DESIGUALTATS ENTRE ELS DÉUS I ELS MORTALS
En la mitologia grega, els déus podrien ser generosos però també devastadors i destructius per a qualsevol grup d'humans. Els mortals sempre tenien que respectar els poders per sobre d'ells que no podien controlar, els déus. Els déus tenen que ser sempre reconeguts i adorats pels éssers tal i com són. Els déus tenien característiques semblants, tan bones com dolentes, a la dels éssers humans. Eren retratas com dones o homes que eren immortals i que tenien poders especials. Podien exercir els uns a sobre dels altres i sobre els mortals com volien per la seva pròpia venjança o plaer.
En aquesta entrada, us explicaré accions que m'han semblat injustes per part dels déus cap els mortals.
Després que Hèracles es va casar i va tenir un fill, Hera el va fer tornar boig temporalment. Estava confós i enfadat. A conseqüència d'això, va matar tant la seva dona com el seu fill. El déu Apol·lo va ordenar a Hèracles que expiés el seu crim realitzant 12 tasques pel rei de Micenes.
No és just que Heracles fos castigat pel que li va fer Hera. Hèracles no era responsable de les accions d'Hera i no es mereixia patir a causa de l'odi que la deessa tenia cap a ell. No obstant això, en la mitologia, els grecs
El culpable d'aquí és la deessa Hera. Però, la gent de l'Antiga Grècia no podien ofendre els déus dient: "És culpa teva". Suposo que en aquell temps ho van entendre d'una manera diferent: Si és cert que Hera el va tornar boig i va fer que matés a la seva família, era Hèracles qui va fer la matança no Hera.
 |
| El furiós Hèrcules - Alessandro Turchi |
Zeus, el déu principal, que havia estat enganyat per Prometeu perquè acceptés els ossos i el greix del sacrifici en lloc de la carn, va amagar el foc dels mortals. Prometeu, però, el va robar i el va tornar a la Terra.
La decisió de Zeus de treure el foc dels humans no va ser correcta des d'una perspectiva humana. Va tenir greus conseqüències pel desenvolupament humà. Va castigar tota la humanitat per un crim que no van cometre. Els humans no eren responsables de les accions de Prometeu i no mereixien patir conseqüències del seu desafiament. A més l'acte de Prometeu de robar foc va ser vist com un regal a la humanitat i el càstig podria haver vist com un atac al progrés humà. Tot i que Zeus podria haver vist la seva acció com a necessària per mantenir l'odre de l'univers, es pot argumentar que va ser un càstig injust.
 |
| Prometeu porta foc - Heinrich Friedrich Füger |
Persèfone, filla de Demèter va ser segrestada per Hades i es va convertir en la reina de l'inframón. És la manera dels antics grecs d'explicar el canvi de les estacions, el cicle etern de la mort i el renaixement de la Natura.
En la cultura grega, no era estrany que les dones es casessin amb homes poderosos sense el seu consentiment, de manera que, el segrest podria haver estat vist com un fet normal.
Des d'una perspectiva moderna, el segrest sense el seu consentiment seria considerat una violació de la seva autonomia corporal. Persèfone va ser presa contra la seva voluntat i obligada a casar-se amb Hades, cosa que es pot veure com un clar exemple de segrest i captivitat.
 |
| La violació de Prosèrpina - Gian Lorenzo Bernini |
ELS MITES EN L'ACTUALITAT: És important recordar que la mitologia grega és un producte dels seu temps i reflecteix les normes i els valors culturals dels antics grecs. Tot i que alguns aspectes d'aquests mites es poden veure com a problemàtics o injusts des d'una perspectiva moderna, també és important entendre'ls en el seu context històric i apreciar la seva importància perdurable com a històries que continuen ressonant amb la gent d'avui.
Justie Anaman
4t ESO
Comentaris