DESIGUALTATS DE GÈNERE QUE TROBEM EN L'ANTIGA ROMA

Com tots sabem, encara fins avui en dia, les dones sempre hem lluitat per obtenir la igualtat i els mateixos drets que els homes. A poc a poc la situació va millorant i ho estem aconseguint, però tristament encara es troben molts casos i idees, en què es presenta una desigualtat entre l'home i la dona, deixant com a inferior la dona i menyspreant-la. 

A l'antiga Roma, està clar que també s'hi presentaven, i fins i tot més greus i en més abundància. Les dones en aquella època, no tenien els mateixos drets que tenim avui en dia, i eren considerades inferiors en tots els sentis. Per això, ara us anomenaré algunes de les desigualtats més visibles d'aquella època.

Com eren tractades les dones a Roma:

Les dones de Roma, en molts casos, no tenien gens de drets, ja que eren considerades com a coses de què podien disposar els homes o pater familias (expressió en llatí que s'utilitzava per dirigir-se al cap de la família, que tenia el deure de cuidar i mantenir la seva dona i els seus fills). 

Geni romà, trobat a: A Ponte Puñide, representat com un pater familias

En altres termes, eren sotmeses i fins i tot portaven una educació diferent des que naixien. En aquella època, a la dona se li ensenyava a ser una bona ama de casa, una bona filla, bona dona i bona mare. En canvi, en altres camps com la filosofia, la lectura, l'escriptura... eren impedides d'aprendre-ho.

Dona romana aprenent a cosir, de John William Godward

Les dones més riques podien pagar per tenir esclaus. A les cases riques, hi havia un rang d'esclava conegut com a vilica, una mena de mestressa que s'encarregava de vigilar la resta dels esclaus. Tot i això, les més pobres eren les encarregades de cuidar la casa i els nens. S'havien d'encarregar de netejar la roba a mà setmanalment, per tota la família. 

Al principi les dones només podien treballar a casa, però més endavant van poder treballar fora de la casa i feien feines com rentar llana i fer formatge, en petits tallers on tant els homes com les dones treballaven allà. 

Dones treballant en un taller tèxtil, d'Ettore Forti

El comportament de la dona s'havia d'ajustar a una pauta molt concreta: el de llevadora. La seva missió era tenir fills en un matrimoni controlat i educar-los als valors tradicionals de l'època. Se'ls atorgava la funció de reproduir-se i crear una família. Des de la infància, les nenes eren encaminades a complir aquest paper.

Mare amb els seus fills, de Noël Hallé 

A la cerimònia dels esponsals (spònsàlia), es col·locava a la núvia (encara una nena), un anell al dit anul·lar, que es deia així perquè es pensava que partia un nervi que anava al cor. A partir d'aquell moment, la nena esperava el matrimoni com l'esdeveniment més important de la seva vida. I així continuaria criant als seus fills com ha estat ensenyada.

Totes les dones depenien de l'autoritat del seu pare i quan es casaven la del seu marit, ells controlaven la seva sexualitat i quants fills podia tenir. Per això s'aplicaven normes i lleis molt dures. 

Tota relació fora del matrimoni, fins i tot si les relacions les mantenien dones solteres o viudes, es considerava delicte i podia ser castigada pel cap de família o com he dit abans el pater familias, sense necessitat de judici. 

Al segle II aC, Cató, va afirmar el següent: que si el marit sorprenia la dona cometen adulteri, pot matar-la impunement; en canvi, si la dona ho fa, se la pot castigar, perquè "no pot tocar-lo a ell ni tan sols amb un dit". Per això, si una dona volia ser mare, si el pater familias no volia aquest fill, podia obligar-se la a avortar sense que el seu comportament fos jurídicament reprotxable.

Marc Porci Cató Censori

Les dones no tenien gens de poder, la política era dirigida només pels homes. No hi va haver mai una dona en el càrrec d'emperador. 

No tenien el ius honorum, és a dir, no tenien la potestat d'accedir als càrrecs públics. Tot i això, s'ha de dir que a l'època de Roma Republicana, l'advocacia, activitat pròpia dels homes, no va estar del tot prohibida per les dones.

El que sí que tenien prohibit, era votar en les votacions públiques celebrades en l'antiga República Romana, que s'anomenaven officia virilia (oficis virils). 

Les dones romanes demanant el seu dret de vot, de Louis Gauffier 

Les votacions públiques de la República Romana, de Cesare Maccari

Tampoc podien fer tastaments i estaven de per vida sotmeses a tutela masculina a tots els negocis jurídics que realitzaven. En alguns casos, no heretaven ni podien disposar dels seus béns a favor dels seus fills.

Les matrones o prostitutes, sacerdotesses o emperadrius, eren considerades inferiors segons les lleis i foren considerades sempre menors, jurídicament igual que els nens.  

Les prostitutes romanes, de Jean-León Gérôme

I hi ha un munt més d'injustícies que les dones patien en aquella època i que no havien ni d'haver existit mai, però tristament no acabaríem mai.

En conclusió, les dones hem patit i seguim patint moltes injustícies i desigualtats durant tota la història de la humanitat, però gràcies a totes les manifestacions, revoltes i queixes, hem pogut evolucionar un munt i aquí es pot veure clarament que avui en dia tenim el doble de drets que els que tenien les dones en l'antiga Roma. 

Maria Vasileva 

4t ESO