TESEU I EL MINOTAURE

Escrita per -
Posidó va concedir a Minos, el rei de Creta, un bonic bou blanca amb la condició que el sacrifiqués en honor seu. Tan fascinat estava Minos amb aquell bou, que va sacrificar un altre exemplar com a substitut, i Posidó ho va descobrir. Posidó va fer que Pasífae, esposa de Minos, sentís gran atracció pel brau. Parsífae va ordenar a l'arquitecte Dèdal fabricar una vaca per amagar-s'hi i acostar-se al toro, després d'això es va unir a ell i es va embarassar.

Va néixer una criatura amb cos d'home i cap de bou, anomenat Minotaure. El Minotaure devorava qui trobés al seu pas, i es va fer incontrolable en créixer. Aleshores el rei Minos va encomanar a Dèdal construir un laberint per tancar-lo.

Mentre es construïa el laberint, Minos va rebre la notícia que el seu únic fill, Androgeu, havia estat mort pels atenesos. Aleshores va assetjar la ciutat d'Atenes i els va obligar a pagar un tribut cada nou anys, que consistia a sacrificar set donzelles i set mancebos al Minotaure.

Mestre de Cassoni Campana: Teseu i el minotaure.

Teseu, fill del rei d'Atenes, Egeu, es va oferir com a part del tribut per aturar el vessament de sang. Com que els vaixells atenesos havien d'hissar les veles negres en senyal de dol, li va demanar que, si tornava amb vida, hissessin les veles blanques.
Minos tenia dues filles: Ariadna i Fedra.

Ariadna es va enamorar de Teseu i li va prometre ajudar-lo. Li va lliurar un cabdell de fil i una espasa màgica. Amb el fil d'Ariadna, Teseu va marcar el camí del retorn, i amb l'espasa va matar el Minotaure. Però en tornar a Atenes, Teseu va oblidar hissar les veles blanques. Egeu ho va creure mort i, desesperat, es va llançar al mar que avui porta el seu nom.


Teseu i el Minotaure, Pablo Picasso

Marta Pratginestós 

1r Batx

Comentaris

Paula Soldado ha dit…
Molt bona entrada! M'ha agradat molt la teva explicació, saps per això quina va ser la reacció de la població atenesa davant del tribut imposat per Minos i la pràctica del sacrifici dels joves a Creta?
17 de febrer del 2024, a les 18:35
Nora Agulló ha dit…
Molt bona entrada Marta!! Jo et voldria afegir una curiositat, a veure què et sembla.
Segons algunes versions alternatives, Ariadna, la filla de Minos que va ajudar Teseu a derrotar el Minotaure, va rebre una recompensa única després del seu paper crucial. En algunes tradicions, es diu que Dionís, el déu del vi i la festa, va enamorar-se d'Ariadna i, com a mostra d'amor, li va regalar una corona d'estrelles.
Espero que t'hagi semblat interessant.
5 de març del 2024, a les 9:08
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació

LES CIUTATS ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus  i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li.  La monumentalitat estava expressada sob
Més informació