marit i va ocupar el poder amb la complicitat del seu amant, sens dubte pensaríem que era una de aquestes “dones fatals i terribles “ que són capaces de tot per ambició, però això és només quan no es coneix tota la seva història i quan no sabem els antecedents que la van portar a cometre aquest crim.


Clitemnestra i Egist a punt de matar Agamèmnon.Pintura de Pierre Narcisse Guérin. Museu del Louvre.


Clitemnestra era filla de Tíndar i Leda, germana d'Hèlena de Troia i dels Dioscurs (un d'ells fill de Zeus) i el seu primer marit va ser Tàntal, amb qui va tenir un fill. Després de l’assassinat d’ambdós a mans d'Agamèmnon, rei de Micenes, va ser obligada pels Dioscurs a casar-se amb l’assassí de la seva família. Aquest va ser el primer fet que va impregnar d’odi el cor de Clitemnestra, ja que el segon greuge va arribar quan Agamèmnon va sacrificar la seva filla Ifigenia com a tribut a la deessa Àrtemis, per així poder calmar els vents tempestuosos que la deïtat furiosa havia enviat i que impedien als grecs iniciar el trajecte cap a Troia.

Ambdós fets van fer que aquest matrimoni comencés ja condemnat al fracàs. L’odi va anar augmentant i l’assassinat va ser planejat cautelosament per Clitemestra fins que, al retorn d'Agamèmnon a Micenes amb la seva nova amant Cassandra, el crim es va dur a terme.


Als altres articles publicats per la Tanit i la Laia podeu trobar més detalls sobre sobre els antecedents i el desenllaç del cicle micènic. Tenint en compte tot això, què en penseu vosaltres? És pot justificar el crim de Clitemnestra? Coneixeu alguna altra "femme fatal" en el marc dels cicles heroics versionats pels grans tràgics? Com poden reflectir aquests personatges la realitat femenina a la Grècia clàssica?

En definitiva, és Clitemnestra una heroïna o una malvada?

Liss Yaniris
2n batx


2 comentaris:

Teresa ha dit...

Bon article, Liss. He de confessar que sempre m'ha produït un sentiment contradictori, aquesta mena d'heroïna tràgica. Per una banda, m'horroritzen els seus actes, però per l'altra sento una certa fascinació per aquestes dones que no es resignen a sofrir en silenci els designis masculins en una societat patriarcal com la grega.
Què en dieu la resta? Tenim alguna opinió masculina?

majka. ha dit...

Qui digui que la mitologia grega no és apassionant, menteix!!! El cor de la ciutat i tots aquests culebrots queden a l'alçada dels talons!!!

Genial, el cicles mitologics són apassionants, els temes que tracten segueixen tant actuals... amor, odi, on comença un i acaba l'altre??