CLÀSSICS A LA ROMANA

La Setmana Santa, al com la coneixem avui, és una celebració cristiana que rememora la passió, mort i resurrecció de Jesús. Moltes de les tradicions associades a aquesta festa tenen arrels molt més antigues, de fet, algunes d'elles venen directament de les festes religioses de l'antiga Roma.            imatge setmana santa actual FESTES RELIGIOSES A ROMA Tot i que la setmana santa és una festa cristiana, moltes de las tradicions que celebrem avui tenen el seu origen a l'antiga Roma. En aquella època els romans també celebraven festes religioses dedicades a déus fent processons o rituals per agrair si havien tingut collites, per la protecció i per la prosperitat de la ciutat.  Aquests rituals eren molt importants i servien per mantenir l'harmonia entre els déus i els homes. Si pensem en les processons de Setmana Santa, amb les imatges religioses i la gent caminant pels carrers, veiem una gran similitud amb aquelles celebracions romanes.     ...

La retòrica i l'oratòria van tenir un paper fonamental en la política de l'antiga Grècia, especialment a Atenes, on el sistema democràtic requeria que els ciutadans sabessin expressar-se amb claredat i persuasió en l'assemblea i els tribunals. Els discursos públics no només servien per convèncer els altres, sinó que també es consideraven una demostració de saviesa i capacitat de lideratge.  1: QUÈ ÉS LA RETÒRICA I PER QUÈ ERA TAN IMPORTANT? La retòrica és l'art de parlar bé i persuadir mitjançant arguments ben estructurats, mentre que l'oratòria és l'habilitat de parlar en públic amb eficàcia. En una democràcia directa com la d'Atenes, on els ciutadans decidien les lleis i participaven en els judicis, dominar la paraula era essencial per influir en les decisions polítiques.  - Els ciutadans havien de defensar-se ells mateixos en els tribunals, ja que no existien advocats professionals.  - Els polítics necessitaven convèncer l'assemblea (l' Eclesia ) ...

Durant el regnat de Tarquini el Superb es van portar a terme moltes batalles per aconseguir territoris de la frontera i els que es trobaven en localitzacions de gran estratègica. Una d'aquestes batalles es va produir a la ciutat d'Ardea, on es trobaven els oficials Luci Tarquini, marit de Lucrècia, Tarquini Sisè, el fill del rei, entre altres generals.  En aquestes campanyes era habitual que els oficials celebressin festes quan l'enemic no suposava una amenaça en el camp de batalla. En una de les festes, els generals van començar a parlar sobre les seves dones i quina d'elles era la millor. Per resoldre el dubte, van decidir tornar a casa per comprovar que feien durant la seva absència. Però van quedar tots sorpresos en veure-les de festa o amb altres homes. Totes menys Lucrècia, qui s'havia quedat a casa fent les tasques de la llar. Per aquest motiu va ser considerada la més honorable i virtuosa de totes les esposes. A més, posseïa una gran bellesa, aquests dos fet...

Els romans eren una civilització molt supersticiosa, es creien tot tipus de senyals, presagis i malediccions que podien portar la desgràcia o la fortuna. Per protegir-se, utilitzaven amulets, rituals i fins i tot malediccions escrites en làmines de plom. Les malediccions escrites Quan un romà volia venjar-se d'algú, el que feien era escriure una maledicció en una làmina de plom que es deia  tabella defixionis . Aquestes làmines es llançaven a pous, tombes o llocs sagrats perquè els déus les complissin. Algunes malediccions trobades "recentment" diuen coses com: "Que el teu cavall caigui a la cursa i et porti a la ruïna." "Que no puguis dormir fins que em tornis els diners. " Presagis i senyals de mala sort Algunes senyals que els romans evitaven sempre que podien: - Veure un mussol era un símbol de mala sort, ja que anuncia la mort. Quan un mussol va ser vist sobre el Capitoli, es va considerar un avís de desgràcia per Roma. - Si un corb passava per so...

L'imperi romà va ser una de les civilitzacions més importants i poderoses de la història fins a la seva caiguda al 476 d.C. Aquesta data va marcar el final de edat antiga i el començament de l'edat mitjana. Les principals causes per la seva caiguda van ser aquestes: crisi econòmica, corrupció i inestabilitat política, excessiva expansió territorial, debilitament de l'exèrcit, crisi social... Evolució del territori de l'imperi romà 1. Crisi econòmica La crisi econòmica es va produir per l'excessiva despesa de l'exèrcit, l'augment dels impostos i la devaluació de la moneda, això va provocar una inflació. 2. Corrupció i inestabilitat política Durant el segle III, molts emperadors van ser assassinats o destituïts per conspiracions internes. 3. Decadència militar Antigament l'exèrcit romà era molt potent, però a la que va anar passant el temps va ser més dèbil per la dependència dels mercenaris. També la pèrdua de disciplina dels militars i la desorganització...

