CLÀSSICS A LA ROMANA

Medusa era un monstre crònic de gènere femení, un dels personatges més estranys que existeixen en la mitologia grega. Els seus pares eren Forcis i Ceto .  Forcis i Ceto, pares de Medusa Diferent de les seves germanes i la més jove en néixer va acabar convertint-se en una criatura monstruosa que, en el seu cas, no va adquirir la mortalitat però si la bellesa de les tres germanes.  Es diu que la seva bellesa va ser tan gran que va cridar l'atenció de Posidó . Aquest es va enamorar i va decidir seduir-la en el temple d'Atena , però per alguns és més aviat una violació en comptes de seducció. Aquesta seducció va provocar una rivalitat entre Medusa i Posidó (que es diu que ja en tenien una).  La ira d'Atena va ser tan gran a l'assabentar-se del que va passar que la seva reacció va ser castigar immediatament a Medusa traient-li tota la bellesa i tornar-la tan lletja i terrorífica com les seves dues germanes. D'aquella simple i fermosa bellesa només...

Segons la mitologia grega,   Dèdal , un gran arquitecte i artista d'Atenes, va haver de fugir de la ciutat perquè havia assassinat el seu nebot.  A causa d'aquest fet van enviar Dèdal a Creta, l'illa més gran de Grècia, on hi havia un Laberint construït per ordres del rei Minos. Aquest, va empresonar a Dèdal i al seu fill dins del laberint, perquè van ajudar Ariadna (filla del rei Minos) i Teseu (rei d'Atenes).  Dèdal estava desesperat per trobar la manera d'escapar-se del laberint, així que va dissenyar dos parells d'ales fetes de plomes d'ocells i cera d'abelles per ell i per al seu fill, amb l'objectiu de poder volar i sortir d'allà. Com que les ales tenien la cera per estabilitzar les plomes, Dèdal va advertir al seu fill Ícar que no volés molt a prop del sol, perquè sinó es fondria la cera, i tampoc massa lluny, ja que sinó es remullarien i seria més difícil volar. Aquestes van funcionar i junt s van poder escapar de Creta. Malauradam...

Numitor, rei de la ciutat d'Alba Llonga, va ser derrotat pel seu germà Amuli que li va prendre el tron i va matar a tots els seus fills. Rea Sílvia , l'única filla de Numitor, va ser obligada pel seu tiet, a ser verge tota la vida per assegurar-s'he que no tingués fills que li disputessin el tron. Tot i això Rea Sílvia no va fer cas i es va quedar embarassada del déu M a rt i va tenir dos bessons que es deien Ròmul i Rem.  Mart i Rea Sílvia, Peter Paul Rubens (1577-1640) Quan Amuli se'n va adonar, va empresonar a Rea Sílvia i va ordenar que matessin als infants. En aquest moment podem trobar dues versions: La primera explica que Rea Sílvia per por que els torturessin i els matessin els va posar en una cistella i els va deixar anar pel riu Tíber. I la segona explica que va ser el criat d'Amuli qui no va tenir força de voluntat per matar-los i els va deixar anar al riu.  En tot cas, la cistella va anar a parar a la riba del riu i una lloba atreta pels se...

Orfeu, fill del déu Apol·lo , era un músic excel·lent que acompanyat d'una lira i la seva veu, deixava a tothom meravellat. Estava molt enamorat de la seva estimada Eurídice i junts eren molt feliços. Un dia, mentre ella passejava pel camp va ser perseguida per Aristeu, un pastor enemic d'Orfeu. Eurídice va córrer, però despistada trepitjà un serp que li mossegà un peu. En morir la seva estimada, Orfeu va quedar tan destrossat que decidí anar a l'Inframón a rescatar la seva ànima. Per parlar amb Hades però, necessitava creuar les aigües infernals a bord de la barca de Caront, el qual era l'encarregat de guiar les ànimes dels difunts a l'altra banda de la llacuna. Quan Orfeu va arribar amb el barquer, aquest no l'hi deixà pujar a la barca ja que només els morts ho podien fer. Orfeu, per aconseguir que Caront el deixés pujar, va recitar una cançó amb la seva lira i aconseguí arribar a les portes de l'Infern.  Un cop allà, es va trobar amb Persèfone, la...

Eco i Narcís , John William Waterhouse Eco era una nimfa a qui Zeus utilitzava per distreure a Hera, la seva dona, quan anava amb les seves amants. El dia que Hera se'n va adonar, va decidir castigar  Eco, condemnant-la a no poder parlar mai més, només podria repetir les dues últimes paraules que algú deia. A causa d'això, la nimfa va tancar-se dins d'una cova. Narcís, fill de Zèfir, personificació del vent de l'oest, i de la nimfa Lírope, era un jove de gran bellesa que,  quan va néixer, l'endeví Tirèsies va dir a Lírope que el dia que veiés la seva pròpia imatge deixaria de viure. Un dia, Narcís va anar a passejar i va passar per davant la cova on s'amagava Eco, qui en va quedar enamorada. La nimfa el seguia cada vegada que ell passava per allà, però un dia Eco va trepitjar una branca i Narcís la va sentir.  - Què fas aquí? Per què em segueixes? - va preguntar el jove. - Em... Segueixes... - va estar l'única cosa que Eco va poder dir. Eco ...

Dins la mitologia grega, Andròmeda era la filla de Cassiopea i Cefeu , els reis d'Etiòpia. La seva mare estava estava tan orgullosa de la seva bellesa i de la bellesa de la seva filla que va declarar que la seva bellesa era encara més bonica que les Nereides , la qual cosa les va fer enfurismar i es van anar a queixar al déu Posidó . Aquest va amenaçar en enviar una inundació i un monstre marí anomenat Cetus perquè pogués destruir el regne per culpa d'aquesta ofensa. Davant d'aquesta por de veure el seu poble destruït, els reis van consultar l'Oracle d'Amón, el qual els hi va explicar que la única manera de salvar el poble i calmar la ira de Posidó era entregar el sacrifici de la seva preciosa filla Andròmeda al monstre. Els reis no van tenir més opció que encadenar la seva filla Andròmeda a unes roques punxegudes perquè Cetus acabés amb la seva vida, però van prometre que si algú l'aconseguia salvar, li donarien la seva mà en matrimoni. Desesperad...

La dona a l'antiga Roma és un tema que, encara avui, es manté entre ombres. Una documentació escrita sobre emperadrius i aristòcrates encara que sigui curta, és la més destacable. Tot i així, el col·lectiu femení de les menys afavorides es pràcticament desconegut.  "Quan mirem al passat, les notícies que ens arriben són molt escasses, desarticulades i anecdòtiques, referides en la seva major part a les dones del nivell social més alt i sempre de manera marginal en els textos que relaten la vida o fets destacats dels familiars homes." - Isabel Barceló La condició de ser dona a Roma La classe social en la que naixia una dona romana determinava el seu rol dins la societat. Les dones constituïen una classe a part on els seus drets van variar, de la mateixa manera que els de la ciutadania, a través del temps. Sabem en general, i fos quin fos el seu estatus, que elles mai van tenir la merescuda totalitat dels drets ciutadans que eren atorgats als homes, ni podi...