Afrodita és la deessa de la sexualitat, de l'amor i de la bellesa. Simbolitza els principis universals de la fertilitat i de la vida. Va néixer de l'escuma del mar quan hi van caure els genitals d'Úranos. El pare de l'Afrodita, Zeus, la va casar amb Hefest, qui era constantment infidel amb diversos amants, sobre tot amb Ares de qui va tenir els seu fill Eros (Cupido). Afrodita apareix generalment com una bella jova nua i els seus atributs son les roses, la petxina, sobre la qual va navegar tot just després de néixer, la poma, el símbol eròtic a l'antiguitat, i el colom. Li son propis també la seducció, els somriures, el perfum i les joies. Afrodita és una deessa molt seductora, pot ser terrible per qui no la respecta, com Hipòlit, el fill de Teseu.
De vegades es desplaça amb un carro tirat per coloms, cignes o pardals i acompanyada per les tres Càrites o Gràcies.
També és molt coneguda per el seu caràcter i malediccions ja que es venjava amb malediccions.
Afrodita al bany, c. 100a.C, Museu Arqueològic, Rodes.
Afrodita es considera a dona que més bellesa té. Afrodita amb Atena i Hera, van demanar el fill del rei Troia que digues qui era la mes bella de totes tres, Afrodita va ensenyar tota la seva bellesa i seduir a tot París prometent-li l'amor de la dona mortal més bella de la terra. Finalment París es va deixar convèncer i va donar el vot a Afrodita com la dona més bella.
El judici de París, Peter Paul Rubens,1638 – 1649
Creguda haver nascut a prop de Xipre. Afrodita va ser espacialment adorada a Pafos- una locació geogràfica que dóna senyal dels seus orígens orientals com a deessa de la fertilitat i d'una possible evolució de la deessa Fenícia Astarte o de la Propea a l'Est, Innana ( Ishtar ).
Les dues àrees, tant Grècia com el Pròxim Orient van ser testimonis de l'intens intercanvi cultural que va precedir el segle Vlll del Període Arcaic (AEC) i hi ha una possibilitat significativa ja que Hèrodot, l'historiador Grec del segle V AECmeciona que el lloc de culte més antic per Afrodita va ser a Ascalón a Síria.
També és possible que la deessa es derivés d'una deïtat enterament local a Xipre. La forta associació amb l'illa s'evidenciava en el seu nom comú, Xipriota, que vol dir de "Xipre".
Afrodita, una figura de la mitologia grega que sempre em sentit a parlar, ha estat sempre molt present en molts mites hi ha estat representada en moltes obres d'art, escultures... En aquesta entrada està molt ben explicada la vida d'aquesta, i moltes curiositats més desconegudes i molt interessants.
Que interesant! Es molt curiós que sempre veiem la típica imatge d'Afrodita sobre una petxina, però no parlem sobre l'origen de cada detall com es la petxina o l'origen de la mateixa Afrodita. Penso que esta molt ben explicada l'entrada i que té molta informació molt fàcil de digerir, bon treball!
Molt bona feina. T'has pogut explicar molt bé i resumir la seva procedència i vida. Afrodita és una figura molt vista en la majoria de mites que coneixem i sempre hi surt i la veritat en penso que és molt interessant i sempre deixa alguna cosa per aprendre. No sabia que Afrodita va néixer a Xipre, i gràcies a la teva entrada he après una mica més.
El mite de Prometeu és un dels més coneguts. És una història que narra com aquest tità va ajudar els humans a donar-los el foc que va robar dels déus. En ell, podem veure com els antics grecs, ja es preguntaven com havien descobert el foc, considerant-lo un regal d'origen pràcticament diví. Prometeu, com ja he dit, era un tità, molt intel·ligent i bondadós, que es preocupava pel benestar dels mortals. Era fill de Jàpet i Clímene . Segons diferents versions del mite, va ser encarregat juntament amb el seu germà Epimeteu , amb la tasca de crear animals i humans, sent Prometeu qui decideix donar a l'home la capacitat de caminar drets. També va burlar-se i enganyar als déus per afavorir als mortals. Segons el mite, Zeus va prohibir el foc als mortals, però Prometeu veient les necessitats i les dificultats de l'home per sobreviure, va decidir atorgar-los el foc. Per això, Prometeu va entrar en l'Olimp i va robar el foc del carruatge d'Hèlios utilitzant una canya, desp...
Aquesta llegenda sobre la fundació de la ciutat Roma. Comença en la ciutat Alba Longa amb Numítor i el seu germà Amuli. Amuli va destronar a Numítor del tron, i per tal que no tingués descendència va condemnar a la seva filla, Rea Sílvia, a ser sacerdotessa de la deessa Vesta per tal de romandre verge. Tot i això, Mart, el déu de la guerra, va tenir amb Rea Sílvia els bessons Ròmul i Rem. Aquests, en néixer, per tal de no ser assassinats, els van deixar al riu Tíber en una cistella, la qual els va portar quasi a la desembocadura del mar. "Luperca" , museus Capitolins Una lloba anomenada Luperca, va trobar els bessons i els va alletar refugiats en el mont Palatí, fins que Faustos els va trobar i portar a la seva cabana. Faustos i la seva dona Laurèntia, van criar els bessons els quals quan es van tornar dos joves forts i inseparables. Un dia Rem es va enfrontar amb els pastors de Numítor, els quals el van fer presoner i el van portar al rei. Mentrestant, Ròmul, que estava tor...
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic. Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Comentaris