La literatura de l’antiga Grècia és la base de la cultura occidental i ha influenciat nombrosos autors al llarg dels segles. Des dels primers poemes èpics fins a les tragèdies clàssiques i els primers escrits filosòfics, aquesta producció literària ens ha deixat un llegat inestimable que encara avui continua essent estudiat i valorat . Els orígens de la literatura grega La literatura grega es remunta a l’època arcaica (segles VIII-VI aC), amb obres orals que van ser posteriorment transcrites. Els primers grans autors coneguts són Homer i Hesíode. Homer, amb La Ilíada i L’Odissea , va establir el model de l’epopeia heroica, narracions èpiques que relataven històries de déus i herois, amb valors com l’honor i la valentia al centre del relat. La Ilíada explica els esdeveniments de la Guerra de Troia, mentre que L’Odissea narra el llarg viatge de retorn d’Ulisses a Ítaca després de la guerra. Hesíode, per la seva banda, va escriure Treballs i dies i Teogonia , dues obres fonamentals. T...

La filosofia grega és un dels temes més famosos al pensament occidental. Els filòsofs grecs van intentar respondre preguntes importants sobre l'existència, la moral, la política i el coneixement. Aquests 3 filòsofs, van establir moltes idees que a dies d'ara segueixen existint: 1. SÒCRATES (470-399 a.C) "El mestre de la maièutica" És considerat el pare de la filosofia moral. Encara que no va deixar escrits propis el que sabem d'ell prové de Plató i Xenofont.  PRINCIPALS IDEES: - MÈTODE SOCRÀTIC : Basat en preguntes i respostes per estimular el pensament crític ja que Sòcrates no donava respostes. - LA IGNORÀNCIA SABIA : "Només sé que no sé res" és una de les seves frases més famoses. Creia que el coneixement cert començava en reconèixer la nostra ignorància. - ÈTICA I VIRTUD : Considerava que el coneixement portava a la virtut i que ningú fa el mal voluntàriament, sinó per ignorància. Sòcrates 2. PLATÓ (427-347 a.C) "El món de les idees" Alumne...

Les representacions dramàtiques i les manifestacions escèniques sorgides en la civilització grega de l'antiguitat conformen el teatre clàssic grec. Aquest moviment artístic va tenir el seu auge entre els anys 550 a.C i 220 a.C   El teatre grec es considera una de les formes d'art més influents de l'antiguitat, deixant una empremta profunda en la nostra cultura actual. Aquest teatre grec estava estretament lligat als rituals religiosos dedicats al déu Dionís, protector del vi, la fertilitat, i especialment, del teatre. Inicialment, va evolucionar des de ser una pràctica sacra fins a convertir-se en un element de gran rellevància cultural, social i política.  teatre de l'antiga Grècia  ORIGEN I EVOLUCIÓ Els primers teatres grecs van sorgir com espais oberts de forma circular, on es duien a terme danses rituals. Aquest lloc, anomenat ''orchestra'' , comptava amb una superfície de terra plana i uniforme, adequada per a les interpretacions de cants corals. E...

Numa Pompili, més conegut com "el piadós", va ser el segon rei de Roma. Va néixer a la ciutat de Cures el 754 aC i va morir a Roma l'any 671 aC.  Numa Pompili de Jean Guillaume Moitte  Museu del Louvre, París Després de la mort de Ròmul, els romans estaven passant per un període d'inestabilitat, i tant els llatins com els sabins buscaven un líder que pogués mantenir la pau i enfortir la cohesió social. En aquest context, Numa va ser seleccionat com a rei a causa de la seva reputació pacífica i el seu compromís amb l'espiritualitat. Així és com al 716 aC, amb l'edat de 40 anys, aconsegueix el tro de la ciutat de Roma. És conegut per ser el fundador de gran part de l'estructura religiosa romana. Una de les seves primeres reformes va ser la creació de sacerdots especialitzats (flamins, pontificis i vestals) amb l'objectiu de formalitzar el culte i assegurar que els rituals fossin realitzats adequadament per obtenir el favor dels déus. A més, també va esta...

El mite de Cronos és un dels més importants de la mitologia grega, ja que narra l'origen d'alguns déus de l'Olimp. Cronos era un dels titans, fill d' Urà i Gea . Urà odiava als seus fills i els mantenia empresonats dintre de Gea, cosa que feia que patís grans dolors. Gea va demanar ajuda als seus fills per treure-li el poder a Urà, però Cronos va ser l'únic que va acceptar. Amb una falç que li va donar la seva mare Cronos va castrar a Urà, destronant-lo i convertint-se ell en el sobirà del cosmos. Després d'aconseguir el poder, Cronos es va casar amb la seva germana Rea, amb la qual va tenir diversos fills: Hèstia, Demèter, Hera, Hades, Posidó i Zeus. Cronos va rebre una profecia que deia que un dels seus fills el destronaria, tal com ell havia fet amb Urà. Per evitar que es complís la profecia, cada cop que Rea donava a llum, Cronos es menjava els fills. Rea, en un intent de salvar almenys un dels seus fills, va enganyar Cronos quan va néixer Zeus. En comptes ...

