CLÀSSICS A LA ROMANA

El dret romà és el conjunt de reis i principis jurídics que van regir la vida del poble romà durant més de mil anys. És una de les herències més importants que Roma va deixar a la civilització occidental, ja que va influir directament a Europa i Amèrica Llatina.  1. QUÈ ÉS EL DRET ROMÀ? És el conjunt de normes jurídiques que es van aplicar a Roma des de la seva fundació (753 a.C.) fins la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476 d.C). Va evolucionar durant el temps i va ser recollit en varies col·leccions legals.  Foto que representa el Dret Romà 2. ETAPES DEL DRET ROMÀ - ÈPOCA ARCAICA (fins el 130 a.C): Basat en la Llei de les XII Taules  (451-450 a.C) que va ser el primer codi escrit romà.  -  ÈPOCA CLÀSSICA (130 a.C. - 235 d.C.):  Període de gran desenvolupament doctrinal, amb juristes importants com Caius , Ulipià i Papininà . -  ÈPOCA POSTCLÀSICA I JUSTINIANEA:  L'emperador Justinià  (s. VI d.C.) va recopilar tot el dret romà en el Corpu...

A l'antiga Grècia, quan la gent volia saber que els deparava el futur o que havien de fer en moments difícils, viatjaven fins un lloc molt especial: Delfos. Allà hi havia l'oracle d'Apol·lo, on parlava la veu del déu a través d'una dona anomenada Pítia.  COM FUNCIONAVA L'ORACLE? La Pítia era una sacerdotessa que s'asseia sobre un trípode, respirava fums que sortien d'una esquerda a terra i entrava en un estat especial. Aleshores, deia paraules estranyes i els sacerdots les traduïen com un missatge del déu Apol·lo. Moltes persones ( fins i tot reis ) feien cas dels seus consells abans de començar guerres o prendre grans decisions.  Estàtua del déu Apol·lo UN LLOC SAGRAT PER A TOT ELS GRECS Delfos era considerat el centre del món, segons els grecs. Hi havia un temple, estatues, ofrenes i competicions esportives i musicals . Tot això feia que fos un lloc sagrat i molt respectat per totes les ciutats de Grècia. Delfos  AVUI, UN MISTERI Encara no sabem exactament...

La Guerra de Troia, com tots sabem, ha estat una de les guerres de l'antiga Grècia amb major renom i batalles llegendàries. Això, però, ha estat principalment per un fet. L'anomenat Cavall de Troia .  Un estratagema tan enginyós que ha passat a la història amb l'expressió:  Timeo Danaos et dona ferentes , frase llatina que significa "desconfio dels grecs, fins i tot quan et porten regals." La Guerra Interminable Segons la llegenda, els grecs i els troians van estar enfrontats durant deu anys sencers. L'inici de la guerra va ser donat pel rapte (o fugida) d'Helena, esposa del rei espartà Menelau, per part del príncep troià Paris. Llavors, els grecs, van iniciar una llarga campanya contra els Troians que va acabar amb la invasió a Troia. Els grecs, tot i els llargs esforços, no aconseguien envair la ciutat emmurallada. La Idea Final En aquell precís moment, Ulisses, rei d'Ítaca, va idear un pla tan arriscat com brillant.  Van simular una retirada i van ...

A tots ens encanta sentir a parlar llegendes d'amor, on el seu estimat rescata a la seva estimada amb aventures extraordinàries i úniques . La veritable pregunta és: a qui no li agraden els relats d'amor? Doncs en aquesta entrada explicarem el mite d'Orfeu i Eurídice, una veritable història d'amor en el qual l'heroi estarà disposat a fer qualsevol sacrifici per la seva estimada. Orfeu, fill d'Apol·lo i Cal·líope, era un jove molt atractiu, però no només era conegut per això, sinó per ser un poeta i músic excepcional. La seva música era capaç de commoure a homes, dones, animals i fins i tot als déus! Tocava les seves melodies amb una delicadesa única que deixava perplex a tots els éssers vius que poguessin escoltar-la. Aquest jove galant es va enamorar profundament d'Eurídice, i la nimfa també es va enamorar d'ell, per tant, van decidir casar-se. Però poc després de la celebració de la seva boda, Eurídice va ser mossegada per una serp verinosa i va morir...

Pavlopetri , és una ciutat antiga grega submergida a la costa del sud de Laconis, al sud-est de Peloponès. Consta de ciments d'edificis intactes, patis i tombes tallades en pedra. Es tracta de l'única ciutat completa més antiga mai trobada sota l'aigua. El lloc disposa de materials com del neolític com de l'edat de Bronze i es creu que la ciutat va sobresortir entre el 5000 fins el 3000 a.C. L'assentament estava situat en un istme que unia la illa Elafonisis amb el continent (que avui és la platja Pounta). Una sèrie de terratrèmols junt amb l'augment del mar van fer que s'enfonsessin, una cosa que va contribuir a la conservació del jaciment durant els últims 3000-4000 anys.  El 1967, Nicholas  Flemming de l'institut d'oceanografia, va ser la primera persona en descobrir d'aquesta ciutat i des de llavors ha ajudat a diversos projectes arqueològics. Nicholas Flemming En el 1968 un equip de la universitat de Cambridge van examinar la ciutat durant ...

La gastronomia és un aspecte fonamental de la cultura de qualsevol societat i l'antiga Grècia no es una excepció. L'alimentació dels grecs de l'Antiguitat es va caracteritzar per la variació d'aliments que consumien i per la importància que donaven a a dieta i la salud. Aquesta gastronomia s'ha mantingut al llarg dels segles com una referencia a la cuina mediterrània, era molt diferent de la que coneixem actualment. Es caracteritzava per ser més saludable, ja que es basava en productes naturals i frescos.        Menàdes i sàtirs participant en un banquet La dieta La dieta dels grecs es basava en tres pilars fonamentals: el pa, el vi, i l'oli d'oliva. El pa era la base de l'alimentació i es consumia en grans quantitats. El vi es consumia en petites quantitats i es barrejava amb aigua per rebaixar-ne la graduació alcohòlica. I l'oli d'oliva es feia servir per cuinar i amanir els plats.  Un altre element important de la dieta grega eren els llegums,...

La vida a l'antiga Roma estava marcada per l'estatus social, la feina i els costums que variaven  entre rics i pobres. Des de les primeres hores del dia fins al vespre, els romans seguien una rutina influenciada per la seva posició a la societat, el seu gènere i la seva ocupació. Els ciutadans rics vivien a domus, cases espaioses amb patis interiors anomenats atris, mosaics decoratius i jardins. Aquests habitatges tenien múltiples habitacions, incloent un triclinium (menjador) i un tablinium (oficina). Els seus esclaus s'encarregaven de la neteja, cuina i els convidats. D'altra banda, la majoria de la població, especialment els plebeus, vivien a insulae, edificis d'apartaments de diversos pisos fets de fusta i maó. Aquests habitatges eren petits, moltes vegades sense aigua corrent ni latrines, cosa que obligava els habitants a utilitzar banys públics. El risc d'incendis i esfondraments era alt a causa de la mala construcció. El dia començava a l'alba. Els ...