Hermes, el déu de l'enginy i la velocitat Hermes era un dels déus més astuts de la mitologia grega. Fill de Zeus i Maia, era conegut com el missatger dels déus, patró dels viatgers comerciants, el comerç, la mentida i de totes les transaccions entre humans i deus. Era un déu de gran rapidesa i habilitat i se'l representava amb ales a les sabates i al barret, que li permeten anar d'un lloc a altre amb una gran velocitat. Hermes , Taller de Thorvaldsen, Bertel, 1824, Museu del Prado El mite d'Hermes i la lira Quan Hermes va néixer va sorprendre molta gent, ja que tot i ser un nadó era molt astut. Un dia, mentre es trobava a la cova on va néixer, va sentir curiositat pels bous de granja d'Apol·lo, el deu de la música i la profecia. Hermes va decidir robar-los, ell sabia que si els agafava i ja Apol·lo se n'adonaria i Hermes quedaria en evidència. Així que va decidir canviar de camí i va fer que els animals caminessin cap enrere, de manera que ningú pogués seguir le...

Afrodita és una de les deesses més conegudes de tota la mitologia grega. És la que representa l’amor, la bellesa, la passió i el desig. També és coneguda amb el nom de Venus, ja que els romans li deien així.  Afrodita ha sigut una figura clau en la literatura i l’art. A part de la seva bellesa i el seu encant, també és coneguda en els mites com una deessa venjativa, poderosa i molt capritxosa. Diuen que Afrodita va néixer de l’espuma del mar. La llegenda ens explica que Cronos va tallar els genitals al seu pare, Urà, i després els va llençar al mar. Això va fer que al barrejar-se, néixer Afrodita, que va sortir ja desar olla dia i amb una bellesa espectacular, això va passar a prop de l’illa de Xipre. Per això molts cops la podem representar amb una petxina sortint de l’aigua del mar. També es creu que Afrodita podria ser la filla de Zeus i Dione. Afrodita no sempre era una deessa amable i dolça, quan algun no la defensa a ni la respectava lo suficient, allà era quan es tornava cru...

L'origen del conflicte El conflicte va començar quan Paris, príncep troià, es va enamorar d'Helena, l'esposa de Menelau, rei d'Esparta. Aquest fet va provocar que els grecs, liderats pel seu germà Agamèmnon, organitzessin una expedició per recuperar-la i atacar Troia. Durant deu anys, la ciutat va resistir els atacs grecs, protegida per les seves grans muralles i per herois com Hèctor i Enees. Malgrat els esforços d'Aquil·les Ulisses i altres guerrers grecs, no aconseguien entrar-hi. L'estratagema del cavall de Troia Quan semblava que la guerra s'eternitzaria, Ulisses, conegut per la seva astúcia, va idear un pla brillat: construir un enorme cavall de fusta i deixar-lo a les portes de Troia com a fals regal de retirada. Els grecs van fingir que es rendien i es van retirar amb la seva flota, amagant-se darrere d'una illa propera. Els troians, pensant que era un símbol de victòria, van entrar al cavall dins la ciutat com a trofeu, sense sospitar que dins s...

Orfeu era fill d' Apol·lo , el déu de la música, i de la musa de la poesia,  Cal·líope. Orfeu tenia un gran talent per a la música, tocava tant bé que els animals es paraven a escoltar-lo, els arbres ballaven amb el seu ritme i fins i tot les pedres semblaven moure's. Els déus quedaven sorpresos amb la seva música, però tot i ser tan bo, Orfeu es va enamorar perdudament d'una nimfa preciosa anomenada Eurídice. Al final, es van casar. Un dia, Eurídice estava caminant pel bosc amb unes nimfes quan, de sobte, un pastor rival d'Orfeu, Aristeu, la volia raptar. Ella va córrer per escapar, però va trepitjar una serp que la va picar i va morir en aquell instant. Orfeu, en assabentar-se'n, es va entristir molt, ja que no suportava el fet que la seva dona morís tan jove, així que va decidir baixar als inferns a buscar-la. Anar a l'Inframon era una cosa impossible per als mortals però ell no tenia res a perdre, ja que volia recuperar l'amor de la seva vida, així que ...

El teatre va ser una de les formes d'art més importants a l'antiga Grècia. Va néixer com una expressió religiosa en honor al déu Dionís i va evolucionar fins a convertir-se en una de les principals formes d'entreteniment i reflexió social. Es representaven en grans festivals, com les Dionísies a Atenes.  1. EL DRAMA DELS DÉUS I ELS HEROIS Les tragèdies eren obres sèries que exploraven temes profunds com el destí, la justícia, l'honor i la intervenció dels déus en la vida humana. Sovint, els protagonistes enfrontaven conflictes tràgics que els portaven a la seva caiguda. PRINCIPALS DRAMATURGS TRÀGICS: · ÈSQUIL (525 - 456 aC) - Considerat el pare de la tragèdia. - Va introduir el segon actor en escena. - Obres com Els Perses o La Orestíada són les seves obres destacades. Èsquil · SÒFOCLES (496 - 406 aC) - Va introduir el tercer actor i va desenvolupar millor els personatges. - La seva obra més famosa és È dip Rei, és considerada una de les millors tragèdies de la història...